Tardes de Lleure i Antiracisme
Esplais Catalans organitza conjuntament amb la Fundació Ferrer i Guàrdia i l’Escola Lliure El Sol les Tardes de Lleure i Antiracisme.

Tardes de Lleure i Antiracisme 2026
El català: eix vertebrador de l’antiracisme
Amb el títol El català: eix vertebrador de l’antiracisme, a la quarta edició de les Tardes de Lleure i Antiracisme volem posar sobre la taula la qüestió de l’ús de la llengua com a eina de cohesió social i per incorporar pràctiques cada cop més compromeses amb l’antiracisme dins dels esplais. A més a més, desmuntarem els mites que escampa l’extrema dreta en aquest sentit i revisarem el recorregut històric d’aquest discurs. Aquesta proposta formativa impulsada conjuntament des d’Esplac, l’Escola Lliure el Sol i la Fundació Ferrer i Guàrdia pretén repensar quina importància donem al català en el dia a dia dels esplais i quin és el nostre paper com a agent de transformació social. Reflexionarem sobre la importància d’un enfocament crític que garanteixi espais inclusius, lliures i respectuosos amb totes diversitats lingüístiques.
Les Tardes de Lleure i Antiracisme tindran lloc els dies 27, 28 i 29 d’octubre a la nova seu de l’Escola Lliure El Sol, a Barcelona.
Extrema dreta a Catalunya: desmentim mites i desmuntem el discurs racista
Dimarts 27 d’octubre | 18.30 h
Desmentim mites i desmuntem el discurs racista, que través del seu discurs està fent segregació social en lloc de cohesió. Quins són els límits entre mantenir la llengua i tradicions i ser excloents amb les persones que inicialment no en formen part?
A càrrec de Baharu Dembaga Susoko, d’Unitat contra el feixisme i el racisme (UCFR)
L’UCFR és una plataforma de la societat civil organitzada que neix amb la voluntat de respondre a les manifestacions racistes, xenòfobes i feixistes d’entitats actives així com per evitar que candidatures amb discursos reaccionaris aconsegueixin representació institucional.
Migracions i catalanisme
Dimecres 28 d’octubre | 18.30 h
Què vol dir ser català? És possible ser català i alguna altra cosa? I passa alguna cosa si una persona no s’identifica com a catalana? Quins són els límits entre mantenir la llengua i tradicions i ser excloents amb les persones que inicialment no en formen part? Com es relacionen les persones migrants amb la llengua i cultura catalanes tenint present que la Llei d’Estrangeria juga a favor del castellà? Com incorporem la perspectiva de classe al treball de la cultura catalana a l’esplai?
A càrrec de Saoka Dingolo Luzolo, de la Coordinadora d’Associacions per la Llengua (CAL).
La CAL és una entitat que treballa per la normalització lingüística, la cohesió social i la difusió de la llengua i cultura catalanes. Per fer-ho, impulsen iniciatives de promoció de la llengua de caràcter festiu com el Correllengua, espais de relació social del català i de reconeixement d’iniciatives compromeses amb la llengua.
Abordar la catalanitat a l’esplai des d’una mirada antiracista
Dijous 29 d’octubre | 18.30 h
Quines eines tenim per treballar el catalanisme a l’esplai? Com ho transversalitzem i quina importància política li donem en el dia a dia? Quin paper juguem en la societat? Com cuidem les acollides a persones nouvingudes? Com abordem la diversitat lingüística tenint en compte el català com a llengua de cohesió social a Catalunya?
A càrrec de Hadjer Rahou, de l’Associació Prollema.
Prollema és un projecte de transformació i integració social i laboral basat en l’ensenyament de llengües maternes. La Hadjer Rahou és algeriana d’Oran i té un màster en llengües estrangeres per la Universitat d’Oran 2. Ha treballat com a docent de darija i actualment fa classes de reforç lingüístic de català.







