{"id":5133,"date":"2019-01-24T10:53:22","date_gmt":"2019-01-24T08:53:22","guid":{"rendered":"https:\/\/www.somesplai.cat\/?p=5133"},"modified":"2020-10-15T17:23:38","modified_gmt":"2020-10-15T16:23:38","slug":"el-caracter-alemany","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.esplac.cat\/es\/el-caracter-alemany\/","title":{"rendered":"El car\u00e0cter alemany"},"content":{"rendered":"
Autora: Gemma Solans<\/strong>, monitora de l’esplai Kasperle i SVE a Berl\u00edn.<\/p>\n Dimarts, 22 de gener de 2019.<\/em><\/p>\n Acabo de llegir un article d’Icon, la revista (es veu que masculina) mensual de El Pa\u00eds, sobre quines difer\u00e8ncies veuen els estrangers residents a Espanya en el car\u00e0cter dels espanyols. Per\u00f2 existeix un car\u00e0cter eminentment \u00abespanyol\u00bb? Persones d’arreu ho comenten, m\u00e9s enll\u00e0 dels t\u00f2pics de la veneraci\u00f3 de la siesta<\/em>, la fama de cridaners i altres estereotips. I a grans trets puc estar d’acord. Per exemple, la import\u00e0ncia que t\u00e9 per nosaltres la cerca de la felicitat, la cura i el suport a la fam\u00edlia i les amistats o la vergonya de parlar un idioma estranger incorrectament com l’angl\u00e8s… per\u00f2 el comentari m\u00e9s top en la meva opini\u00f3 \u00e9s que el nostre esport nacional \u00e9s parlar dels altres a l’esquena. El cotilleo<\/em> de tota la vida. O tamb\u00e9 l’habilitat de fer humor sobre qualsevol tema, fins a l\u00edmits insospitats, inclosos nosaltres mateixos. Hi esteu d’acord?<\/p>\n Vull dedicar aquest post a comentar el que he pogut veure sobre el car\u00e0cter dels alemanys des que s\u00f3c a Berl\u00edn. Est\u00e0 clar que qualsevol cosa a dir resultar\u00e0 una generalitzaci\u00f3 i cada persona \u00e9s un m\u00f3n, s\u00ed. Tanmateix, crec haver observat subtils caracter\u00edstiques comunes, que donen forma a l’estil de vida d’una ciutat cosmopolita i amb tanta diversitat cultural com \u00e9s Berl\u00edn.<\/p>\n En primer lloc, els ciutadans alemanys tenen una gran consideraci\u00f3 per la privacitat de cada individu i aix\u00f2 es nota sobretot en les interaccions en l’espai p\u00fablic.<\/strong> Tenen en mala consideraci\u00f3, per posar un cas, dirigir-te a una altra persona que no coneixes en mig del carrer. Haig de dir que m’he adaptat a aquest car\u00e0cter i quan vaig tornar a Barcelona per les festes de nadal, se’m va fer estrany, i incl\u00fas vaig pensar-ho com una falta d’educaci\u00f3, el fet que el cambrer d’un bar (persona desconeguda per mi) se’m dirig\u00eds amb naturalitat. A m\u00e9s, acabo d’adonar-me que, des que s\u00f3c aqu\u00ed, no m’he creuat amb cap (t\u00edpic) treballador\/a que es posa a parar gent en mig del carrer, sigui per informar o per vendre’t alguna cosa.<\/p>\n En segon lloc, i aix\u00f2 ha vingut com una non grata sorpresa, tenen una relaci\u00f3 molt pragm\u00e0tica amb el menjar i el beure<\/strong>. Veuen aquesta necessitat com un mitj\u00e0 sense el qual no poden sobreviure. Tal qual. El menjar no t\u00e9 la funci\u00f3 de cohesi\u00f3 i socialitzaci\u00f3 que t\u00e9 pels catalans, i en general pels espanyols. Menjar no \u00e9s un plaer per ells, \u00e9s un mitj\u00e0 de vida. I est\u00e0 clar que necessitem alimentar-nos per viure, per\u00f2 per mi va m\u00e9s enll\u00e0. Ho podem veure amb la quantitat de temps que inverteixen a cuinar o menjar \u00aben fam\u00edlia\u00bb. Berl\u00edn \u00e9s una ciutat coneguda pel menjar ambulant i moltes paradetes es dediquen a servir menjar \u00abd’altres cultures\u00bb, com el turc (bon\u00edssim s’ha de dir). En una altra q\u00fcesti\u00f3 es fa notable: el caf\u00e8. Com a consumidora habitual he de dir que encara no he trobat cap lloc on es dediquin, m\u00e9s enll\u00e0 de servir-lo, a fer-lo de qualitat. Aix\u00ed, majorit\u00e0riament el serveixen aigualit i massa fluix, almenys pel meu gust.<\/p>\n En tercer lloc i per acabar, tendeixen molt a mostrar-se amb educaci\u00f3.<\/strong> El fet de deixar passar, demanar si us plau i donar les gr\u00e0cies, per exemple. Tot i que tamb\u00e9 tenen dies m\u00e9s bons que d’altres, en general, sempre tenen el \u00absi us plau\u00bb i les \u00abgr\u00e0cies\u00bb a la boca, sobretot a l’hora de demanar. Em vaig adonar al poc d’arribar i la veritat \u00e9s que es tracta d’un bon costum, que crec que no tenia abans.<\/p>\n Tot i que podria escriure sobre altres difer\u00e8ncies i tamb\u00e9 similituds, fins aqu\u00ed el que he pogut reflexionar fins al moment present. Si heu tingut l’oportunitat de relacionar-vos amb el car\u00e0cter alemany, estar\u00edeu d’acord amb mi? <\/p>\n <\/p>\n
\n