Redacció: Helena Roura Altés, monitora de l’esplai Turons

La trobada de monitors i monitores del Sector Barcelona és una data que, amb més o menys intensitat, tothom espera. N’hi ha que frisen per ser de la comi i passar-se hores debatent l’organització de la trobada, amb aquella barreja de cansament i motivació dels diumenges al vespre. Hi ha aquells que durant mesos ja pensen en l’obra de teatre i també els que fan veure que la trobada els és igual, però després són els que més aguanten. Hi ha qui directament no ve, però aquests compensen les velles glòries del Sector, els incansables que s’enyoren del mundillo esplaiero. No fallen els que sempre guanyen la guitarra, o els que mai s’escapen de l’obra més cutre. Finalment, el moment esperat va arribar dissabte passat, 16 de novembre. I posaria la mà al foc que n’hi ha que ja tenen ganes de fer-ne la valoració (i qui sap, potser cauen unes pizzes!).

Ai, la trobada… Ep! M’oblido d’una cosa molt important! Potser a priori és el que menys crida l’atenció a alguns, o el que més mandra fa a uns altres: les formacions. Però analitzant la trobada que hem deixat enrere, m’adono que són espais de debat molt interessants, cada vegada amb un caràcter més dinàmic i participatiu, autogestionat, on els monitors i monitores del Sector Barcelona podem compartir experiències, opinions i punts de vista de temes importants que afecten els nostres esplais. És cert que hi ha coses de la trobada que ens criden més l’atenció. No hi podem fer res, som joves! Però tinc la sensació que en aquesta trobada, les formacions han estat productives. Si més no, hem discutit de forma argumentada, que és una cosa que no es cultiva gaire, darrerament. A més a més, cada any hi ha cares que t’havien passat desapercebudes a la trobada anterior, i en elles descobreixes altres maneres de fer i pensar que, en més o menys mesura, t’influeixen com a persona.

Ei! I qui es pensi que a la trobada del Sector Barcelona només hi anem com a monitors i monitores, està molt equivocat! Cada vegada som més els que hi anem per trobar-nos amb amics i amigues. És cert que encara falta cohesió i que en molts moments es perd la sensació de grup i impera el campi qui pugui, sobretot el matí de diumenge… Però, en general –i en el nostre idioma–, la trobada ho peta.

No sé de qui és el mèrit. Potser de la súper tècnica que hem tingut durant molts anys. Potser és cosa dels EGS, les persones més motivades del Sector. O potser simplement és que les reunions del Sector molen. El cas és que el Sector Barcelona ha aconseguit que la trobada de monitors i monitores sigui una data per marcar al calendari. I com que som Sector Barna, la marcarem amb un hashtag.