Entrevistem Jaume Martínez, ponent final de l’Escola d’Esplac 2018

Jaume Martínez és doctor en Filosofia i Ciències de l’Educació i professor titular al Departament de Didàctica i Organització Escolar de la Universitat de València. També és fundador i militant destacat dels Moviments de Renovació Pedagògica. Serà l’encarregat de la ponència final de l’Escola d’Esplac 2018, i hem volgut conèixer-lo a través d’aquesta entrevista. Endavant!

-En primer lloc, voldríem conèixer la figura de Jaume Martínez. Quina és la teva feina com a docent?
Vaig ser mestre d’escola pública els primers onze anys i després vaig passar a la universitat de València, com a profe de Didàctica i investigador del currículum, tot des d’una mirada crítica i compromesa. També he estat militant als Moviments de Renovació Pedagògica.

-Entrant en el tema concret de l’Escola d’Esplac 2018, quina vinculació conceps entre l’educació i la política?
Qualsevol acció de l’ésser humà és política. També l’acció educativa. Disfressar de “tècnica” o “professional” aquesta acció és una forma d’emmascarament del tipus de projecte polític que hi ha darrere de qualsevol projecte educatiu.

-En aquest sentit, veus evolució en aquesta relació educació-política d’uns anys enrere al moment actual?
No exactament evolució. Veig confusió, un altre tipus de confusió. Veig discursos “innovadors” tremendament reaccionaris (Ai! Si Freinet o Freire alçaren el cap!) I veig un poder mediàtic que condueix la reflexió cap al reforçament de mentalitats conservadores. I veig, com també ho veia abans, gent esforçada i compromesa que tira endavant models educatius emancipadors.

-L’educació no és neutra, és una transmissió de valors i d’idees. És lícit que sigui així? Educar és manipular?
Més que transmissió, el que crec és que l’educació ens ha de reconèixer com a subjectes amb capacitat per construir valors i idees pròpies. Educar és donar ferramentes alfabetitzadores per saber llegir críticament el món, això no és manipular. La investigació sobre els professors i l’1 d’octubre, per exemple, tinc la sensació que té molt a veure amb una guerra social molt miserable i molt poc amb la preocupació per la manipulació dels infants. Aquestes denúncies es podrien fer a les grans editorials del llibre de text per fomentar discursos sexistes, eurocèntrics o antiecològics, i no es fan.

“Més que transmissió, el que crec és que l’educació ens ha de reconèixer com a subjectes amb capacitat per construir valors i idees pròpies. Educar és donar ferramentes alfabetitzadores per saber llegir críticament el món, això no és manipular.”

-Caldria reflexionar més sobre el que transmetem als infants? Procurar ser imparcials?

Jo crec que mai he estat imparcial, però sempre he tingut molta cura per a respectar i reconèixer cada xiquet i xiqueta en la seva capacitat i el seu dret de créixer com a persona lliure i emancipada. Això de transmetre, transmetre, m’agradaria pensar que el que he transmès és poder, poder per ser subjecte (subjectat), però un subjecte que pren en les seves mans la lluita per decidir el destí de la seva vida.

-Quin paper juga l’educació en la construcció dels models socials i econòmics? És a dir, hi ha repercussió a llarg termini, en la societat?
No és determinant, com algú ha volgut pensar. Però és un factor històric molt important en la construcció i la transformació social. Des de fa molts anys sabem que una lluita important del moviment obrer llibertari era la formació, la creació d’’un tipus de saber amb el qual dissenyar i construir altres models de relació entre les persones més justos i habitables.

Jaume Martínez ja es va presentar a la família d’Esplac fa unes setmanes a través d’aquest vídeo!

For privacy reasons YouTube needs your permission to be loaded.
I Accept

Apunta’t a l’Escola d’Esplac 2018!