{"id":4604,"date":"2018-04-11T11:02:09","date_gmt":"2018-04-11T09:02:09","guid":{"rendered":"https:\/\/www.somesplai.cat\/?p=4604"},"modified":"2019-11-28T14:24:15","modified_gmt":"2019-11-28T13:24:15","slug":"un-mon-de-privilegis","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.esplac.cat\/en\/un-mon-de-privilegis\/","title":{"rendered":"Un m\u00f3n de privilegis"},"content":{"rendered":"
Autora: Cira Diakhaby<\/strong>, exmonitora de l\u2019Esplai Xang\u00f3<\/a>, ex-EGS del Sector Barcelona, membre de l\u2019Espai de Coordinaci\u00f3 Internacional i actualment participant en un SVE a Lisboa.<\/p>\n Des de l\u2019\u00faltim article m\u2019han passat pel cap moltes coses que volia escriure i mostrar-vos: el meu dia a dia, les meves noves aficions\u2026 Des d\u2019aquell dia he tingut moltes converses interessants, he hagut d\u2019explicar molts cops la poca democr\u00e0cia que hi ha ara mateix a Espanya, m\u2019he avergonyit en explicar casos com els de Pablo Hasel, Valtonyc o el cas 4F: ni oblit ni perd\u00f3<\/strong>. Tamb\u00e9 m\u2019he omplert d\u2019orgull en diverses ocasions. En veure que el poble no es queda de bra\u00e7os plegats, en trobar una iniciativa d\u2019una marca de roba d\u2019un col\u00b7lectiu de manters, en seguir la pista de l\u2019Al\u00edcia i veure que ha aconseguit fer reflexionar Salzburg sobre el feminisme<\/a><\/strong>, en comprovar que el meu sector (Sector Barcelona) continua a tope, que s\u2019ha escrit un protocol feminista preci\u00f3s i que la Comissi\u00f3 d\u2019Incid\u00e8ncia Pol\u00edtica que tants anys ha costat tirar endavant est\u00e0 on fire<\/em>.<\/p>\n En aquest temps, tamb\u00e9, per seguir la rutina de totes les vacances de primavera he anat de ruta pel sud de Portugal i volia explicar-vos els mil i un racons preciosos que he vist. Per\u00f2 he decidit guardar aquesta ocasi\u00f3 per parlar d\u2019un tema que molts cops origina debat al m\u00f3n de l\u2019esplai i a l\u2019educaci\u00f3 en el lleure en general. Els nostres privilegis i la inclusi\u00f3 social<\/strong>.<\/p>\n Aquest \u00faltim mes he conegut persones que m\u2019han fet reflexionar. I vull compartir la meva reflexi\u00f3. Vosaltres heu pujat mai a un avi\u00f3? Quan arrib\u00e0veu a casa despr\u00e9s de l\u2019escola, si ho necessit\u00e0veu us ajudaven amb els deures? De petits an\u00e0veu al cinema o al teatre? Us portaven a la muntanya? Teniu carnet de conduir? Teniu ordinador i acc\u00e9s a internet a casa? Compartiu habitaci\u00f3? Els vostres pares parlen catal\u00e0 i\/o castell\u00e0? De petits an\u00e0veu a l\u2019esplai? F\u00e8ieu activitats extraescolars? Sab\u00edeu que R\u00fassia \u00e9s gegant i San Marino molt petit?<\/p>\n Segurament heu respost m\u00e9s s\u00eds que nos. Aix\u00f2 marca certs privilegis que tenim o hem tingut, per\u00f2 sempre tenim alguna queixa<\/strong>. Ens queixem de casa nostra, de la feina, de la fam\u00edlia, de la societat\u2026 Sempre ens comparem amb el que t\u00e9 m\u00e9s que nosaltres i poques vegades ens adonem de la bona posici\u00f3 que tenim, de la sort que tenim de viure com vivim, de tenir la fam\u00edlia que tenim (tant la de sang com la de l\u2019esplai) i de poder tenir objectes poc \u00fatils a casa.<\/p>\n Sempre ens comparem amb el que t\u00e9 m\u00e9s que nosaltres i poques vegades ens adonem de la bona posici\u00f3 que tenim, de la sort que tenim de viure com vivim, de tenir la fam\u00edlia que tenim i de tenir objectes poc \u00fatils a casa.<\/p>\n<\/blockquote>\n Aqu\u00ed he vist joves que el seu primer viatge en avi\u00f3 ha sigut als 20 anys per anar a fer un voluntariat europeu, que no tenen cap eina tecnol\u00f2gica per enviar fotos ni \u00e0udios a la seva fam\u00edlia minut a minut per explicar com \u00e9s la seva experi\u00e8ncia. Joves que quan veuen un mapa d\u2019Europa al\u00b7lucinen amb la mida dels pa\u00efsos i que la seva \u00fanica refer\u00e8ncia de territori \u00e9s el seu petit barri (que podr\u00edem dir que \u00e9s un barri social); joves que mai han sortit de la regi\u00f3 de Lisboa; joves que nom\u00e9s parlen la seva llengua materna (portugu\u00e8s, crioll o turc, entre d\u2019altres); persones que des de petites han estat vinculades al m\u00f3n de la droga i que, tot i haver perdut familiars i amics, no veuen una altra sortida que seguir aquell cam\u00ed…<\/p>\n Amb totes aquestes persones he pogut arribar a la conclusi\u00f3 que poques vegades agra\u00efm el que tenim, per\u00f2 encara menys entenem que hi ha gent que no t\u00e9 les mateixes condicions que nosaltres<\/strong>. La inclusi\u00f3 \u00e9s un tema dif\u00edcil i requereix molt esfor\u00e7, i com que tenim moltes coses a fer el deixem una mica de banda, com a deures a fer a llarg termini.<\/p>\n Aqu\u00ed he vist clar que hauria de ser un objectiu directe dels esplais <\/strong>i de l\u2019educaci\u00f3 en el lleure. Moltes cops parlem d\u2019inclusi\u00f3 social i diversitat i ens omplim la boca amb els drets dels infants, drets humans, respecte, no discriminaci\u00f3\u2026 potser seria hora d\u2019obrir els ulls i veure que al nostre voltant esta ple d\u2019infants i joves que si no els donem una m\u00e0 no tindran mai ni la meitat d\u2019oportunitats que ens apareixen a nosaltres pel sol fet d\u2019haver anat a l\u2019esplai.<\/p>\n Potser seria hora d\u2019obrir els ulls i veure que el nostre voltant est\u00e0 ple d’infants i joves que si no els donem una m\u00e0 no tindran mai ni la meitat d\u2019oportunitats que ens apareixen a nosaltres pel sol fet d\u2019haver anat a l\u2019esplai.<\/p>\n<\/blockquote>\n
\n\n
\n