"El treball en equip es defineix com l'estructura de treball que un conjunt de persones utilitza per coordinar-se, sota unes pautes clares de funcionament, amb uns objectius determinats i amb algun aspecte que els uneixi com una relació d’igualtat (ningú se sent superior, tothom és valorat) o pertinença al mateix grup."

JUSTIFICACIÓ:

El treball en equip no és un conjunt de persones, sinó un terme per referir-se a la manera com s'organitzen per treballar.

Justificació: hi ha una falta, en comptes de ha de facilitar seria han de facilitar

. tenir veu, a no ser escoltats, espais poc inclusius, créixer en espais lliures de violència.

No s'enten aquesta frase, esta repetit.

"També l’entenem com un procés d’aprenentatge que cal planificar conscientment per tal que sigui real"

A Esplac entenem que la participació forma part de l’experiència vital dels infants però que no ha de ser una experiència homogènia: cal adaptar les metodologies de participació als diferents grups d’edat i moment vital dels infants.  

JUSTIFICACIÓ: 

Tots els sectors estan d’acord que participació real vol dir adaptar-la a le necessitats i edats.

"La a participació és un pilar per poder construir allò per què estem lluitant"

Però cal que li donem un sentit a aquesta participació, un sentit pedagògic: delimitar espais de participació entre infants i monis i  prendre les responsabilitats corresponents. 

JUSTIFICACIÓ 

Els sectors matisen com ha de ser aquesta participació, cal posar límits i organitzar-la. 

"Apostem per situar els infants al centre de l’educació i acompanyar-los en el seu procés de creixement, tenint en compte i educant en els valors de l’esplai"

Aquest acompanyament passa per detectar aquells aprenentatges que no sorgeixen de forma espontània dels interessos dels infants, però que són importants pel seu desenvolupament i trobar la manera de treballar-los de forma significativa.

JUSTIFICACIÓ: 

Els sectors situen la idea que posar l'infant al centre no vol dir limitar-se nomes als seus interessos explícits, ja que estaran condicionats per les condicions de vida que tenen així com el sistema en el que vivim. Per tant també hem de fer una tasca de detectar necessitats i fer-les veure als infants. 

"Concebem l’infant com a subjecte de drets, actiu i protagonista de la seva pròpia vida."

Posar als infants al centre no implica una educació individualista, al contrari, ha de ser una educació on es concebin com a membres d'un col·lectiu, promovent la corresponsabilitat, la convivència, la democràcia i la participació que permetin construir aquest col·lectiu que treballa pel bé comú. 

JUSTIFICACIÓ: 

Els sectors parlen de l'educació en la col·lectivitat, la importància de fer-ho així per treballar pel bé comú. També matisen que no és incompatible posar l'infant al centre i treballar pel bé comú, son dues coses que s'han de complementar

"Treballem perquè els infants siguin protagonistes dels seus propis processos d’aprenentatge per tal que puguin aprendre en un entorn segur on es puguin expressar, conèixer el seu entorn,  relacionar-se entre ells, i ser escoltats." 

Això no implica renunciar a la intencionalitat educativa, cal seguir fixant objectius pedagògics per a poder acompanyar als infants en el seu desenvolupament. 

JUSTIFICACIÓ: 

Els sectors situen la idea que el paidocentrisme no és sinònim de "deixar fer" si no que cal tenir projectes amb objectius i poder donar eines als infants per a poder desenvolupar-se, és a dir, l'objectiu del paidocentrisme és poder crear adults crítics amb la societat. 

"I massa sovint, descuidem aquest aspecte en la nostra tasca educativa"

Cal aterrar aquesta mirada en la nostra pràctica educativa i la nostra quotidianitat: jocs cooperatius, debats sobre aspectes rellevants a la societat com ho és l’habitatge, confrontació de postures que portin a un anàlisi de la realitat…

JUSTIFICACIÓ

Els sectors concreten aquesta part més pràctica de l'educació en l’anticapitalisme.