L’aportació que les monitores i monitors dels esplais catalans fan des del voluntariat correspondria a més de 4,8 milions d’euros anuals

Ahir dijous 27 de juny es va presentar l’estudi de la Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia sobre la realitat dels Esplais Catalans. Les dades exposades posen de manifest l’impacte dels esplais catalans a la societat.

Sílvia Luque Delgado, coordinadora de l’Institut d’Anàlisi Social i Polítiques Públiques de la Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia, va ser l’encarregada de la presentació de l’estudi. Va destacar dades com ara les més de 7 hores de mitjana que un monitor o monitora dedica a l’esplai voluntàriament, que suposen un total de 365 hores de voluntariat anuals educant infants i joves. També exposava que tot i que la participació voluntària i la implicació dels i de les joves són fets que no es poden quantificar econòmicament, el PIB ocult que s’obtindria de remunerar les activitats ordinàries que realitzen els esplais seria de més de 4,8 milions d’euros anuals.

Més dades sobre els monitors i monitores ens diuen que un 75% han estat abans infants en algun esplai, una bona senyal del treball en el compromís dels infants amb els esplais. Sílvia Luque també destacava que l’estudi confirma que la participació electoral dels monitors i monitores és superior a la del conjunt de la població jove.

Altres dades significatives sobre els esplais ens diuen que, malgrat el context econòmic, han mantingut el mateix pressupost general en els darrers 5 anys. Els esplais són entitats autogestionades (un 83% del seu pressupost prové de recursos propis) que promouen un model econòmic solidari. Tant és així que, com afirmava Sílvia Luque “cap infant es queda fora de l’esplai per motius econòmics”. Tot això no significa que els esplais no necessitin cap ajuda. Una mostra n’és la manca de locals per fer esplai en ciutats com Barcelona o l’estat dels locals existents, sovint amb deficiències en les seves infraestructures.

Dades sobre les famílies també revelen les seves principals motivacions per portar els infants a l’esplai: l’educació en valors, el seu projecte educatiu i ideari. D’altres dades com l’origen de les famílies i els infants (un 1,8% d’infants són nascuts en altres països) ens demostren reptes que cal afrontar com ara la inclusió d’infants i famílies immigrades.

Marc Cases Martín, president d’Esplais Catalans, afirmava que “els esplais són un projecte de construcció lent però segur” i que hem d’entomar reptes com el de la inclusió per aconseguir esdevenir un mirall de societat. En la seva intervenció, va fer èmfasi en el treball educatiu que els esplais fem per la comunitat, els infants i famílies amb el voluntariat i l’educació com a pal de paller del nostre projecte. També va valorar l’estudi com una eina que ens ajuda a conèixer-nos i expressar-nos millor, per aconseguir que es reconeixi la tasca dels esplais i millorar el nostre projecte. Cases també va fer crítica de la ordenança de civisme que restringeix el dret dels infants a jugar en l’espai públic i va demanar més reconeixament social i institucional de la feina dels esplais.

La Direcció General de Joventut de la Generalitat va acollir l’acte de presentació, en que també va intervenir Antoni Reig Casassas, Director General de Joventut. En el seu parlament va donar importància a l’exercici de quantificació de l’aportació econòmica dels esplais, com una eina per exigir la valoració i el reconeixement de la societat de la tasca dels esplais. “El compromís dels esplais i agrupaments voluntaris és impagable”, puntualitzava. Reig va explicitar doncs, el seu reconeixement  cap als esplais, que va definir com a “escoles de compromís, autoaprenentatge, treball en equip, ciutadania, cohesió social, participació i d’emprenedoria”.

Podeu consultar les dades presentades descarregant l’estudi “Els esplais en xifres”.

Descarrega “Els esplais en xifres”

Veieu també les piulades d’#esplaisenxifres.

esplais-en-xifres