Escola d’Esplac

L’Escola d’Esplac és un espai de formació anual on hi participen les monitores d’Esplais Catalans, però també obert a sòcies col·laboradores i persones externes vinculades al món de l’associacionisme educatiu. Durant un cap de setmana, fem debats i compartim experiències sobre algun tema relacionat amb la pràctica educativa dels esplais (escollit prèviament pels mateixos esplais) i hi convidem persones de referència per a què ens ofereixin la seva visió i coneixements.

Escola d'Esplac 2018

L’educació és acció política.

L’associacionisme educatiu esdevé un espai d’acció política que es desmarca de la política institucional donat que entenem que aquesta no és la única manera de fer-ne. A través d’aquests generem espais on donem eines a les persones perquè siguin elles les que transformin la societat. Promovem la consciència crítica personal necessària per motivar canvis, actuant a nivell local i sempre amb una mirada global.
Paulo Freire, un dels nostres referents pedagògics, va escriure: “l’educació no és neutra i cal un compromís clar amb els valors polítics i socials que l’orienten”.
Compartim aquesta tesi, i entenem que tota acció educativa és fer política perquè:

– La tasca educativa mai serà neutral i sempre tindrà una voluntat transformadora que ens acostarà a la visió que compartim en els nostres idearis.
– L’educació és acció; és l’acció d’educar, fent aterrar la ideologia a la nostra pràctica.
– Com a agents educatius, compartim una manera d’entendre el món i la societat. Fem política traslladant a l’acció aquests posicionaments a través de l’educació d’infants i joves i de la participació activa als nostres barris, pobles i ciutats.

Justificació del tema

A partir d’un procés democràtic realitzat per votació, els esplais d’Esplac hem escollit política i educació com a temàtica per la propera Escola d’Esplac, l’espai referent en formació i creació de discurs de l’associació perquè:

– Als equip de monitores i monitors ens preocupa l’abast i repercussió social de l’educació que fem a l’esplai. Tradicionalment, tenim debats sobre la vinculació de l’educació i la       política a les assemblees i espais formatius.
– Volem treballar la vinculació que l’esplai té al barri i amb els moviments socials del nostre entorn.
– Volem reivindicar el nostre paper com a referents educadors i agents polítics per la transformació social.
– L’Escola d’Esplac és un espai de generació de discurs que considerem idoni per plantejar-hi el debat que permeti repensar la tasca educativa i política de l’associacionisme educatiu.

Prendre consciència del valor polític de l’educació comporta posar atenció a la tasca que fem, a les activitats, relacions, reflexions i accions que plantegem. També comporta reflexionar sobre el model organitzatiu i el mètode pedagògic que tenim, i com aquest respon o no, al nostre ideari i posicionament davant del món.
Per tot això, creiem important que un espai com l’Escola d’Esplac, promogui l’esperit crític, generant-nos dubtes sobre les pràctiques, tant pròpies com associatives, per poder educar en coherència amb l’ideari de l’associació i així caminar cap a la transformació social que somiem.

Objectius de l’Escola d’Esplac 2018

– Prendre consciència del valor polític de l’educació.
– Definir com és el nostre mètode d’acció política i posar-lo en dubte.

DISSABTE MATÍ

  • 9 – 10 h: Inscripció
  • 10.15 – 10.15 h: Presentació de l’Escola d’Esplac a càrrec de l’Equip de Coordinació
  • 10.30 – 11.40 h: Ponència d’obertura a càrrec de Segundo Moyano
  • 11.40 – 11.50 h: Pausa
  • 11.50 – 13.45 h: Racons: introducció al tema de política i educació
  • 14 – 15.15 h: Dinar de tàper

DISSABTE TARDA

  • 15.30 – 17.30 h: Taules rodones
  • 17.30 – 17.45 h: Pausa per berenar
  • 17.45 – 18.45 h: Espai de diàleg: intercanvi d’idees extretes de les taules rodones.
  • 19 – 19.45 h: Instal·lació a l’alberg.

DISSABTE NIT

  • 19.45 – 20.30 h: Sopar torn 1.
  • 20.30 – 21.15 h: Sopar torn 2.
  • 24 h: Silenci.

DIUMENGE MATÍ

  • 8 – 8.30 h: Esmorzar torn 1.
  • 8.30 – 9 h: Esmorzar torn 2.
  • 9 – 9.30 h: Recollida habitacions i motxilles.
  • 9.30 – 9.45 h: Desplaçament fins a l’escola.
  • 10 – 11.30 h: Debats.
  • 11.30 – 11.45 h: Pausa.
  • 11.50 – 13.15 h: Ponència tancament a càrrec de Jaume Martínez.
  • 13.15 – 13.30 h: Cloenda
  • 13.30 -13.45 h: Desplaçament cap a l’alberg.
  • 13.45 – 14.30 h: Dinar torn 1.
  • 14.30 – 15.15 h: Dinar torn 2.

PONENTS INICIAL I FINAL:

SEGUNDO MOYANO

És educador social, Doctor en Pedagogia i Director del programa d’educació social de la UOC. Expert en pedagogia social, protecció a la infancia, formació d’educadors socials, art i ciutat en educació social i lectura, escriptura i educació social. L’hem entrevistat per conèixer-lo una mica millor, i ho podeu veure en aquest vídeo

JAUME MARTÍNEZ BONAFÉ

El Jaume Martínez Bonafé va ser mestre d’escola en els seus deu primers anys de treball com a docent. En l’actualitat és Doctor en Filosofia i Ciències de l’Educació i professor titular en el Departament de Didàctica i Organització Escolar de la Universitat de València. Fundador i destacat militant dels Moviments de Renovació Pedagògica. Actualment està dirigint recerques sobre les polítiques de control a través del material curricular i sobre les relacions entre coneixement i poder en el discurs de la formació del professorat. La seva ponència serà el diumenge al matí. Conegueu millor Jaume Martínez a partir d’aquesta entrevista que li hem fet des d’Esplac. 

 

TAULA RODONA SOBRE ECONOMIA I EDUCACIÓ:

– En un món globalitza​t​ on ​imperen per sobre de tot els interessos econòmics, provocant segregació educativa (escolar i fora-escola), quin és el paper que han de jugar els educadors?
– Com ha de ser una educació que promogui alternatives econòmiques en unes societats cada vegada més desiguals i segregades?
– Com educar perquè l’economia capitalista i, per tant, l’ individualisme no estigui al centre? Som anticapitalistes?

ARNAU RIERA

L’Arnau Riera (Granollers, 1982) és doctor en física teòrica per la Universitat de Barcelona i actualment fa d’investigador sobre termodinàmica i informació quàntiques a l’Institut de Ciències Fotòniques (ICFO). Com a activista en els àmbits de l’educació i l’economia ha estat 7 anys monitor al Centre Excursionista de Llinars i és membre del Seminari d’Economia Crítica Taifa on actualment està col·laborant en la preparació de materials educatius per l’ensenyament de l’economia crítica a l’educació secundària.

ANNA QUINTANAS

És professora del Departament de Filosofia de la Universitat de Girona des del 1993. Pel que fa a la seva formació acadèmica és Llicenciada en Filosofia (Universitat Autònoma de Barcelona, 1990) i Doctora en Filosofia (Premi Extraordinari de Doctorat de la Universitat de Girona, 1997). La seva trajectòria com a investigadora es va iniciar com a becària de la Càtedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani de la Universitat de Girona (1991-1993).

Sobre la crítica a  la globalització neoliberal inherent a aquests nous moviments socials, cal destacar els articles “Una crítica político-antropológica al ‘choque de civilizaciones’ de S.P. Huntington” (Isegoría, 2002), “Del mito del hombre democrático a la nueva Internacional civil” (Utopía y praxis latinoamericana, 2002); o el capítol de llibre “La indocilitat reflexionada. Una anàlisi dels moviments altermundistes a partir de M. Foucault” (dins Filosofia i política ara, 2004).

 

TAULES RODONES SOBRE SOCIETAT I EDUCACIÓ:

– Quin paper té l’educació en la cohesió social d’un barri o poble? Quin és el paper de l’educació popular en la lluita per la cohesió social?
– En una societat on l’individualisme està al centre, com podem construir comunitat des de l’educació, sense limitar la llibertat individual?
– Quin ha de ser el paper de l’educació popular en la construcció de la identitat individual i col·lectiva?

LLUÍS PARCERISA

És estudiant de doctorat al Departament de Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona. És membre del GEPS (Globalització, Educació i Polítiques Socials). També forma part de l’equip avaluador del programa “Escoles Magnet. Aliances per a l’èxit educatiu”, de la Fundació Jaume Bofill. La seva tesi doctoral versa sobre la transnacionalització del new public management en el camp de l’educació i la seva recontextualització en l’escola pública a Espanya. Les seves àrees d’interès se centren en la governança educativa global i el rol dels organismes internacionals, l’anàlisi de la privatització educativa i el seu impacte en les desigualtats socials i educatives, l’abandonament escolar prematur, i l’estudi de l’impacte dels moviments socials.

XAVIER BESALÚ COSTA

Llicenciat en filosofia i lletres i doctor en pedagogia. Especialitzat en educació intercultural, didàctica i currículum i formació del professorat. És professor del Departament de Pedagogia de la Universitat de Girona. Ha treballat com a mestre durant 12 anys. Les seves investigacions i publicacions sobre immigració, interculturalitat, escola i nouvinguts, models d’aules d’acollida són un referent a Catalunya i a l’Estat Espanyol. Col·labora amb moviments de renovació pedagògica. Actualment és vicepresident de l’associació GRAMC (Grup de Recerca i Actuació amb Minories Culturals), assessor de la col·lecció Quaderns d’Educació Intercultural, que edita Libros de la Catarata. Membre del consell editorial de les revistes Arxius Analítics de Polítiques Educatives i Rizoma Freireano que edita l’Institut Paulo Freire d’Espanya. També és director de la revista Perspectiva Escolar, que edita l’Associació de Mestres Rosa Sensat. Ha estat membre del Consell Escolar de Catalunya durant 8 anys.

SEGUNDO MOYANO

És educador social, Doctor en Pedagogia i Director del programa d’educació social de la UOC. Expert en pedagogia social, protecció a la infancia, formació d’educadors socials, art i ciutat en educació social i lectura, escriptura i educació social.

MIQUEL MARTORELL

Antropòleg social i cultural (UB), Màster en Recerca de les Ciències Socials (Universitat d’Àmsterdam) i estudiant de doctorat a la Universitat Autònoma de Barcelona. Especialitzat en migracions, educació i infància. Ha estudiat els discursos sobre la “diversitat” en contextos escolars i actualment investiga el fenomen de la mobilitat infantil a escala local i transnacional. També és ex-monitor de l’Esplai Turons de Barcelona, membre del grup de treball del Som Esplai (revista digital d’Esplais Catalans) i formador de l’Escola Lliure el Sol.

MIREIA CAMENO

Estudiant del ​grau en Educació Primària a la UAB i membre del projecte de l’Escola Popular de Manresa. Actualment ja és el segon curs de l’aventura de l’Escola Popular de la PAHC Bages al bell mig del barri antic de Manresa, als baixos d’un bloc recuperat per la PAHC Bages de les grapes de la Sareb, on ara viuen quatre famílies i on realitza les seves activitats l’Escola Popular. L’Escola Popular és un projecte transformador que porta a la pràctica l’educació popular com a guió per un canvi substancial en la manera de fer els acompanyaments. Tenen com a objectiu que les persones que formem part d’aquest procés educatiu prenguin consciència de la realitat que les envolta i de les opressions que els travessen; al mateix temps que potencien la capacitat de resistir i lluiten per millorar les condicions de vida. També volen donar molt valor a la relació i als afectes que creen. L’Escola obre cada tarda de dilluns a divendres i, al llarg de la setmana, un total de 58 infants i joves (de primària i secundària) i 24 acompanyants creixen amb una mirada a l’educació popular que els ofereix eines per la transformació social.

TAULES RODONES SOBRE PODER I EDUCACIÓ:

– Eduquem des d’una mirada adultocentrista?
– Com utilitzem el poder quan fem acció educativa?
– Com ha de ser una educació no-dogmàtica que promogui la construcció de l’esperit crític?

ANA IRENE PÉREZ RUEDA

Llicenciada en Traducció i Interpretació, Graduada en Educació Infantil i amb un Màster en Qualitat i Millora de l’Educació per la Universitat Autònoma de Madrid, actualment realitza el Doctorat en Educació a la mateixa universitat amb un contracte de Formació de Professorat Universitari (*FPU) en el Departament de Didàctica i Teoria de l’Educació. Les seves línies de recerca són: l’educació lliure i democràtica, la pedagogia llibertària i l’educació per la justícia social. Forma part del grup de recerca Canvio Educatiu per a la Justícia Social (GICE) i investiga sobre pedagogia llibertària i educació per a la justícia social.

Així mateix, ha participat en jornades per promoure una perspectiva crítica entorn de les escoles alternatives, les escoles lliures i els discursos dels mitjans de comunicació sobre innovació educativa i està involucrada en l’activisme polític en diferents moviments socials anarquistes, anticapitalistes i feministes.

JOSEP GONZÁLEZ AGAPITO

Doctor en pedagogia i catedràtic de teoria i història de l’educació a la facultat de pedagogia de la Universitat de Barcelona. És membre de la Societat Catalana de Pedagogia i del Consell Escolar de Catalunya, i president de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). Ha publicat nombrosos treballs sobre història de l’educació i política educativa.

MARC ALCEGA ESTIVILL

Membre de la secretaria de la XELL, Xarxa d’educació lliure de Catalunya 2006, on hi realitza tasques de gestió de l’entitat, formació i difusió en l’àmbit de l’educació lliure i assessorament legal als projectes emergents. Ha participat als projectes d’educació lliure la Magarrufa, el Submarí Lila i El Gínjol i també ha desenvolupat educació a casa. També participa a l’agrupament escola de la Mulassa de Reus, on hi porta als seus fills.

MIQUEL MARTÍNEZ MARÍN 

És doctor en Filosofia i Ciències de l’Educació, catedràtic de Teoria de l’Educació i membre del Grup de Recerca d’Educació en Valors i Desenvolupament Moral (GREM) de la Universitat de Barcelona. La seva activitat docent i investigadora se centra en: educació en valors, formació del professorat, prospectiva de l’educació i l’aprenentatge ètic i universitat. Té experiència en política universitària. Ha estat director de l’Institut de Ciències de l’Educació, Degà de la Facultat de Pedagogia i vicerector de la Universitat de Barcelona.

IDEARI

L’ideari ha de ser prou obert per respectar totes les opinions?

– On estan els límits al respecte i la tolerància de totes les opinions?
– Com ha de ser un ideari inclusiu i, alhora, amb idees socialment posicionades i transformadores? I el projecte educatiu?
– Tenim un ideari amb el que sentim identificades?
– L’ideari d’una associació és inamovible?
– Qui i com ha de redactar l’ideari de l’associació?
– Es pot canviar segons les dèries de cada equip d’educadors?
– Com traslladem l’ideari al quotidià de l’associació?

 

LAÏCITAT

Com eduquem en la llibertat, sota un ideari?

– Educar és manipular? I adoctrinar? I ensenyar?
– Com a educadors, respecte i promovem la llibertat de pensament i consciència? Per què?
– Eduquem en la veritat o deixem espai al dubte?
– Imposem algunes idees mitjançant el nostre mètode pedagògic?
– A l’esplai, com a l’escola, pretenem que tots els infants siguin d’esquerres?
– Allò personal, és polític?

 

ASSEMBLEARISME I D’ORGANITZACIÓ

És l’assemblearisme un mètode que respecta els dret d’expressió i la llibertat de pensament?

– Perquè som assemblearis?
– És l’assemblearisme un sistema organitzatiu
– Totes tenim la mateixa veu i poder de decisió dins l’associació? No? Per què? Quines veus predominen? Creem mecanismes compensatoris perquè tothom tingui veu? Com ho fem perquè tothom participi a l’assemblea? Cal una persona que s’encarregui o bé el format assembleari ja ho genera per si sol?
– Els rols dins l’assemblea ens permeten caminar cap a l’organització que desitgem, en coherència amb l’ideari de l’associació? A les assemblees hi ha líders? És positiu que n’hi hagi? Quin paper han de tenir?
– Som realment assemblearis?
– Quin paper juguen els infants a l’assemblea? I les famílies?
– Davant un conflicte de caràcter públic que debatem a l’associació (un debat polític als mitjans de comunicació), escoltem i respectem totes les opinions? Per què?

 

COMPROMÍS POLÍTIC DE L’EDUCACIÓ

Quin és el nivell de compromís polític que ha de tenir una associació educativa?

– Fem primer pedagogia o política?
– L’educació és un mecanisme de reproducció del sistema social hegemònicament establert?
– Com ha de ser l’educació per la transformació social? Compromesa amb el canvi des del posicionament o des de la neutralitat?
– Què diferencia els moviments d’associacionisme educatiu de l’escola, pel que fa a l’educació política?
– Cap a quins models socials caminem? Quina és la nostra utopia social? Eduquem en coherència?
– Aspirem a construir societats de valors comunitaris però a la nostra associació, generem espais comunitaris?
– L’associació s’ha de posicionar, públicament, davant temes controvertits?
– Hem de donar la nostra opinió als infants sobre qualsevol tema?
– Hem d’anar a les manifestacions amb infants?

Pel que fa les inscripcions, els primers 20 dies tenen descompte!

A través de l’EsplacNet, les monitores d’Esplac podran inscriure’s:

• per 25 € per tot el cap de setmana durant la primera fase d’inscripció (del 29/11 al 18/12).
• per 29 € per tot el cap de setmana en la segona fase d’inscripció (del 19/12 al 05/02).

Us podeu inscriure 5 persones per esplai, la resta quedareu en llista d’espera i, si passat el dia 5 de febrer, queden places lliures, podreu entrar.

Hi ha un màxim de 90 places a través de l’EsplacNet, la persona 91 de la llista passarà a estar en llista d’espera i farem el mateix que amb l’altra llista d’espera. Us informem d’això, perquè pot donar-se el cas que a l’inscriure una moni us surti en verd, però en realitat ja s’han omplert les 90 places. Feu el pagament igualment i, si finalment no podeu venir a l’Escola d’Esplac per falta de places, us tornarem els diners.

Ordre d’entrada de les persones en llista d’espera:
1. Els esplais que no tinguin cap participant inscrit.
2. Els esplais que no arribin a 5 participants inscrits.
3. Els esplais que ja hagin arribat a 5 participants i en tinguin en espera.

Seguirem aquests criteris en ordre d’inscripció!

A través d’aquest formulari, les membres dels Equips generals de sector i les sòcies d’Esplac que no són monitores podran inscriure’s:

• per 25 € per tot el cap de setmana durant la primera fase d’inscripció (del 29/11 al 18/12).
• per 29 € per tot el cap de setmana en la segona fase d’inscripció (del 19/12 al 05/02).

A través d’aquest altre formulari, les persones externes a Esplac podran inscriure’s:

• per 39 € per tot el cap de setmana durant la primera fase d’inscripció (del 29/11 al 18/12).
• per 45 € per tot el cap de setmana en la segona fase d’inscripció (del 19/12 al 05/02).

Per a qualsevol persona (sòcia o no sòcia d’Esplac) els preus per un sol dia seran els següents:

• per 20 € per dissabte no inclou el dinar.
• per 15 € per diumenge inclòs el dinar.

Les dues primeres fases (on la diferència només és el preu), confirmeu la vostra assistència a les jornades formatives.
En la tercera fase d’inscripció, unes setmanes abans de l’Escola d’Esplac quan tinguem totes les ponents tancades, podreu escollir les taules rodones i els debats on us agradaria participar.

L’Escola d’Esplac convalida un total de 12 hores associatives dels cursos d’Èxit del programa Marta Marta de l’Escola Lliure el Sol.

Taules rodones i debats

A través d’aquest formulari podeu triar a quina taula rodona preferiu participar el dissabte a la tarda i a quin debat us agradaria més ser el diumenge al matí. Intentarem tenir-ho en compte a l’hora de fer la distribució de totes les participants. Moltes gràcies!

Escollir taula rodona i debat