[Fixat] Educació emocional i gestió de conflictes

EDUCACIÓ EMOCIONAL I GESTIÓ DE CONFLICTES

✏️Presentació de la línia 

L’educació emocional es refereix a l’aprenentatge i la comprensió de les emocions pròpies i les dels altres. Inclou habilitats com la consciència emocional, la regulació emocional, l’empatia, les habilitats socials i la presa de decisions responsable. Aquestes habilitats es desenvolupen contínuament i permeten a les persones gestionar situacions estressants, establir relacions saludables i tenir una actitud positiva cap a la vida.

Entenem la intel·ligència emocional com la capacitat per identificar les pròpies emocions i les dels altres, usar-les per facilitar el pensament, comprendre la complexitat de les emocions i regular-les de manera apropiada. 

D’altra banda, les competències emocionals són un conjunt de coneixements, capacitats, habilitats i actituds necessàries per prendre consciència, comprendre, expressar i regular apropiadament els fenòmens emocionals i afectius. Es poden desglossar en diverses dimensions clau: consciència emocional, regulació emocional, autonomia emocional, competència social en relacions interpersonals i gestió i resolució de conflictes. Aquestes són específiques de cada context sociocultural i poden variar segons els valors de cada entorn.

La paraula emoció prové del llatí “emovere” que significa posar-se en moviment. Les emocions són mecanismes que ens ajuden a reaccionar amb rapidesa davant successos inesperats que funcionen de manera automàtica, són impulsos per actuar. Cada emoció prepara a l’organisme per a una classe diferent de resposta. Cada persona experimenta una emoció de forma particular, depenent de les seves experiències anteriors, del seu aprenentatge i de la situació concreta.

En canvi, el sentiment és la sensació conscient de les reaccions emocionals. Els sentiments impliquen un procés de reflexió sobre les emocions pròpies; els sentiments són més profunds que les emocions i perduren en el temps.

🔍Justificació

La societat capitalista en què vivim és de caràcter racionalista, ens fa valorar molt la raó i els béns materials i sovint dipositem en aquesta gran part del sentit de la nostra vida. Això provoca que les emocions quedin relegades a un segon pla o, fins i tot, encara hi ha la creença que cal reprimir-les per fer-les desaparèixer. A més, la tendència a l’individualisme competitiu d’aquest model en què vivim, ens ressalta la necessitat de mètodes com l’associacionisme, on apostem pel treball en equip i per la suma de les diferents persones per un projecte comú, fugint d’aquest capitalisme sistèmic. 

Ara bé, aquesta actitud i compromís conjunt no és exempt del conflicte, ja que és intrínsec en les relacions grupals. El treball en equip en l’associacionisme suposa l’establiment d’estructures orgàniques en les entitats, relacions personals i preses de decisions que impliquen conflicte, aquí és on entra en joc una bona educació emocional. 

Concebem el conflicte com un procés d’aprenentatge i creixement i no pas com un fet aïllat. És per això que apostem per utilitzar la paraula “gestió” del conflicte en comptes d’altres com resolució, perquè entenem el conflicte com un procés a gestionar i sobre el que aprofundir sense haver de passar per la dicotomia “resolt” o” no resolt” sinó, més aviat, com una oportunitat de procés i canvi. És per això que la gestió no només ha de limitar-se a la gestió un cop ja ha passat o estem en el conflicte, sinó en establir mecanismes de prevenció. Cal ser proactives i estar atentes en aquells aspectes que poden generar malestar al grup i posar les cures en el centre de la pràctica habitual.

En la societat actual, especialment entre les persones més joves, moltes relacions passen pels entorns digitals i això ens obliga a replantejar la convivència també des d’aquesta perspectiva. És per això que és important reflexionar sobre els riscos que comporta aquest entorn, però també entendre les claus per afavorir valors ètics en aquests espais digitals.

De cara al desenvolupament integral d’infants i joves és de vital importància l’adquisició de competències emocionals. Des dels primers anys de vida hauríem d’aprendre a identificar-les i gestionar-les. Per poder fer-ho és essencial observar-nos, mirar endins i entrenar-nos a connectar amb les nostres emocions, ja que aquestes es manifesten a través del cos i de les nostres accions.