Ai com me l’estimo! És mirar la seva cara i que una fiblada de frenesia recorri les meves venes, és estar al seu costat i sentir que tinc sort. Són mirades, carícies, moments a soles, llargues tardes passejant i estones amb distància. És saber que hi sóc i que hi és, que ens estimem i que, quan podem, ho demostrem.

I dic quan podem perquè sent una parella homosexual no sempre ens és possible. Sí, ja m’imagino que tu, estimada lectora, ja havies especulat amb una relació heteronormativa que no trenqui els cànons establerts, erròniament, com a normals entre la societat i ja visualitzaves un noi i una noia agafats de la mà. Doncs no. Però no et preocupis, segur que no has estat l’única.

I és que en una societat que se li diu avançada, continua sent problemàtic estimar i ser estimat per aquells del teu mateix sexe. Es pot dir que hi ha hagut avenços i que s’han fet passes endavant, no ho negarem, però no és suficient. Ni de bon tros. Veure dos nois o dues noies fent-se un petó a la plaça Major encara genera reaccions poc respectuoses, que no suscitaria un petó entre un noi i una noia amb la mateixa intensitat. Això és així. Ho hem de reconèixer i hem de lluitar per combatre-ho. I cada any, a finals de juny arriba un dia per sentir-nos orgullosos de la nostra condició i reivindicar-nos com a col·lectiu menystingut.

 

És el Dia Internacional de l’Orgull LGBTI, que inclou els Gais, Lesbianes, Bisexuals, Transsexuals i Intersexes. El 28 de juny serveix per fer una crida al respecte i a la igualtat vers aquestes persones. La seva realitat està força allunyada del paradigma d’una societat utòpicament (de moment) tolerant amb la diferència. Encara hi ha agressions a parelles homosexuals que es besen en públic, encara hi ha comentaris homòfobs que no són condemnats, encara hi ha gent que divaga sobre les causes de l’homosexualitat sense entendre que és quelcom tan profund i arrelat com estimar algú del sexe contrari.

A Catalunya, la legislació comença a acompanyar la lluita pel respecte, però s’ha de seguir remant sense parar. El 2014 es va aprovar la Llei del dret de les persones LGBTI per tal d’eradicar les situacions de fòbia cap a la diversitat de gènere i sexualitat de les persones. Però lluny d’una cambra tancada i d’unes línies escrites sobre un paper, s’ha d’actuar al carrer. Perquè encara queda molt per fer i els esplais, com a entitats de transformació social, hem de tenir veu en tot plegat. Per això, des d’Esplais Catalans ens comprometem:

  • A seguir donant visibilitat i reconeixement a la comunitat LGTBI.
  • A continuar reivindicant que la Llei contra la LGTBIfòbia sigui implementada de manera ràpida i eficaç.
  • A seguir educant-nos i educant en la diversitat.
  • A continuar reconeixent les diverses maneres d’estimar.
  • A ser, com som, un espai d’expressió lliure i sense por.
  • A prendre consciència, com a monitores, de la necessitat de commemorar una diada com aquesta per transmetre el missatge a infants i joves.
  • A tenir clares les situacions de desigualtat a les que s’enfronten les persones LGTBI per encarar-les des d’una altra perspectiva i poder-les explicar als infants i joves.
  • A continuar treballant per no callar davant actituds i situacions homòfobes, transfòbiques i bifòbiques dins dels esplais. I, per tant, denunciar-les.
  • A promoure la visibilitat, la consciència i la crítica davant de situacions injustes, aprendre dels errors i seguir millorant com a persones i com a col·lectiu.

En definitiva, els esplais hem d’enfortir el nostre poder de canvi per eradicar les actituds discriminatòries i difondre la voluntat de respecte cap a tothom. En aquesta línia, el treball amb infants i joves és crucial, ja que ells, com a present i futur de la nostra societat són els que han de lluitar per la inclusió.

Des dels esplais abanderem el respecte i avui, com durant tot l’any, onegem sis colors, els de l’arc de Sant Martí, el reflex d’una comunitat que continua lluitant, i a la qual hem donat, donem i sempre donarem el nostre ple suport.

 

** Posicionament aprovat pels esplais d’Esplac mitjançant el circuit per aprovar posicionaments i adhesions d’Esplais Catalans, segons el qual:

La votació ha estat realitzada a través de l’Esplacnet. Tots els esplais han pogut votar a favor, en blanc o en contra del text proposat al llarg d’un mes. L’acord per aprovar el posicionament ha estat pres per majoria absoluta (més vots a favor que la suma dels vots en contra i en blanc) i ha estat necessari, com a mínim, el vot de 21 esplais (un 20% del total).