El cap de setmana 27-28 de gener, Atzavares, el grup més petit de l’Esplai Espurna (8-9-10 anys), vam anar d’excursió a Vilafranca del Penedès. Va ser una sortida força especial, ja que vam començar a tractar un seguit de temes dels quals no havíem parlat fins aleshores. Sexe, gènere, pubertat, sexualitat… Una sèrie de paraules i conceptes que resultaven desconeguts per a la majoria dels i les atzavares.

En arribar a Vilafranca vam conèixer una persona que es deia Sam. Al principi, només en sabíem el nom, així que ens vam començar a plantejar quins són aquells trets que acostumen a definir-nos, aquelles característiques que ens solen identificar millor. I d’aquesta manera ens vam endinsar en el món del gènere. A través del joc, com sempre, vam descobrir tres característiques que ens podrien ajudar a saber millor qui era aquella persona que acabàvem de conèixer.

Primer vam reflexionar sobre què era el gènere, un concepte que a totes i a tots ens sonava però que ens costava molt de definir. Després d’entendre que el gènere és una identitat que està al nostre cap i que va més enllà de si som homes o dones, vam poder saber, doncs, què era el sexe. Aquesta paraula al principi ens feia riure, però a mesura que n’anàvem parlant tranquil·lament ens vam adonar que no feia tanta gràcia, així que la vam poder anar coneixent millor. A partir d’aquí, vam acabar de completar el nostre personatge entenent que hi ha moltes maneres d’estimar i de sentir atracció més enllà de l’heterosexualitat. Vam descobrir que, per exemple, de vegades utilitzàvem paraules com gai pensant-nos que era un insult, i que això havia de canviar!

Gràcies al clima de confiança que vam aconseguir crear, durant l’activitat van sorgir moltíssims dubtes: “Què és la regla?”, “què vol dir trans?”, “aleshores, què tenen les persones bigènere entre les cames?”. Això ens va anar perfecte per començar després de dinar la segona part de l’activitat.

Aquella persona que es deia Sam (ja que al final vam decidir no assignar-li un gènere) ens va fer arribar una carta. Ens explicava que, tal com és típic en una persona, li havien anat sorgint molts dubtes sobre la sexualitat. Vam veure quins eren aquells dubtes, que sortien del seu cap però que no tenien resposta! Ens va dir que al llarg dels anys havia anat recollint opinions sobre aquests dubtes i les havia anat posant en una caixa, de la qual havia perdut la clau! Atzavares vam buscar la clau i, un cop trobada, vam obrir la caixa. Per fer la tarda més amena, vam fer grups per jugar a diferents jocs per decidir quins dubtes volíem anar comentant.

Aquests dubtes comprenien des de curiositats com què és l’úter, com es fa el sexe, què vol dir erecció… fins a preguntes sobre si hi ha infants homosexuals, com s’ho fan les parelles de lesbianes per tenir fills, i un llarg etcètera. De fet, les monis els vam preparar un mòbil amb encara més preguntes i punts de vista sobre el mateix tema. Durant l’estona lliure de la tarda, els infants van anar mirant i remirant el mòbil i van perdre tota la vergonya que tenien abans de començar l’activitat per demanar-nos tots els dubtes que tenien! Fins i tot ens van demanar que els ensenyéssim què era un condó i com es feia servir, cosa que ens va sorprendre molt positivament perquè mai hauríem esperat aquell interès!

Tot plegat va fer que arribéssim a una conclusió. Els infants d’avui dia, com segurament els de tots els temps, viuen en el mateix món que nosaltres. Comencen a sentir curiositat molt més d’hora del que ens pensem i tenen moltes més inquietuds de les que ens podríem imaginar. Tot és qüestió de donar-los un espai en què se sentin còmodes per poder preguntar sense tenir vergonya. Aleshores, t’adones que sempre és millor poder conversar tranquil·lament sobre aquests temes que no pas deixar que els infants només rebin la informació d’una societat que ens ensenya a estimar d’una manera predeterminada i a encaixar en un motlle cisheteropatriarcal. Tant de bo a nosaltres també se’ns hagués parlat amb naturalitat d’aquests temes a la seva edat, ja que fent l’activitat ens hem adonat que ni nosaltres ens deslliurem de prejudicis i tabús. Queda molt per fer.

Equip de monis de l’Esplai Espurna