Autoria: Laia, Clara i Marta, monitores d’esplais d’Esplac i participants de la Winter School 2021-22.


El passat mes de desembre, la Laia, la Clara i la Marta vam agafar un avió amb destí Berlín. Les tres monitores d’Esplac, vam volar fins a Alemanya per participar en la Winter School 2021-22, que va tenir lloc al Centre Kurt Löwenstein (Werftpfuhl).

En un inici, havíem de ser un total de 9 monitores d’Esplac les que havíem d’assistir a la darrera formació de la Winter School, però l’augment dels casos de la Covid-19, la por a les mesures i al contagi, entre d’altres, van ser la raó per la qual finalment només tres monitores vam gaudir d’aquesta oportunitat.

Després d’unes quantes hores de camí (un tren de l’Aeroport a Berlín, un tren de Berlín a Werneuchen i finalment un bus de Werneuchen a Werftpfuhl) les monitores d’Esplac vam arribar al Centre on passaríem un total de vuit dies i set nits, i on aprendríem i viuríem experiències úniques.

La por al contagi, degut l’augment de casos de la Covid-19, era present entre tots nosaltres. Per aquesta raó, vam arribar tots els assistents de la Winter School amb una prova negativa de SARS-CoV-2, que ens va permetre estar més tranquils; tot i no deixar de prendre les mesures de prevenció de rentat de mans i mascareta.

Un cop allà, ens vam instal·lar a les nostres habitacions i vam començar l’aventura que ens esperava aquella setmana. Ens esperava una setmana de formacions sobre l’Educació formal i no formal, i joventuts LGTBIQ+.

Després d’un primer dia de presentacions i jocs de coneixença, l’endemà al matí ens vam endinsar en la formació que portaríem a terme els següents dies. A causa de la situació pandèmica, només es van poder realitzar dues formacions, de les quatre previstes, amb més de 20 participants a cadascuna. Les primeres sessions van ser comunes, on vam consensuar unes normes de convivència pel llarg de la setmana, vam parlar sobre les nostres associacions i sobre l’adultcentrisme; tema que ens ha anat genial per tractar l’Esplaiada en els nostres centres.

La formació de l’educació formal democràtica vam iniciar-la compartint tots i totes com era l’educació formal als nostres països. Això va ser molt interessant, ja que vam poder veure les similituds i diferències entre els països i ens va fer plantejar qüestions tan bàsiques, però alhora tan complicades, com quin és el millor sistema educatiu i els diferents preus que podia rebre aquesta.

Vam continuar parlant i discutint sobre els drets fonamentals de la infància i els principis democràtics, per després aprendre què són les escoles democràtiques i la diferència entre tenir òrgans democràtics dins les escoles o ensenyar de manera democràtica. Això ens va fer veure la quantitat de canvis i millores que podem portar a terme també en l’educació no formal, per fer-la més democràtica. Va ser en base això, sobre el que vam decidir fer el treball final de la Winter School, fent un tríptic sobre les bases de l’educació democràtica i algunes dinàmiques que es podrien aplicar en el lleure.

L’altra formació tractava sobre joventuts LGTBIQ+, on vam definir cada una de les sigles, vam parlar de la nostra realitat i vam fer dinàmiques que ens van portar a una reflexió sobre els prejudicis i estereotips. També vam parlar de temes com la interseccionalitat, i vam recalcar la importància de les lluites fetes de manera interseccional; i de l’educació sexual, on vam veure que a tots els països està encara molt enfocada cap a la cisheteronormativitat i queda molt per fer. 

Finalment, l’última sessió la vam dedicar a explicar la realitat dels nostres països sobre els drets de les persones LGTBIQ+, les lleis que tenen cadascun dels països respecte a les persones amb orientacions sexuals dissidents, persones trans, intersexuals i queer. A la majoria de països del nord-est d’Europa, les lleis són contràries al pensament d’aquest col·lectiu i aquestes es troben en una situació de violència i repressió. Tot i que aquesta realitat també la vivim a Catalunya, el sentiment de rebuig per part de la societat no es viu de manera tan forta i tenim lleis que ens protegeixen més que a altres països.

Com a part de la formació, la nit de Cap d’Any no vam deixar de treballar, i després de sopar ben d’hora, vam reunir-nos tots per exposar de què tractava cada associació que participava. Per la nostra banda, vam explicar que veníem des d’Esplac, què eren els esplais, la quantitat d’aquests que hi havia repartits per tot Catalunya, la feina de les monitores, els valors que volíem transmetre a infants i joves, la missió, la visió, entre d’altres, i tot això, mentre repartíem carquinyolis!

L’explicació de totes les dinàmiques que vam portar a terme durant les formacions, podria ser molt i molt extensa, però creiem que s’ha de viure per saber quines sensacions, coneixements i vivències t’aporta la formació que vam realitzar. 

El que tenim clar, és que les tres vam marxar del Centre amb una visió molt diferent respecte a l’educació del nostre país, i així mateix, amb un sac ple de recursos i experiències per transmetre als nostres esplais. Aquelles formacions ens van canviar la manera de contemplar l’educació, i també la visió del col·lectiu LGTBIQ+, i van permetre que marxéssim amb una major formació sobre aquelles matèries. 

Però no només estava tot enfocat en aquestes dues formacions, sinó que cada dia hi havia aprenentatges diversos. A més de les formacions, vam tenir l’oportunitat de celebrar el Cap d’Any totes juntes al centre, coneixent diverses tradicions, música i experiències, i alhora compartint les nostres. I és que ens envoltaven participants, i ja podem dir amics, de països ben diferents. Hi havia gent d’Eslovènia, d’Hongria, de Turquia, d’Ucraïna, de Bielorússia, de Geòrgia, del Perú, de Lituània i del Senegal.

La diversitat de països, va fer que poguéssim conèixer la situació política de tots ells, l’educació ben diversa que rebien a cadascun, la repressió a l’associacionisme, a l’orientació sexual, a la ideologia, etc. Vam tenir el plaer de rebre una xerrada per part d’una dona bielorussa que va exposar-nos la situació del país i la repressió que patien tots aquells que no eren afins al règim.

Amb tot això, podem dir que vam sortir de la Winter School 2021-22 canviades pels lligams fets entre nosaltres i amb totes les altres organitzacions, així com per totes les realitats diverses que vam poder veure i compartir, i que ens van permetre donar gràcies de certs drets que nosaltres disposem. Alhora vam marxar amb tristesa, ja que vam conèixer molt més sobre vivències ben injustes en diferents parts del món. Marxàvem a casa, amb la idea que calia canviar moltes coses al nostre país, però també a molts d’altres. 

Estem les tres molt agraïdes per haver viscut aquesta oportunitat, per haver pogut gaudir d’aquesta setmana a la Winter School 2021-22. Agraïdes a Esplac per haver-nos ofert una beca que ens permetés conèixer món, i sobretot, voler un canvi. També agraïdes a l’organització, que va intentar en tot moment garantir-nos una adequada formació, i va fer-nos sentir com a casa amb unes fabuloses instal·lacions. Agraïdes als formadors i formadores que van saber transmetre i entusiasmar-nos amb tots els aprenentatges, fins i tot l’endemà de Cap d’Any, d’una forma propera i dinàmica. I per últim, agraïdes a totes les amigues i companyes que ens emportem d’aquesta experiència, ja que totes i cadascuna d’elles, ens van fer reflexionar, pensar, dubtar, i valorar moltes coses.

Aquest article és un crit de què vam viure, del que cal canviar i també un crit a encoratjar-vos a assistir a les properes formacions. Són oportunitats formatives, però per sobre de tot, són experiències personals que fan que puguem dur a terme la nostra tasca com educadors d’una forma més humana. 

Teniu el suport i les eines, participeu en formacions Internacionals, valen molt i molt la pena!