La lluita de les treballadores de l’educaci\u00f3 a Catalunya i al Pa\u00eds Valenci\u00e0, que ha comptat tamb\u00e9 amb la solidaritat activa de les companyes de les Illes, ens interpel\u00b7la a tota la societat civil. No \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 que afecti exclusivament el professorat o el personal dels centres educatius; \u00e9s una emerg\u00e8ncia social i educativa. El model educatiu que constru\u00efm avui determinar\u00e0 la societat que serem dem\u00e0, les oportunitats de les noves generacions, la cohesi\u00f3 social dels nostres barris i pobles, la qualitat democr\u00e0tica del pa\u00eds, el futur del catal\u00e0 i la capacitat de garantir la igualtat d’oportunitats. La coordinaci\u00f3, la solidaritat i el suport mutu que hem vist aquests mesos entre treballadores, aix\u00ed com el comprom\u00eds i el suport expressat per fam\u00edlies, estudiants i altres actors de la comunitat educativa, evidencien que els reptes educatius, socials i ling\u00fc\u00edstics que afrontem s\u00f3n compartits i requereixen respostes col\u00b7lectives.<\/p>\n
Per aix\u00f2, considerem que les reivindicacions de les treballadores de l’educaci\u00f3 s\u00f3n plenament leg\u00edtimes i mereixen el suport del conjunt de la societat. Aquests darrers mesos s’ha intentat deslegitimar la seva lluita reduint-la nom\u00e9s a demandes salarials, per\u00f2 no es queden aqu\u00ed, sin\u00f3 que van molt m\u00e9s enll\u00e0. Quan reclamen m\u00e9s recursos, menys r\u00e0tios, m\u00e9s personal d’atenci\u00f3 educativa, millors condicions per a l’etapa 0-3, eines per garantir l’aplicaci\u00f3 de la immersi\u00f3 ling\u00fc\u00edstica o una revisi\u00f3 profunda del curr\u00edculum, no nom\u00e9s estan defensant els seus drets laborals: estan defensant una educaci\u00f3 p\u00fablica de qualitat per a tothom.<\/p>\n
Aquesta situaci\u00f3 no \u00e9s fruit de la casualitat. Durant d\u00e8cades, les pol\u00edtiques de retallades, desinversi\u00f3 i privatitzaci\u00f3 han anat debilitant progressivament els serveis p\u00fablics. Les conseq\u00fc\u00e8ncies d’aquestes decisions les trobem avui en un sistema educatiu amb recursos suficients, professionals sobrecarregades i dificultats creixents per garantir una educaci\u00f3 de qualitat per a tothom. Per aix\u00f2, la defensa de l’educaci\u00f3 p\u00fablica forma part tamb\u00e9 de la defensa dels serveis p\u00fablics, dels drets socials i de les condicions de vida de la majoria de la poblaci\u00f3.<\/p>\n
Davant d’aquesta situaci\u00f3, les treballadores de l’educaci\u00f3 han estat un exemple de lluita i organitzaci\u00f3 col\u00b7lectiva. Al llarg d’aquests darrers mesos han demostrat una gran capacitat organitzativa, tenacitat i for\u00e7a per defensar l’educaci\u00f3 p\u00fablica. Durant setmanes han estat omplint els carrers demostrant, un cop m\u00e9s, la for\u00e7a de la classe treballadora organitzada, que no es resigna davant la degradaci\u00f3 dels serveis p\u00fablics i que ha estat capa\u00e7 d’estendre el conflicte per l’educaci\u00f3 p\u00fablica a cada rac\u00f3 i a cada centre. El Departament d’Educaci\u00f3 les ha volgut desmobilitzar amb un preacord insuficient, per\u00f2 ha quedat clar que estem en una situaci\u00f3 d’emerg\u00e8ncia educativa i social i que no n’hi ha prou amb algunes millores amb comptagotes, sin\u00f3 que cal transformar i millorar l’educaci\u00f3 de dalt a baix.<\/p>\n
L’educaci\u00f3 p\u00fablica \u00e9s un dels pilars fonamentals de qualsevol societat que aspiri a ser justa, cohesionada i amb futur. \u00c9s l’eina m\u00e9s poderosa per combatre les desigualtats socials, garantir la inclusi\u00f3 i oferir oportunitats reals a tots els infants i joves, independentment del seu origen o situaci\u00f3 econ\u00f2mica. Alhora, tamb\u00e9 \u00e9s l’eina principal per garantir el dret de tots els infants i joves a aprendre catal\u00e0, sigui quina sigui la llengua que parlen a casa. Quan l’escola p\u00fablica es debilita, les desigualtats s’amplien i el conjunt de la societat en surt perjudicat.<\/p>\n
Actualment, el nostre sistema educatiu afronta reptes estructurals molt importants. La segregaci\u00f3 escolar i la doble xarxa p\u00fablica i concertada continuen condicionant les oportunitats de milers d’alumnes. Els centres sovint no disposen dels recursos humans i materials necessaris per atendre adequadament tota la diversitat present a les aules. Les mestres, professores i personal d’atenci\u00f3 educativa pateixen una sobrec\u00e0rrega creixent que dificulta el desenvolupament de la seva tasca en les condicions que caldria. I no podem oblidar l’etapa 0-3, que encara necessita una aposta decidida per garantir-ne la universalitat i les condicions laborals dignes. Tamb\u00e9 \u00e9s urgent millorar les infraestructures educatives, posant fi a les defici\u00e8ncies de manteniment, la manca de climatitzaci\u00f3 adequada i la depend\u00e8ncia dels barracons. Garantir espais dignes i segurs \u00e9s una condici\u00f3 imprescindible per a una educaci\u00f3 p\u00fablica de qualitat.<\/p>\n
Aquests problemes no es resoldran amb mesures puntuals ni amb discursos grandiloq\u00fcents. Cal una aposta pol\u00edtica clara i sostinguda per l’educaci\u00f3 p\u00fablica, deixant de destinar diners p\u00fablics a l’educaci\u00f3 privada. Per aix\u00f2 \u00e9s imprescindible assolir una inversi\u00f3 m\u00ednima del 6% del PIB en educaci\u00f3, tal com fa anys que reclama la comunitat educativa. Nom\u00e9s amb un finan\u00e7ament suficient ser\u00e0 possible abordar els d\u00e8ficits acumulats, reduir les desigualtats, refor\u00e7ar els equips professionals i garantir una educaci\u00f3 p\u00fablica de qualitat i en catal\u00e0 arreu del pa\u00eds.<\/p>\n
Donar suport a les mobilitzacions i reivindicacions dels treballadors i treballadores de l’educaci\u00f3 \u00e9s, en definitiva, defensar un projecte col\u00b7lectiu de pa\u00eds. \u00c9s entendre que l’educaci\u00f3 no \u00e9s una despesa, sin\u00f3 una inversi\u00f3 estrat\u00e8gica. \u00c9s assumir que el futur dels nostres fills i filles, dels nostres barris, dels nostres pobles i de la nostra societat dep\u00e8n, en bona mesura, de la fortalesa del seu sistema educatiu.<\/p>\n
Cal deixar clar que aquesta lluita no \u00e9s nom\u00e9s de les treballadores del sector educatiu, sin\u00f3 de tota la comunitat educativa. Les estudiants viuen tamb\u00e9 de forma directa les mancances d’aquest sistema educatiu. I tamb\u00e9 s’organitzen i hi planten cara. Les fam\u00edlies, organitzades en associacions a cada centre, s\u00f3n un pal de paller de l’educaci\u00f3. Tant hist\u00f2ricament com actual s\u00f3n un aut\u00e8ntic baluard de defensa del dret a l’educaci\u00f3. I s\u00f3n una part imprescindible per a la lluita dels pr\u00f2xims mesos i anys. Per tot aix\u00f2, cal que entitats, associacions, col\u00b7lectius i, en definitiva, tota la societat civil es bolqui a donar suport a les reclamacions dels treballadors i treballadores de l’educaci\u00f3, perqu\u00e8 defensar l’educaci\u00f3 p\u00fablica \u00e9s defensar el futur de tothom.<\/p>\n
Manifest de: Minyons Escoltes i Guies de Catalunya, Escoltes Catalans, Esplais Catalans, Acci\u00f3 Escolta de Catalunya, MCECC, Federaci\u00f3 Catalana de l’Esplai, Casals de Joves de Catalunya, Consell Nacional de la Joventut de Catalunya<\/p>\n
12 de juny de 2026<\/em><\/p>\n<\/div><\/div><\/div><\/div><\/div>