Qui som?
Esplais Catalans som una associació d’esplais laica i progressista en què treballem des del voluntariat per a la transformació social. En la nostra entitat, l’esplai esdevé una escola de ciutadania per a infants, joves, famílies, monitores i monitors; una forma d’educació popular. Esplais Catalans és el resultat de la voluntat dels esplais i de les persones membres de comptar amb espais d’intercanvi, d’aprenentatge i d’acció conjunta. Fem promoció de la igualtat, la llibertat, la participació associativa, l’educació ambiental i els drets dels infants.
En aquest sentit, a Esplais Catalans facilitem la formació de les monitores i monitors, organitzem trobades, impulsem campanyes i promovem la creació de comissions de treball sobre aspectes rellevants per als esplais.
Qui som?
Esplais Catalans som una associació d’esplais laica i progressista en què treballem des del voluntariat per a la transformació social. En la nostra entitat, l’esplai esdevé una escola de ciutadania per a infants, joves, famílies, monitores i monitors; una forma d’educació popular. Esplais Catalans és el resultat de la voluntat dels esplais i de les persones membres de comptar amb espais d’intercanvi, d’aprenentatge i d’acció conjunta. Fem promoció de la igualtat, la llibertat, la participació associativa, l’educació ambiental i els drets dels infants.
En aquest sentit, a Esplais Catalans facilitem la formació dels monitores i monitors, organitzem trobades, impulsem campanyes i promovem la creació de comissions de treball sobre aspectes rellevants per als esplais.
Missió, visió i valors
Esplais Catalans som una associació d’esplais laica i progressista que treballem des del voluntariat per la transformació social en base als drets dels infants, mitjançant l’educació popular.
L’enfortiment i la participació dels esplais és la nostra raó de ser.
Volem ser agents educatius clau en la transformació social i reconeguts per la nostra tasca educativa.
Per fer-ho, treballarem per ser un moviment més divers, participatiu, crític, cohesionat, arrelat al territori i amb un projecte en revisió constant.



Feminisme interseccional: Posem la vida i les cures al centre per poder transformar el sistema binari i cisheteropatriarcal i les desigualtats i discriminacions que aquest genera. Tanmateix, no deixem de reconèixer l’existència de diferents eixos d’opressió i que aquests interseccionen entre sí. Per això, tenint en compte els nostres privilegis, volem seguir lluitant per una societat segura i justa per totes.

Laïcitat: Som un moviment crític a favor de la llibertat de pensament, acció i creença de la ciutadania, especialment d’infants i joves, amb els drets humans i dels infants com a marc de referència. Som independents de qualsevol ordre religiós.


Decreixement:
És el model que ens porta a repensar l’ús i gestió dels recursos. És imprescindible trencar amb el model capitalista i el creixement constant al que ens sotmet per eliminar les desigualtats socials i l’explotació de la terra que aquest comporta.
Projecte
Educatiu
Educació en, per i sobre els Drets dels Infants
El projecte educatiu d’Esplais Catalans sorgeix del treball conjunt dels infants, monitores i monitors i famílies que formem l’associació, i recull les idees i les conviccions amb què treballem, és a dir, la nostra manera d’educar. Per tal d’adaptar-nos a les noves conjuntures socials i donar resposta a les necessitats reals dels esplais, els documents que conformen el projecte pedagògic d’Esplac són vius i evolucionen contínuament. És per això que actualment tenim en marxa un projecte de renovació de les línies pedagògiques d’Esplac.
Com a associació laica i progressista, treballem l’educació en base als drets dels infants. Entenem l’educació en els drets dels infants des d’un enfocament integral que té en compte tant el coneixement dels propis drets i responsabilitats com l’aprenentatge de les habilitats i actituds necessàries per assolir una societat més justa i igualitària.
El joc és la metodologia principal de l’esplai, perquè ens permet treballar valors, competències i habilitats d’una manera distesa i divertida. Una altra gran eina pedagògica són les activitats de vacances (campaments, colònies i rutes), que des d’un entorn natural potencien la convivència en el grup, el creixement personal i el treball de valors com el consum responsable, la solidaritat i la cooperació.
Les línies pedagògiques d’Esplac son les següents:
Podem trobar molts nivells de participació segons la capacitat d’incidència de la persona participant en la presa de decisions. A Esplac no entenem la participació només com una consulta, sinó com una implicació real de qualsevol persona en un projecte, on tothom és escoltat, on totes les aportacions, vinguin d’on vinguin, són vàlides. Informar-se; assistir a… o consultar seran elements de participació; però realment sense la capacitat de prendre decisions i dur a terme accions en aquesta direcció no podem parlar d’una participació real sinó més aviat d’una participació passiva en què, o bé som consumidors d’alguna activitat, o simplement se’ns demana l’opinió però no serem protagonistes de l’acció.
Tenint en compte com funciona la societat en què vivim això passa, inevitablement, per una transformació total del sistema econòmic i polític i per tant, de la manera de consumir, d’alimentar-nos, de relacionar-nos, de gestionar els residus, etc.
Aquesta transformació del sistema ha de tenir en compte els diversos aspectes. D’una banda el decreixement, entenent que el creixement constant i imparable no és sostenible ni necessari pel benestar social i ambiental. D’altra banda hem d’apostar per una economia social, solidària, circular i feminista, amb una gestió democràtica i participativa que estigui orientada a les necessitats de les persones i que sigui capaç de gestionar els recursos amb un compromís amb la societat i el seu entorn.
El treball en equip forma part del quotidià d’Esplac. Treballem en equip per al desenvolupament dels projectes de l’associació, per a l’organització i planificació de l’activitat dels sectors geogràfics d’Esplac i per la coordinació de gran part de les tasques ordinàries de l’associació.
Els equips en què treballem estan conformats per persones de la Secretaria Tècnica d’Esplac, de l’Equip de Coordinació, de l’Equip General de Sector i/o monitores i monitors, segons l’objectiu que tingui l’equip.
A Esplac utilitzem l’assemblea com a òrgan polític de l’organització per assumir decisions, sent la major part de decisions polítiques preses en assemblea.
Esplac eduquem sobre la base dels drets dels infants tal com descriu la missió de l’associació i promovem que a l’esplai es treballi amb els infants l’educació en, per i sobre els seus propis drets. Cal que els infants coneguin els seus propis drets, així com els documents on figuren, com a instrument per la defensa, la crítica, la pràctica, el respecte i el desig d’aquests.
Esplais Catalans entenem que per aconseguir que les persones participants (monitores i monitors, infants i famílies) dels esplais siguin representatives de la realitat que els envolta hem d’incloure a tothom en la dinàmica dels esplais i de l’associació.
Esplac entenem la inclusió com el procés pel qual tota persona és acceptada i respectada dins d’un grup, independentment de les seves característiques. Aquest principi implica el dret a la diferència, a la diversitat (no tendir a l’homogeneïtat) i a la no estigmatització de les persones. Defensem la diversitat com a font d’enriquiments i d’aprenentatge (Mirall de Realitats d’Esplac, 2017). Per nosaltres la inclusió és la suma de persones a un conjunt, evitant qualsevol mena de discriminació. Es tracta d’un procés dinàmic i multifactorial que vol promoure la participació real de totes les persones a l’esplai.
Concebem el conflicte com un procés d’aprenentatge i creixement i no pas com un fet aïllat. És per això que apostem per utilitzar la paraula “gestió” del conflicte en comptes d’altres com resolució, perquè entenem el conflicte com un procés a gestionar i sobre el que aprofundir sense haver de passar per la dicotomia “resolt” o” no resolt” sinó, més aviat, com una oportunitat de procés i canvi.
És per això que la gestió no només ha de limitar-se a la gestió un cop ja ha passat o estem en el conflicte, sinó en establir mecanismes de prevenció. Cal ser proactives i estar atentes en aquells aspectes que poden generar malestar al grup i posar les cures en el centre de la pràctica habitual.
Des d’Esplais Catalans, som conscients que vivim en una societat patriarcal, en la qual l’home i tot allò que es concep com a masculí té la supremacia, deixant en segon pla tot allò que se surt de la masculinitat hegemònica. Alhora, aquests rols de poder i dominació d’allò masculí es van perpetuant en el temps a través dels costums, justícia, creences, lleis, normes, economia, etc. És per això, que des d’Esplac som conscients que les violències poden presentar-se en diferents formes específiques en funció de la nostra orientació sexual, gènere, classe, ètnia, etc. Per tant, creiem que des de la nostra associació cal seguir treballant per tal de trencar i combatre contra aquest sistema patriarcal i opressor, garantint que la nostra entitat sigui un espai segur per a totes les persones que en formen part.
De cara al desenvolupament integral d’infants i joves és de vital importància l’adquisició de competències emocionals. L’emoció és allò que ens mou i empeny “a viure” i actuar, a voler estar vius en interacció constant amb el món i amb nosaltres. És per això que des des dels primers anys de vida hauríem d’aprendre a identificar-les i gestionar-les. Per poder fer-ho és essencial observar-nos, mirar endins i entrenar-nos a connectar amb les nostres emocions, ja que aquestes es manifesten a través del cos i de les nostres accions.
Els esplais d’Esplac defensem que tot i el moment de canvis inherent a l’etapa de l’adolescència, és un moment vital de grans possibilitats, de molta energia i idees, i el que tenim clar les monitores i monitors d’aquests grups és que no volem deixar que es perdin. Però hem d’estar atentes perquè l’adolescent, sovint, pot percebre les indicacions i consells de les persones adultes que l’envolten com una amenaça, perquè sovint exigim que tinguin l’obediència d’un infant alhora que la responsabilitat d’una persona adulta.
Projecte
Educatiu
Educació en, per i sobre els Drets dels Infants
El projecte educatiu d’Esplais Catalans sorgeix del treball conjunt dels infants, monitores i monitors i famílies que formem l’associació, i recull les idees i les conviccions amb què treballem, és a dir, la nostra manera d’educar. Per tal d’adaptar-nos a les noves conjuntures socials i donar resposta a les necessitats reals dels esplais, els documents que conformen el projecte pedagògic d’Esplac són vius i evolucionen contínuament. És per això que actualment tenim en marxa un projecte de renovació de les línies pedagògiques d’Esplac.
Com a associació laica i progressista, treballem l’educació en base als drets dels infants. Entenem l’educació en els drets dels infants des d’un enfocament integral que té en compte tant el coneixement dels propis drets i responsabilitats com l’aprenentatge de les habilitats i actituds necessàries per assolir una societat més justa i igualitària.
El joc és la metodologia principal de l’esplai, perquè ens permet treballar valors, competències i habilitats d’una manera distesa i divertida. Una altra gran eina pedagògica són les activitats de vacances (campaments, colònies i rutes), que des d’un entorn natural potencien la convivència en el grup, el creixement personal i el treball de valors com el consum responsable, la solidaritat i la cooperació.
Podem trobar molts nivells de participació segons la capacitat d’incidència de la persona participant en la presa de decisions. A Esplac no entenem la participació només com una consulta, sinó com una implicació real de qualsevol persona en un projecte, on tothom és escoltat, on totes les aportacions, vinguin d’on vinguin, són vàlides. Informar-se; assistir a… o consultar seran elements de participació; però realment sense la capacitat de prendre decisions i dur a terme accions en aquesta direcció no podem parlar d’una participació real sinó més aviat d’una participació passiva en què, o bé som consumidors d’alguna activitat, o simplement se’ns demana l’opinió però no serem protagonistes de l’acció.
Tenint en compte com funciona la societat en què vivim això passa, inevitablement, per una transformació total del sistema econòmic i polític i per tant, de la manera de consumir, d’alimentar-nos, de relacionar-nos, de gestionar els residus, etc.
Aquesta transformació del sistema ha de tenir en compte els diversos aspectes. D’una banda el decreixement, entenent que el creixement constant i imparable no és sostenible ni necessari pel benestar social i ambiental. D’altra banda hem d’apostar per una economia social, solidària, circular i feminista, amb una gestió democràtica i participativa que estigui orientada a les necessitats de les persones i que sigui capaç de gestionar els recursos amb un compromís amb la societat i el seu entorn.
El treball en equip forma part del quotidià d’Esplac. Treballem en equip per al desenvolupament dels projectes de l’associació, per a l’organització i planificació de l’activitat dels sectors geogràfics d’Esplac i per la coordinació de gran part de les tasques ordinàries de l’associació.
Els equips en què treballem estan conformats per persones de la Secretaria Tècnica d’Esplac, de l’Equip de Coordinació, de l’Equip General de Sector i/o monitores i monitors, segons l’objectiu que tingui l’equip.
A Esplac utilitzem l’assemblea com a òrgan polític de l’organització per assumir decisions, sent la major part de decisions polítiques preses en assemblea.
Esplac eduquem sobre la base dels drets dels infants tal com descriu la missió de l’associació i promovem que a l’esplai es treballi amb els infants l’educació en, per i sobre els seus propis drets. Cal que els infants coneguin els seus propis drets, així com els documents on figuren, com a instrument per la defensa, la crítica, la pràctica, el respecte i el desig d’aquests.
Esplais Catalans entenem que per aconseguir que les persones participants (monitores i monitors, infants i famílies) dels esplais siguin representatives de la realitat que els envolta hem d’incloure-les en la dinàmica dels esplais i de l’associació.
Esplac entenem la inclusió com el procés pel qual tota persona és acceptada i respectada dins d’un grup, independentment de les seves peculiaritats. Aquest principi implica el dret a la diferència, a la diversitat (no tendir a l’homogeneïtat) i a la no estigmatització de les persones. Defensem la diversitat com a font d’enriquiments i d’aprenentatge (Mirall de Realitats d’Esplac, 2017). Per nosaltres la inclusió és la suma de persones a un conjunt, evitant qualsevol mena de discriminació. Es tracta d’un procés dinàmic i multifactorial que vol promoure la participació real de totes les persones a l’esplai.
Concebem el conflicte com un procés d’aprenentatge i creixement i no pas com un fet aïllat. És per això que apostem per utilitzar la paraula “gestió” del conflicte en comptes d’altres com resolució, perquè entenem el conflicte com un procés a gestionar i sobre el que aprofundir sense haver de passar per la dicotomia “resolt” o” no resolt” sinó, més aviat, com una oportunitat de procés i canvi.
És per això que la gestió no només ha de limitar-se a la gestió un cop ja ha passat o estem en el conflicte, sinó en establir mecanismes de prevenció. Cal ser proactives i estar atentes en aquells aspectes que poden generar malestar al grup i posar les cures en el centre de la pràctica habitual.
Des d’Esplais Catalans, som conscients que vivim en una societat patriarcal, en la qual l’home i tot allò que es concep com a masculí té la supremacia, deixant en segon pla tot allò que se surt de la masculinitat hegemònica. Alhora, aquests rols de poder i dominació d’allò masculí es van perpetuant en el temps a través dels, costums, justícia, creences, lleis, normes, economia, etc. És per això, que des d’Esplac som conscients que les violències poden presentar-se en diferents formes específiques en funció de la nostra orientació sexual, gènere, classe, ètnia, etc. És per això que creiem que des de la nostra associació cal seguir treballant per tal de trencar i combatre contra aquest sistema patriarcal i opressor, garantint que la nostra entitat sigui un espai segur per a totes les persones que en formen part.
De cara al desenvolupament integral d’infants i joves és de vital importància l’adquisició de competències emocionals. L’emoció és allò que ens mou i empeny “a viure” i actuar, a voler estar vius en interacció constant amb el món i amb nosaltres. És per això que des des dels primers anys de vida hauríem d’aprendre a identificar-les i gestionar-les. Per poder fer-ho és essencial observar-nos, mirar endins i entrenar-nos a connectar amb les nostres emocions, ja que aquestes es manifesten a través del cos i de les nostres accions.
Els esplais d’Esplac defensem que tot i el moment de canvis inherent a l’etapa de l’adolescència, és un moment vital de grans possibilitats, de molta energia i idees, i el que tenim clar les monitores i monitors d’aquests grups és que no volem deixar que es perdin. Però hem d’estar atentes perquè l’adolescent, sovint, pot percebre les indicacions i consells de les persones adultes que l’envolten com una amenaça, perquè sovint exigim que tinguin l’obediència d’un infant alhora que la responsabilitat d’una persona adulta.
Història
L’aparició del moviment dels esplais va ser un dels fenòmens juvenils més interessants i característics dels anys del tardofranquisme i de la recuperació democràtica, un element sense el qual és impossible d’entendre la societat catalana contemporània. Amb recursos limitats i partint només de l’acció voluntària de monitores i monitors joves, va reprendre l’herència dels moviments de renovació pedagògica de principis de segle i dels temps de la Segona República per tornar a reconstruir un teixit associatiu que havia quedat molt delmat per la dictadura.
Tot i els seus inicis com a moviment d’Esglèsia, ben aviat s’articulà una proposta per constituir un projecte educatiu basat en els principis de la laïcitat i el progrés, que incorporava els discursos i mètodes propis de l’educació popular. Al llarg dels anys, els esplais han demostrat ser un marc únic per a l’aprenentatge experimental de la participació i la democràcia des dels carrers i les places de pobles i ciutats d’arreu del país.
El moviment dels esplais té uns inicis difusos en el terreny històric, atès que no existeix un sol moment ni lloc fundacionals, sinó un conjunt de trajectòries que acaben condensant en el que avui coneixem i reconeixem a partir d’aquest terme. De fet, la mateixa paraula esplai té un origen incert, essent un derivat del concepte esplaiar (donar expansió a un sentiment o esbargir-se), que alhora és un compost del verb espaiar amb la contaminació o l’encreuament de plaer. Per tant, una primera indagació etimològica ens dóna pistes sobre el significat profund de l’esplai en l’àmbit lingüístic com un context idoni en què es gaudeix i es poden expressar lliurement els sentiments.
A la Catalunya del primer terç del segle XX existia una llarga i rica tradició de propostes pedagògiques que anaven més enllà de l’àmbit estrictament escolar, i que en molts casos aspiraven justament a la superació d’aquest pel que fa als seus elements més immobilistes i autoritaris. A partir dels anys quaranta, emperò, tot canviaria. Moltes d’aquestes iniciatives havien pogut germinar i madurar durant els anys de llibertat del parèntesi republicà, però sucumbirien en el nou context de repressió i de rígid control social que imposa el franquisme, especialment intens en els anys de la immediata postguerra. L’educació quedaria relegada a una pura funció adoctrinadora, empobrint enormement el gran bagatge d’experiències que havia existit anys anteriors. Haurien de passar dues dècades, fins a començaments dels anys seixanta, perquè el règim iniciés una tímida obertura cap a noves formes de participació i d’associació de tipus cultural i lúdic -sense finalitats polítiques aparents-, una escletxa que seria ràpidament aprofitada per donar lloc a una nova proposta educativa que a partir d’aquell moment prendria una forta embranzida i seria un dels fenòmens socials característics dels anys de la transició a la democràcia: el moviment dels esplais.
L’adveniment d’un nou marc social democràtic i la convulsa època de transició que el precedí varen sacsejar profundament la societat catalana i espanyola. La mort del dictador el 20 de novembre de 1975 obrí un nou camp d’expectatives que desfermaren moltes energies socials que s’havien mantingut latents durant les dècades anteriors. En aquest context de transició les entitats juvenils del país no van restar a l’espera, ans van esdevenir un actiu fonamental de l’oposició democràtica.
El 31 de gener de 1982, neix a Badalona l’associació Esplais Catalans, Esplac. A l’Assemblea constituent hi assisteixen 51 persones delegades d’un total de 21 esplais fundadors, dels quals nou són de Badalona, cinc de Barcelona i dos de L’Hospitalet de Llobregat, i cinc més provenen en solitari de les poblacions de Sant Andreu de la Barca, Santa Coloma de Gramenet, Sant Feliu de Llobregat, Rubí i Vilanova i la Geltrú. A més, també hi ha representants de cinc esplais que acudeixen com a oients. Moltes són entitats molt noves, de poc més d’un o dos anys d’història, tot i que n’hi ha d’altres com el Sol Ixent o el Bons Amics amb una trajectòria a les espatlles que ja ha complert la dècada.
- Arrabal (Santa Coloma de Gramenet)
- Associació de Minusvàlids de Rubí
- AVIC (L’Hospitalet de Llobregat)
- Bons Amics (Barcelona)
- Borinot (Badalona)
- C.E.I.A. (Sant Feliu de Llobregat)
- C.I.P. La Gatzara (Badalona)
- Centre Juvenil de Sarrià (Barcelona)
- Chiribiripum (Badalona)
- Cirera (Badalona)
- Diplodocus (Badalona)
- Estol (Barcelona)
- Melic (Badalona)
- Natura (Barcelona)
- Santa Maria del Mar (Barcelona)
- Sol Ixent (Sant Andreu de la Barca)
- Toti Toti (L’Hospitalet de Llobregat)
- Unió (Badalona)
- Xaloc (Vilanova i la Geltrú)
- Xerinola (Badalona)
- Xivarri (Badalona)
L’augment d’entitats membres es fa notable al llarg dels anys, passant de la vintena d’esplais fundadors a una setantena el 1990. L’associació, cada cop veu més clara la necessitat d’abordar una descentralització, procés que culmina amb la formació de Sectors Geogràfics per a cadascuna de les àrees territorials amb presència d’esplais. D’aquesta manera, es comença a treballar amb lògiques pròpies i a definir un espai de trobada per al territori.
Tanmateix, durant el tercer any, augmentava en paral·lel a l’increment d’entitats membres la necessitat de crear una figura laboral de Secretaria Tècnica per tal de realitzar les tasques administratives.
La nova realitat interna obligà a donar un nou impuls a l’Equip de Direcció (Equip de Coordinació, en l’actualitat) on s’introdueixen representants dels sectors. Així doncs, s’introduí a la denominació d’Equips Generals de Sector. També, es reformula la figura central de la Secretaria General, que passaria a ser un càrrec dirigent alliberat, responsable de la secretaria tècnica de l’entitat i amb molta capacitat d’acció política.
Durant aquests anys s’inicien moltes de les línies i projectes més característics d’Esplais Catalans. Es buscava fomentar el màxim d’intercanvis entre les diverses entitats, amb projectes compartits com ara colònies conjuntes, i també convocant grans marcs associatius per estrènyer lligams com la Trobada General d’Esplac (la primera, l’any 1984 amb 300 participants) o les Trobades de Monitores i Monitors pensades per millorar i aprofundir la tasca educativa (la primera, l’any 1983). Al marge d’aquests espais de tipus més intern, des d’Esplac també es proporcionaria formació reglada -contractada des de l’entitat amb diverses escoles homologades- com els cursos per a l’obtenció de títols de monitor/a i director/a d’activitats en el lleure. De seguida l’oferta i la demanda va anar en augment fins el punt que amb els anys es plantejaria la necessitat de constituir una escola pròpia de formació. Aquesta s’acabarà consolidant amb la formació l’any 1991 de l’Escola Lliure El Sol, fruit d’un partenariat amb la Fundació Ferrer i Guàrdia.
La voluntat d’obertura i d’establir lligams més enllà del seu propi espai natural d’acció ha estat sempre una característica constant d’Esplais Catalans des de la seva fundació. L’any 1983, representants d’Esplac formen part d’una delegació catalana per la fundació de la FIEEA (Fédération Internationales pour les Échanges d’Enfants et d’Adolescents), juntament amb les contraparts francesa, italiana, tunisiana i marroquina. Per altra banda, l’any 1986 s’inicien els tràmits per demanar l’admissió com a entitat observadora a l’Internacional Falcon Movement – Socialist Educational International (IFM-SEI). El seu ingrés definitiu com a organització membre de ple dret no té lloc, però, fins al 2012, vint-i-cinc anys més tard.
Actualment, l’associació Esplais Catalans està formada per més de 100 esplais situats en gairebé 70 poblacions catalanes. En formen part, en total, al voltant de 7300 infants i 1600 monitores i monitors. Per més informació, podeu consultar els nostres projectes actuals.
Història
L’aparició del moviment dels esplais va ser un dels fenòmens juvenils més interessants i característics dels anys del tardofranquisme i de la recuperació democràtica, un element sense el qual és impossible d’entendre la societat catalana contemporània. Amb recursos limitats i partint només de l’acció voluntària de monitores i monitors joves, va reprendre l’herència dels moviments de renovació pedagògica de principis de segle i dels temps de la Segona República per tornar a reconstruir un teixit associatiu que havia quedat molt delmat per la dictadura.
Tot i els seus inicis com a moviment d’Esglèsia, ben aviat s’articulà una proposta per constituir un projecte educatiu basat en els principis de la laïcitat i el progrés, que incorporava els discursos i mètodes propis de l’educació popular. Al llarg dels anys, els esplais han demostrat ser un marc únic per a l’aprenentatge experimental de la participació i la democràcia des dels carrers i les places de pobles i ciutats d’arreu del país.
El moviment dels esplais té uns inicis difusos en el terreny històric, atès que no existeix un sol moment ni lloc fundacionals, sinó un conjunt de trajectòries que acaben condensant en el que avui coneixem i reconeixem a partir d’aquest terme. De fet, la mateixa paraula esplai té un origen incert, essent un derivat del concepte esplaiar (donar expansió a un sentiment o esbargir-se), que alhora és un compost del verb espaiar amb la contaminació o l’encreuament de plaer. Per tant, una primera indagació etimològica ens dóna pistes sobre el significat profund de l’esplai en l’àmbit lingüístic com un context idoni en què es gaudeix i es poden expressar lliurement els sentiments.
A la Catalunya del primer terç del segle XX existia una llarga i rica tradició de propostes pedagògiques que anaven més enllà de l’àmbit estrictament escolar, i que en molts casos aspiraven justament a la superació d’aquest pel que fa als seus elements més immobilistes i autoritaris. A partir dels anys quaranta, emperò, tot canviaria. Moltes d’aquestes iniciatives havien pogut germinar i madurar durant els anys de llibertat del parèntesi republicà, però sucumbirien en el nou context de repressió i de rígid control social que imposa el franquisme, especialment intens en els anys de la immediata postguerra. L’educació quedaria relegada a una pura funció adoctrinadora, empobrint enormement el gran bagatge d’experiències que havia existit anys anteriors. Haurien de passar dues dècades, fins a començaments dels anys seixanta, perquè el règim iniciés una tímida obertura cap a noves formes de participació i d’associació de tipus cultural i lúdic -sense finalitats polítiques aparents-, una escletxa que seria ràpidament aprofitada per donar lloc a una nova proposta educativa que a partir d’aquell moment prendria una forta embranzida i seria un dels fenòmens socials característics dels anys de la transició a la democràcia: el moviment dels esplais.
L’adveniment d’un nou marc social democràtic i la convulsa època de transició que el precedí varen sacsejar profundament la societat catalana i espanyola. La mort del dictador el 20 de novembre de 1975 obrí un nou camp d’expectatives que desfermaren moltes energies socials que s’havien mantingut latents durant les dècades anteriors. En aquest context de transició les entitats juvenils del país no van restar a l’espera, ans van esdevenir un actiu fonamental de l’oposició democràtica.
El 31 de gener de 1982, neix a Badalona l’associació Esplais Catalans, Esplac. A l’Assemblea constituent hi assisteixen 51 persones delegades d’un total de 21 esplais fundadors, dels quals nou són de Badalona, cinc de Barcelona i dos de L’Hospitalet de Llobregat, i cinc més provenen en solitari de les poblacions de Sant Andreu de la Barca, Santa Coloma de Gramenet, Sant Feliu de Llobregat, Rubí i Vilanova i la Geltrú. A més, també hi ha representants de cinc esplais que acudeixen com a oients. Moltes són entitats molt noves, de poc més d’un o dos anys d’història, tot i que n’hi ha d’altres com el Sol Ixent o el Bons Amics amb una trajectòria a les espatlles que ja ha complert la dècada.
- Arrabal (Santa Coloma de Gramenet)
- Associació de Minusvàlids de Rubí
- AVIC (L’Hospitalet de Llobregat)
- Bons Amics (Barcelona)
- Borinot (Badalona)
- C.E.I.A. (Sant Feliu de Llobregat)
- C.I.P. La Gatzara (Badalona)
- Centre Juvenil de Sarrià (Barcelona)
- Chiribiripum (Badalona)
- Cirera (Badalona)
- Diplodocus (Badalona)
- Estol (Barcelona)
- Melic (Badalona)
- Natura (Barcelona)
- Santa Maria del Mar (Barcelona)
- Sol Ixent (Sant Andreu de la Barca)
- Toti Toti (L’Hospitalet de Llobregat)
- Unió (Badalona)
- Xaloc (Vilanova i la Geltrú)
- Xerinola (Badalona)
- Xivarri (Badalona)
L’augment d’entitats membres es fa notable al llarg dels anys, passant de la vintena d’esplais fundadors a una setantena el 1990. L’associació, cada cop veu més clara la necessitat d’abordar una descentralització, procés que culmina amb la formació de Sectors Geogràfics per a cadascuna de les àrees territorials amb presència d’esplais. D’aquesta manera, es comença a treballar amb lògiques pròpies i a definir un espai de trobada per al territori.
Tanmateix, durant el tercer any, augmentava en paral·lel a l’increment d’entitats membres la necessitat de crear una figura laboral de Secretaria Tècnica per tal de realitzar les tasques administratives.
La nova realitat interna obligà a donar un nou impuls a l’Equip de Direcció (Equip de Coordinació, en l’actualitat) on s’introdueixen representants dels sectors. Així doncs, s’introduí a la denominació d’Equips Generals de Sector. També, es reformula la figura central de la Secretaria General, que passaria a ser un càrrec dirigent alliberat, responsable de la secretaria tècnica de l’entitat i amb molta capacitat d’acció política.
Durant aquests anys s’inicien moltes de les línies i projectes més característics d’Esplais Catalans. Es buscava fomentar el màxim d’intercanvis entre les diverses entitats, amb projectes compartits com ara colònies conjuntes, i també convocant grans marcs associatius per estrènyer lligams com la Trobada General d’Esplac (la primera, l’any 1984 amb 300 participants) o les Trobades de Monitores i Monitors pensades per millorar i aprofundir la tasca educativa (la primera, l’any 1983). Al marge d’aquests espais de tipus més intern, des d’Esplac també es proporcionaria formació reglada -contractada des de l’entitat amb diverses escoles homologades- com els cursos per a l’obtenció de títols de monitor/a i director/a d’activitats en el lleure. De seguida l’oferta i la demanda va anar en augment fins el punt que amb els anys es plantejaria la necessitat de constituir una escola pròpia de formació. Aquesta s’acabarà consolidant amb la formació l’any 1991 de l’Escola Lliure El Sol, fruit d’un partenariat amb la Fundació Ferrer i Guàrdia.
La voluntat d’obertura i d’establir lligams més enllà del seu propi espai natural d’acció ha estat sempre una característica constant d’Esplais Catalans des de la seva fundació. L’any 1983, representants d’Esplac formen part d’una delegació catalana per la fundació de la FIEEA (Fédération Internationales pour les Échanges d’Enfants et d’Adolescents), juntament amb les contraparts francesa, italiana, tunisiana i marroquina. Per altra banda, l’any 1986 s’inicien els tràmits per demanar l’admissió com a entitat observadora a l’Internacional Falcon Movement – Socialist Educational International (IFM-SEI). El seu ingrés definitiu com a organització membre de ple dret no té lloc, però, fins al 2012, vint-i-cinc anys més tard.
Actualment, l’associació Esplais Catalans està formada per més de 100 esplais situats en gairebé 70 poblacions catalanes. En formen part, en total, al voltant de 7800 infants i 2000 monitores i monitors. Per més informació, podeu consultar els nostres projectes actuals.