{"id":4238,"date":"2017-12-13T12:21:35","date_gmt":"2017-12-13T10:21:35","guid":{"rendered":"https:\/\/www.somesplai.cat\/?p=4238"},"modified":"2019-11-28T14:24:18","modified_gmt":"2019-11-28T13:24:18","slug":"portugal-dos-mesos-cinc-llits","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.esplac.cat\/es\/portugal-dos-mesos-cinc-llits\/","title":{"rendered":"Portugal: dos mesos i cinc llits"},"content":{"rendered":"
Autora: Cira Diakhaby<\/strong>, exmonitora de l’Esplai Xang\u00f3, ex-EGS del Sector Barcelona, membre de la Comissi\u00f3 Internacional i actualment participant en un SVE a Lisboa.<\/p>\n S\u00f3c la Cira. Ad\u00e9u, Barcelona!<\/strong> Arribar a l\u2019aeroport i trobar l\u2019Ana i l\u2019Elena (cares que ja coneixia de la meva breu estada en els intercanvis juvenils del maig passat) em va tranquil\u00b7litzar. Aquest cop parlaven portugu\u00e8s i no entenia la meitat de coses que deien, per\u00f2 tot i aix\u00ed vaig comen\u00e7ar a sentir-me com a casa. I ara s\u00ed, aqu\u00ed va arrencar la meva superaventura, que no va tenir els primers cap\u00edtols a Lisboa, sin\u00f3 entre Cascais, S\u00e3o Jo\u00e3o i moltes altres destinacions.<\/p>\n Abans de poder dir que tenia casa, vaig dormir a casa de la Gina, una dona molt espiritual, amant del Carib, dels balls de sal\u00f3 i de la medicina alternativa. En aquella petita casa de dos pisos tenia una habitaci\u00f3 amb un v\u00e0ter sense porta (dic v\u00e0ter i no lavabo) davant del llit, el meu primer llit<\/strong>. Durant l\u2019estada a S\u00e3o Jo\u00e3o, vaig tenir l\u2019honor de tenir com a ve\u00efna una altra volunt\u00e0ria, la Pierina, una peruana divertida i amorosa que em va comen\u00e7ar a obrir pas per la ciutat de Cascais, d\u2019una banda, i per Rota Jovem<\/a> (la meva actual associaci\u00f3) i els seus voluntaris, de l\u2019altra.<\/p>\n Amb la Pierina vaig estar-hi pocs dies, per\u00f2 els suficients per fer mil coses, com ara passejar amb bicicleta, anar al festival de llums de Cascais, descobrir La Bodeguita<\/strong> (un petit bar amb m\u00fasica i begudes cubanes), con\u00e8ixer en Lu\u00eds, anar de compres… I moltes coses m\u00e9s que van fer que la Pierina pass\u00e9s de ser \u201cl\u2019altra volunt\u00e0ria\u201d a una nova amiga.<\/p>\n Una setmana intensa d\u2019aprenentatges<\/strong> Els 25 joves, carregats d\u2019energia, vam anar compartint les nostres habilitats. Quatre dies per provar diferents estils de danses, acrob\u00e0cies, malabarismes…, entre d\u2019altres. Uns dies lluny de la capital per con\u00e8ixer joves portuguesos amb una vida molt diferent a la meva, per comen\u00e7ar a pronunciar les meves primeres paraules en la seva llengua, per compartir nits de foguera i guitarra amb fam\u00edlies israelianes, per construir una domus geod\u00e8sica, per jugar riure i per fer nous amics.<\/p>\n Aquella setmana plena d\u2019experi\u00e8ncies es va acabar amb un vol d\u2019avi\u00f3 cap a casa. El 30 de setembre, en l\u2019aniversari de la meva germana i el dia abans d\u2019unes votacions importants per la meva terra, vaig tornar a casa per complir amb els meus deures com a germana i com a catalana. Aquell viatge va marcar un abans i un despr\u00e9s. Un cap de setmana carregat de sentiments, per despr\u00e9s tornar de nou a Portugal i ja instal\u00b7lar-me a la capital portuguesa.<\/p>\n El 2 d\u2019octubre l\u2019Elena tornava a estar a l\u2019aeroport, aquest cop amb una de les meves futures companyes, la Domi. Aquest cop ja no ens dirig\u00edem cap a S\u00e3o Jo\u00e3o, an\u00e0vem a un hostal lisboeta on m\u2019esperava el tercer llit, compartint habitaci\u00f3 amb dos voluntaris m\u00e9s: Diego el Madrileny i Nadejda la B\u00falgara. L\u2019endem\u00e0 vaig con\u00e8ixer Andrea la Gallega i Ileana la Romana. Tots sis vam comen\u00e7ar a descobrir la ciutat i a poc a poc vam anar muntant el nostre futur pis. En tres dies ja vam poder inaugurar casa Gl\u00f2ria i aix\u00ed vaig estrenar el llit actual (el quart<\/strong>).<\/p>\n Una setmana de muntatge de lliteres, de posar coses a lloc i d\u2019ordenar-ho tot per comen\u00e7ar a sentir-nos com a casa. I altre cop el meu viatge va agafar una nova bifurcaci\u00f3 amb destinaci\u00f3 al nord de Portugal, Guimar\u00e3es, on diuen que va n\u00e9ixer el pa\u00eds. El meu cinqu\u00e8 llit<\/strong> en una habitaci\u00f3 compartida amb una italiana i una finesa, en un hostal on ens trob\u00e0vem 25 EVS per fer l\u2019On Arrival Training, una formaci\u00f3 per aprendre m\u00e9s sobre els projectes dels altres i per parlar de les nostres condicions com a voluntaris europeus.<\/p>\n El dia a dia a Portugal<\/strong> Despr\u00e9s de molts dies ja puc dir que a la ciutat dels set turons, entre postes de sol, pastissos de nata, fados, pujades i tramvies, m\u2019hi sento com a casa<\/strong>!<\/p>\n Imatges de l’aventura!<\/strong><\/span><\/p>\n
\n
\nJa fa quasi 23 anys que el Koumera<\/a> i l\u2019\u00c0frica van decidir comen\u00e7ar a escriure les l\u00ednies de la meva hist\u00f2ria. Tot va comen\u00e7ar un 20 de desembre en un petit pis del barri d\u2019Horta (Barcelona), on m\u2019esperaven una germana i una \u00e0via fant\u00e0stiques disposades a acompanyar-me i donar-me suport en tots els cap\u00edtols de la meva vida. Despr\u00e9s van arribar m\u00e9s germans, nebots, tiets, cosins… La meva hist\u00f2ria nom\u00e9s acabava de comen\u00e7ar, els primers passos per casa, pel poble, pel Senegal, per l\u2019escola i per l\u2019esplai em van servir per obrir nous camins, i des d\u2019aquell moment ja no he parat de caminar. Al Xang\u00f3<\/a> (el meu esplai) vaig descobrir que no nom\u00e9s tenia cames, sin\u00f3 que tamb\u00e9 tenia ales per sortir volant de tant en tant, aix\u00ed que vaig voler fer-les servir i comen\u00e7ar a explorar nous horitzons. Amb el temps vaig comen\u00e7ar a col\u00b7leccionar viatges a Dubl\u00edn, It\u00e0lia, Berl\u00edn, Par\u00eds, l\u2019Empord\u00e0… I ara fa dos mesos que va comen\u00e7ar l\u2019\u00faltim cap\u00edtol del meu llibre d\u2019aventures: LISBOA<\/strong>.<\/p>\n
\nEl 12 de setembre, despr\u00e9s de comiats, d\u2019una diada i d\u2019un tastet de les festes d\u2019Horta, va tocar buidar l\u2019habitaci\u00f3 i encabir totes les meves coses en dues maletes per comen\u00e7ar una nova etapa a l\u2019altra banda de la pen\u00ednsula. Un vol de Tap Portugal de dues horetes rumb a Lisboa va marcar l\u2019inici d\u2019aquesta tapa. Sense saber el que m\u2019esperava, ni on dormiria aquella nit, el meu cos es va anar omplint de sentiments: tristesa, alegria, il\u00b7lusi\u00f3… per\u00f2 sobretot nervis i ganes de con\u00e8ixer el que m\u2019esperava a terres atl\u00e0ntiques.<\/p>\n
\nDespr\u00e9s de moltes caminades pel passeig mar\u00edtim que uneix Cascais i S\u00e3o Jo\u00e3o amb un sol ponent de color rosat de fons, el meu viatge va canviar dr\u00e0sticament. Un autocar ple de joves voluntaris portuguesos (i jo) vam partir en direcci\u00f3 Odemira, un municipi de la regi\u00f3 rural d\u2019Alentejo. All\u00e0 m\u2019esperava un matal\u00e0s al terra d\u2019un temple espiritual d\u2019una ecoaldea (el meu segon llit<\/strong>). Aquells dies al Centro Ambiental de Caba\u00e7os, vaig conviure amb el Manu i uns 25 joves de barris desafavorits de la zona de Cascais. En Manu semblava un personatge de conte; era un senyor gran, ple d\u2019hist\u00f2ries i saviesa, que havia viatjat per tot el m\u00f3n i que ara havia creat aquell petit poble on convidava joves i fam\u00edlies a conviure amb ell.<\/p>\n
\nFinalment, despr\u00e9s d\u2019aquella setmana vaig tornar a casa meva i a la que ja li dic la meva habitaci\u00f3, que la comparteixo amb en Diego, i vaig comen\u00e7ar la nova rutina. Les classes de portugu\u00e8s del dilluns, el dimecres i el divendres; capoeira el dimarts i el dijous a la tarda; forro el dimecres al vespre, i els caps de setmana visitar mercats (tant de fruita com d\u2019artesans), i sopars i guitarreos amb els nous amics portuguesos i amb els amics catalans que ens hem retrobat aqu\u00ed. I cada dia no festiu, anar a Rota Jovem, l\u2019associaci\u00f3 d\u2019acollida. A Rota de moment ajudo amb diferents tasques a l\u2019Ana, l\u2019Elena, l\u2019Alex i la Bea; per\u00f2 ja he comen\u00e7at a pensar les activitats que vull fer aqu\u00ed amb els joves. Ara ja puc dir que Rota \u00e9s la meva segona casa, i el lloc on faig feina en un ambient molt agradable. Els voluntaris i la direcci\u00f3 van venint a saludar, molta gent del carrer s\u2019acosta a preguntar i hi ha un ambient molt juvenil. El dinar \u00e9s el meu moment preferit del dia, quan ens asseiem tots i petem la xerrada.<\/p>\n