Esplaiada

L’Esplaiada és la trobada general de tots els esplais d’Esplac! Inclou infants, joves i monitores i monitors. És un espai per escoltar i fer sentir la veu d’ infants i joves sobre temes del seu interès, a través d’assemblees, jocs i activitats. Es duu a terme generalment cada tres anys.

L’última edició es va realitzar a Martorell els dies 11, 12 i 13 de maig de 2018. En aquesta trobada, es va reivindicar una societat més inclusiva i uns esplais que siguin representatius de la diversitat que ens envolta. És per això que el lema de l’Esplaiada 2018 era “Obrim els ulls, obrim les portes!”

Esplaiada 2018:
“Obrim els ulls, obrim les portes!”

Història

[/fusion_title]

L’aparició del moviment dels esplais va ser un dels fenòmens juvenils més interessants i característics dels anys del tardofranquisme i de la recuperació democràtica, un element sense el qual és impossible d’entendre la societat catalana contemporània. Amb recursos limitats i partint només de l’acció voluntària de monitores i monitors joves, va reprendre l’herència dels moviments de renovació pedagògica de principis de segle i dels temps de la Segona República per tornar a reconstruir un teixit associatiu que havia quedat molt delmat per la dictadura.

Tot i els seus inicis com a moviment d’Esglèsia, ben aviat s’articulà una proposta per constituir un projecte educatiu basat en els principis de la laïcitat i el progrés, que incorporava els discursos i mètodes propis de l’educació popular. Al llarg dels anys, els esplais han demostrat ser un marc únic per a l’aprenentatge experimental de la participació i la democràcia des dels carrers i les places de pobles i ciutats d’arreu del país.

El moviment dels esplais té uns inicis difusos en el terreny històric, atès que no existeix un sol moment ni lloc fundacionals, sinó un conjunt de trajectòries que acaben condensant en el que avui coneixem i reconeixem a partir d’aquest terme. De fet, la mateixa paraula esplai té un origen incert, essent un derivat del concepte esplaiar (donar expansió a un sentiment o esbargir-se), que alhora és un compost del verb espaiar amb la contaminació o l’encreuament de plaer. Per tant, una primera indagació etimològica ens dóna pistes sobre el significat profund de l’esplai en l’àmbit lingüístic com un context idoni en què es gaudeix i es poden expressar lliurement els sentiments.

A la Catalunya del primer terç del segle XX existia una llarga i rica tradició de propostes pedagògiques que anaven més enllà de l’àmbit estrictament escolar, i que en molts casos aspiraven justament a la superació d’aquest pel que fa als seus elements més immobilistes i autoritaris. A partir dels anys quaranta, emperò, tot canviaria. Moltes d’aquestes iniciatives havien pogut germinar i madurar durant els anys de llibertat del parèntesi republicà, però sucumbirien en el nou context de repressió i de rígid control social que imposa el franquisme, especialment intens en els anys de la immediata postguerra. L’educació quedaria relegada a una pura funció adoctrinadora, empobrint enormement el gran bagatge d’experiències que havia existit anys anteriors. Haurien de passar dues dècades, fins a començaments dels anys seixanta, perquè el règim iniciés una tímida obertura cap a noves formes de participació i d’associació de tipus cultural i lúdic -sense finalitats polítiques aparents-, una escletxa que seria ràpidament aprofitada per donar lloc a una nova proposta educativa que a partir d’aquell moment prendria una forta embranzida i seria un dels fenòmens socials característics dels anys de la transició a la democràcia: el moviment dels esplais.

L’adveniment d’un nou marc social democràtic i la convulsa època de transició que el precedí varen sacsejar profundament la societat catalana i espanyola. La mort del dictador el 20 de novembre de 1975 obrí un nou camp d’expectatives que desfermaren moltes energies socials que s’havien mantingut latents durant les dècades anteriors. En aquest context de transició les entitats juvenils del país no van restar a l’espera, ans van esdevenir un actiu fonamental de l’oposició democràtica.

El 31 de gener de 1982, neix a Badalona l’associació Esplais Catalans, Esplac. A l’Assemblea constituent hi assisteixen 51 persones delegades d’un total de 21 esplais fundadors, dels quals nou són de Badalona, cinc de Barcelona i dos de L’Hospitalet de Llobregat, i cinc més provenen en solitari de les poblacions de Sant Andreu de la Barca, Santa Coloma de Gramenet, Sant Feliu de Llobregat, Rubí i Vilanova i la Geltrú. A més, també hi ha representants de cinc esplais que acudeixen com a oients. Moltes són entitats molt noves, de poc més d’un o dos anys d’història, tot i que n’hi ha d’altres com el Sol Ixent o el Bons Amics amb una trajectòria a les espatlles que ja ha complert la dècada.

  • Arrabal (Santa Coloma de Gramenet)
  • Associació de Minusvàlids de Rubí
  • AVIC (L’Hospitalet de Llobregat)
  • Bons Amics (Barcelona)
  • Borinot (Badalona)
  • C.E.I.A. (Sant Feliu de Llobregat)
  • C.I.P. La Gatzara (Badalona)
  • Centre Juvenil de Sarrià (Barcelona)
  • Chiribiripum (Badalona)
  • Cirera (Badalona)
  • Diplodocus (Badalona)
  • Estol (Barcelona)
  • Melic (Badalona)
  • Natura (Barcelona)
  • Santa Maria del Mar (Barcelona)
  • Sol Ixent (Sant Andreu de la Barca)
  • Toti Toti (L’Hospitalet de Llobregat)
  • Unió (Badalona)
  • Xaloc (Vilanova i la Geltrú)
  • Xerinola (Badalona)
  • Xivarri (Badalona)

L’augment d’entitats membres es fa notable al llarg dels anys, passant de la vintena d’esplais fundadors a una setantena el 1990. L’associació, cada cop veu més clara la necessitat d’abordar una descentralització, procés que culmina amb la formació de Sectors Geogràfics per a cadascuna de les àrees territorials amb presència d’esplais. D’aquesta manera, es comença a treballar amb lògiques pròpies i a definir un espai de trobada per al territori.

Tanmateix, durant el tercer any, augmentava en paral·lel a l’increment d’entitats membres la necessitat de crear una figura laboral de Secretaria Tècnica per tal de realitzar les tasques administratives.

La nova realitat interna obligà a donar un nou impuls a l’Equip de Direcció (Equip de Coordinació, en l’actualitat) on s’introdueixen representants dels sectors. Així doncs, s’introduí a la denominació d’Equips Generals de Sector. També, es reformula la figura central de la Secretaria General, que passaria a ser un càrrec dirigent alliberat, responsable de la secretaria tècnica de l’entitat i amb molta capacitat d’acció política.

Durant aquests anys s’inicien moltes de les línies i projectes més característics d’Esplais Catalans. Es buscava fomentar el màxim d’intercanvis entre les diverses entitats, amb projectes compartits com ara colònies conjuntes, i també convocant grans marcs associatius per estrènyer lligams com la Trobada General d’Esplac (la primera, l’any 1984 amb 300 participants) o les Trobades de Monitores i Monitors pensades per millorar i aprofundir la tasca educativa (la primera, l’any 1983). Al marge d’aquests espais de tipus més intern, des d’Esplac també es proporcionaria formació reglada -contractada des de l’entitat amb diverses escoles homologades- com els cursos per a l’obtenció de títols de monitor/a i director/a d’activitats en el lleure. De seguida l’oferta i la demanda va anar en augment fins el punt que amb els anys es plantejaria la necessitat de constituir una escola pròpia de formació. Aquesta s’acabarà consolidant amb la formació l’any 1991 de l’Escola Lliure El Sol, fruit d’un partenariat amb la Fundació Ferrer i Guàrdia.

La voluntat d’obertura i d’establir lligams més enllà del seu propi espai natural d’acció ha estat sempre una característica constant d’Esplais Catalans des de la seva fundació. L’any 1983, representants d’Esplac formen part d’una delegació catalana per la fundació de la FIEEA (Fédération Internationales pour les Échanges d’Enfants et d’Adolescents), juntament amb les contraparts francesa, italiana, tunisiana i marroquina. Per altra banda, l’any 1986 s’inicien els tràmits per demanar l’admissió com a entitat observadora a l’Internacional Falcon Movement – Socialist Educational International (IFM-SEI). El seu ingrés definitiu com a organització membre de ple dret no té lloc, però, fins al 2012, vint-i-cinc anys més tard.

Actualment, l’associació Esplais Catalans està formada per més de 100 esplais situats en gairebé 70 poblacions catalanes. En formen part, en total, al voltant de 7300 infants i 1600 monitores i monitors. Per més informació, podeu consultar els nostres projectes actuals.

Notícies relacionades

Segueix-nos!             

Segueix-nos!