Llibre d'estil d'Esplais Catalans

Llibre d’estil d’Esplais Catalans

L’estil és una manera distintiva, específica i constant d’estructurar la comunicació. Quan es tracta de definir l’estil adequat per una associació en la que tantes persones diferents són emissores d’informació i prenen part en la redacció de textos corporatius, sorgeixen problemes complexos i exigents. És aquí on rau la importància d’unificar criteris i disposar d’un manual d’estil propi que aporti ordre, cohesió i coherència en tots aquells textos que es formulen en el marc de l’entitat. En resposta a aquesta necessitat, neix el document que ara teniu entre mans. El Llibre d’Estil d’Esplais Catalans vol contribuir a la bona imatge de l’associació a través de la correcció, l’adequació i l’homogeneïtat de les seves comunicacions escrites. 

Es tracta d’un document viu, subjecte a canvis i transformacions.

A continuació podeu veure l’índex dels apartats a través del quals podreu anar, directament, a consultar el dubte desitjat.

1. Forma i aparença dels textos

1.1. Tipografia (cursiva, negreta, etc.)

L’ús de la cursiva, la negreta, el subratllat i altres distincions tipogràfiques serveixen per destacar una part del text de la resta, amb la finalitat d’informar-nos de les característiques especials que aquella paraula o frase té. Com en el cas de les majúscules, cal utilitzar-ho per a destacar coses molt concretes però sense fer-ne abús per a que no acabi perdent la capacitat de singularitzar una part del text.

Ús de la negreta

En general, tendirem a usar la negreta només per als títols, destacats i titolets.

  1. Dins del text, la funció de la negreta és ressaltar un concepte, una dada, un nom i, en ocasions, una frase, per la qual cosa: hem d’evitar escriure en negreta més d’una frase per paràgraf, i, sempre que puguem, en restringirem l’ús a dades o noms aïllats.
  2. Excepte en el cas de les sigles, no escriurem paraules ni frases amb majúscula per destacar-les en cap text, sinó que recorrerem a la negreta.

Ús del subratllat

Només utilitzarem el subratllat a les pàgines web publicades a Internet per destacar enllaços a altres pàgines, internes o externes. 

Ús de la cursiva

Utilitzarem la cursiva en els següents casos:

  1. Notes, advertiments i remissions al final d’escrits
    (Continua a la pàgina següent), (Ve de la pàgina anterior)
  2. Paraules o frases sobre les quals es dóna una informació lingüística de forma o de contingut (sentit metalingüístic).
    ‘El concepte sector geogràfic designa la divisió territorial en la que s’estructura Esplac’
  3. Sobrenoms, pseudònims i àlies:
    S’escriuen amb cursiva si acompanyen el nom autèntic de la persona, i en rodona quan van sols.
    ‘L’esplai Totikap, el Toti, ha guanyat el premi del barri’
    ‘El Toti, guardonat!’
  4. Noms científics d’animals i plantes
    ‘Felis catus (gat), Homo sapiens, Thymus vulgaris (farigola)’
  5. Dialectalismes i col·loquialismes
    ‘Agranar (escombrar), profe, tio
  6. Paraules o expressions d’altres llengües
    ‘workshop, prêt-à-porter, condició sine qua non’
    Quan aquestes paraules s’incorporen al lèxic català i s’adapten a l’ortografia catalana s’escriuen en rodona.
  7. Els títols de llibres s’escriuen en cursiva, però els noms de conferències, entre cometes
    ‘Lourdes Gaitán ens parla a la seva conferència “Els drets dels infants a Catalunya” sobre el seu últim llibre Drets i Infància al segle XX’
1.2. Ortografia i puntuació

El punt

S’utilitza per a marcar el final d’un enunciat i segons la seva posició pot ser ‘punt i seguit’, ‘punt i a part’ o ‘punt final’.  Sempre s’ha de col·locar enganxat al text que el precedeix i separat per un espai (punt i seguit) o per un sagnat (punt i a part) del text que continua, que ha de començar en majúscula.

És incorrecte posar punt i final als títols i destacats. No usem punts en les sigles, però sí en les abreviatures. A més, és incorrecte usar-los en símbols.

Si es combina amb altres signes de puntuació: 

  1. El punt va sempre darrere de cometes, guions, parèntesis i claudàtors. Només en el cas de les cites, quan la citació comença i acaba un paràgraf, el punt pot anar abans de les cometes de tancament.
  2. No s’ha d’escriure punt darrere d’un signe d’admiració o interrogació (però sí darrere d’un guió, un parèntesi o unes cometes que incloguin una admiració o una interrogació).
  3. No s’ha d’afegir punt al final d’una frase que acaba amb punts suspensius. 

El punt també té usos no gramaticals (com en les xifres). En català serveix per indicar els milers i els seus múltiples, però no pot utilitzar-se en cap cas com a separació entre un número enter i els seus decimals. Tampoc no usarem punts en els números de telèfon

En un llistat, no posarem punt final quan l’element de la llista sigui una xifra, un nom o un títol. 

La coma

La coma marca una pausa suau dins d’un enunciat i s’usa per a funcions diverses, com ara separar els elements d’una enumeració, marcar el principi i el final d’incisos explicatius o proposicions adjectives, separar el vocatiu de la resta de la frase, indicar la inversió de l’ordre regular dels elements d’un enunciat, etc. Després de la coma, sempre escrivim amb minúscula.

No usarem mai comes per indicar els milers i els seus múltiples en les xifres.

És incorrecte separar el subjecte i el verb per mitjà d’una coma (inclosos els casos de subjectes múltiples que formen una enumeració), encara que sí és possible col·locar entre subjecte i verb un incís explicatiu o una proposició adjectiva. Tampoc no s’ha de confondre el subjecte amb el vocatiu. Exemples:

  • Els infants de l’esplai Espurna, els més puntuals, van arribar a l’Esplaiada a les onze”.

X “Els infants més puntuals, van arribar a l’Esplaiada a les onze”.

  • “Comunitats autònomes, diputacions, municipis i tot tipus de corporacions locals s’han compromès a facilitar locals dignes per cada esplai”.

X “Comunitats autònomes, diputacions, municipis i tot tipus de corporacions locals,  s’han compromès a facilitar locals dignes per cada esplai”.

  • “La Coordinadora de Projectes del Sector vindrà aquesta tarda”.

X “La Coordinadora de Projectes del Sector, vindrà aquesta tarda”. 

Es considera incorrecte usar coma abans de les conjuncions ‘i’, ‘ni’, ‘o’ en una enumeració (‘han portat sacs de dormir, tendes i una carpa’, ‘no han vingut ni l’Anna ni l’Ignasi’). Això no obstant, hi ha diverses situacions en què la coma abans de la conjunció ‘i’ és correcta i, fins i tot, necessària:

  1. Al final d’una enumeració d’elements complexos que hem separat amb punt i coma (‘La tenda està trencada; els sacs, màrfegues i teles estan tacades; les cassoles grans, massa velles’), encara que en aquest cas també sol usar-se punt i coma.
  2. Quan l’oració introduïda per la conjunció no enllaça amb l’enumeració sinó amb la frase anterior: ‘Van agafar les cartolines, els retoladors i les ceres que tenien, i van anar a decorar la plaça del poble’.
  3. Quan la frase introduïda per la conjunció té valor adversatiu: ‘Els esplais els havien advertit sobre el perill, i no en van fer cas’.
  4. Es recomana també quan la conjunció uneix frases especialment llargues.

La coma és obligatòria quan introduïm frases encapçalades amb conjuncions, proposicions i locucions com ‘però’, ‘sinó’, ‘encara que’, ‘si bé’, ‘de manera que’, etc. Les locucions ‘tanmateix’, ‘no obstant això’ (o ‘això no obstant’), ‘per consegüent’, ‘és a dir’, ‘per tant’, així com també els adverbis de manera, han d’anar entre comes, si apareixen al mig d’una frase, i separats de la resta de la frase per una coma, si la inicien. Exemples: 

‘No prendrem, per tant, cap mesura suplementària.’
‘L’esplai va afirmar, tanmateix, que la seva intenció era marxar de campaments”

Punt i coma

Marca una pausa més curta que el punt i més llarga que la coma. El seu ús més freqüent —i recomanat— és separar els elements d’una enumeració quan inclou enunciats complexos amb comes.

‘La primera persona de la llista és responsable de la neteja del lavabo; la segona persona s’encarrega del menjar; la tercera, de l’aigua potable; i l’última és responsable de la brossa’.

L’ús del punt i coma depèn molt de l’èmfasi que es vulgui donar a la pausa, i és potser el signe que més depèn de l’estil personal. Després del punt i coma, sempre escrivim amb minúscula.

Dos punts

Aquest signe introdueix una pausa en el discurs que ens indica una explicació de l’enunciat o del concepte precedent. També és el signe amb què normalment s’introdueixen les cites, i també el que sol donar entrada a les llistes numerades o amb vinyetes. Normalment, darrere dels dos punts s’escriu amb minúscula, excepte en el cas de les cites, que poden iniciar-se indistintament amb cometes i majúscula o amb cometes, punts suspensius i minúscules.

Punts suspensius 

Signe format per tres punts (només tres) que serveix per indicar dubte, indecisió o suspens en l’expressió (‘A veure… sí, és aquí’; ‘Demà… comença l’Esplaiada!’), i també per indicar que una enumeració pot tenir més elements que no se citen. En aquesta segona funció té el mateix valor que l’expressió ‘etcètera’ -abreujada ‘etc’, que és la forma que utilitzarem normalment-. No podem escriure ‘etc…’ perquè és redundant. 

Els tres punts van enganxats a l’última paraula i cal deixar un espai abans de començar la paraula següent. Quan s’utilitzen a l’interior d’una frase, l’enunciat següent pot començar amb majúscula o minúscula, segons si es considera que inicia frase nova o que completa l’anterior.

Tres punts entre parèntesi ‘(…)’ serveixen també per indicar que s’ha omès part d’una cita literal. També és correcte construir aquest signe amb claudàtors ‘’. Nosaltres utilitzarem sempre la forma entre parèntesi.

Si els punts suspensius coincideixen amb el final d’una frase, mai s’afegeix un punt, però sí cal tancar darrere d’ells les admiracions, interrogacions, parèntesis i guions.
‘Recordeu agafar totes les coses del llistat: plats, coberts, gots…’
‘Algú s’ha oblidat d’agafar totes les coses del llistat: plats, coberts, gots…?’

Guions

En la tipografia tradicional s’usen per a funcions distintes els guionets, el signe menys i el guió llarg. En un teclat d’ordinador normal amb alfabetització espanyola, trobem:  

  1. Guionet (-), en una tecla específica, normalment a la dreta, entre la tecla del punt i la de majúscules.
  2. Signe menys (–), prement simultàniament les tecles + menys del teclat numèric).
  3. Guió llarg (—), prement simultàniament les tecles + + menys del teclat numèric). 

El guionet només s’ha d’usar per a la divisió sil·làbica de les paraules (a final de línia) o per unir dos termes. En aquest últim cas, hem d’escriure guionet en les situacions següents, que són les que generen més dubtes en els nostres textos: 

  1. En paraules compostes, quan el primer element acaba en vocal i el segon comença amb ‘r’, ‘s’ o ‘x’: ‘mata-rates’, ‘para-sol’, ‘escura-xemeneies’. També quan un dels elements és un punt cardinal: ‘sud-africà’, ‘nord-est’. Així mateix, quan el primer element porta accent: ‘pèl-roig’, ‘mà-llarg’. Finalment, en aquells casos en què podria haver-hi confusió per a la seva pronúncia: ‘pit-roig’, ‘Font-romeu’. En canvi, no duen guionet les paraules compostes per dos adjectius qualificatius o relacionals: sintacticosemàntica, teoricopràctica, historicoarqueològica. Atenció: Les paraules prefixades no porten mai guionet: ‘contrasentit’, ‘asexual’, així com tampoc les paraules formades amb elements llatins o grecs: ‘ortografia’, ‘geopolítica’, ‘cardiovascular’.
  2. Quan s’uneixen dos gentilicis que conserven la seva independència: germano-soviètiques, xileno-argentina, luso-espanyola. Aquí el guionet funciona amb valor d’enllaç similar al d’una preposició o una conjunció. Excepció: Si el compost resultant d’unir els dos gentilicis es percep com una unitat perquè s’han ajuntat els caràcters propis de cada element que el formen, no s’escriu guionet: hispanoromana, francocanadenc, catalanoaragonès.
  3. Encara que, com hem dit, els prefixos s’uneixen directament a la paraula base (antinatural, postemergència, etc.), quan el prefix precedeix una sigla o una paraula que comença per majúscula, s’escriu guionet intermedi: anti-OTAN, anti-Mussolini. 

En canvi, usem el guió per: 

  1. Introduir comentaris o observacions complementàries en l’interior d’un enunciat
    ‘A la porta de l’estació—un edifici de l’època barroca que segueix sent el més bell de la ciutat— hi havia un grup nombrós d’infants’.
  2. Especificar qui parla dins d’una cita:
    ‘Aquesta decisió —va afirmar la monitora— ha ha permès a tots els infants gaudir d’uns campaments perfectes.
  3. Introduir cada intervenció en els textos dialogats: —Sou aquí? —va preguntar la monitora.
    —Sí, hem arribat fa una estona —va respondre l’Agnès—. Vine i t’explicaré el que ha passat.

En els dos primers usos, cal tancar sempre els guions, encara que vagin a final de frase i seguits per un punt (‘La coordinació va obligar a desallotjar el campament —un assentament molt precari, en qualsevol cas, per a tanta gent—. Ara els caps decideixen una nova ubicació’).  Només en el cas dels diàlegs, i si la intervenció del personatge no continua, es pot prescindir del guió de tancament. 

Admiracions i interrogacions

En català, com en la majoria de llengües, només s’ha de posar el signe d’interrogació i d’admiració al final. Amb la interrogació introduïm preguntes, directes o retòriques (‘On deu ser el local?’) i amb l’admiració expressem sorpresa, enuig, admiració o una elevació del to de veu. No són gaire habituals en el llenguatge acadèmic, però són un recurs cada cop més usat en el llenguatge periodístic i divulgatiu, perquè propicien un estil més emfàtic i directe, que apel·la de manera més directa a la persona que llegeix.

  1. No s’ha d’escriure punt darrere d’un signe d’admiració o interrogació, però sí poden anar seguit d’una coma, si apareixen com una enumeració:

‘Què ha passat durant aquella hora?, on eren els infants?,  qui havia obert la porta?’.

Parèntesis i claudàtors

Per aclariments o afegits al text utilitzarem sempre parèntesi. 

‘Anirem de campaments a Folgueroles (Vic)’

Cometes

Hi ha tres tipus de cometes: les angulars o romàniques («…»), que no utilitzarem a Esplac; les dobles o angleses (“…”), i les simples (‘…’). 

Els usos tradicionals són els de citar apartats de llibres, peces musicals, etc. Utilitzarem sempre que sigui possible les cometes dobles (“…”). En alguns casos concrets, quan per raons d’estil de redacció es consideri convenient (com en el cas d’aquest document), es podrà utilitzar les cometes simples. 

Barra

A Esplac només utilitzem aquest signe ( / ):

  1. per separar dates (dd/mm/aaaa)
  2. per doblar el gènere d’una paraula (‘companys/es’), només en aquells casos en que, per un tema d’estil, ens sigui impossible utilitzar el desdoblament femení + masculí o el femení genèric com s’ha definit a l’apartat 3.1.  sobre llenguatge no sexista.

1.3. Xifres i lletres
  1. Per norma general, a Esplac acceptem l’expressió de totes les xifres tant en números com en lletres. No obstant, recomanem escriure en lletres les xifres de l’u al nou, i amb números, qualsevol xifra de 10 en endavant.
  2. En les enumeracions expressarem les xifres en lletres si totes es poden escriure amb una sola paraula (‘tres cases i cent infants’) i ho farem amb números si n’hi ha alguna que és una xifra que necessita més d’una paraula per expressar-se (‘45 joves i 100 infants’). Si hi ha dubtes, i per simplificar, en les enumeracions expressarem totes les xifres en números. No obstant, excepte en gràfics i taules, escriurem ‘cent’ i ‘mil’ amb lletres quan es refereixin a les xifres senceres 100 i 1000, però mai quan formin part d’una quantitat superior (130, 156, 1300, etc.)
  3. En català és correcte indicar els milers, milions i divisions superiors de qualsevol xifra amb la inserció d’un punt i no amb una coma, com es fa en anglès. Inversament, la divisió entre unitats i decimals s’ha d’indicar obligatòriament amb coma i no amb punt —ni tampoc amb apòstrof— (així és com està programat, per exemple, en MS Excel, que marca diferentment en les versions anglesa i espanyola). No escriurem mai, doncs, ‘hi havia gairebé 3,600 persones a l’Esplaiada’ o ‘el nombre de sòcies ha augmentat un 7.5 %’, ni ‘el 7’5 %’, sinó ‘gairebé 3.600’ i ‘un 7,5 %’.
  4. Escrivim sempre ‘milions’ amb lletres darrere el número escrit segons el punt 1 (‘tres milions’, però ‘12 milions’ o ‘100 milions’), encara que, com s’ha dit en el punt anterior, escriguem sempre les xifres múltiples de mil i fins a un milió en forma de número (‘100.000’ i no ‘cent mil’ o ‘100 mil’). Usarem, doncs, ‘mil’ / ‘mils’ o ‘miler’ / ‘milers’ amb indicació de quantitat aproximativa en un text, però mai com a part d’una xifra superior.
  5. En el llenguatge oral col·loquial solem dir, però per escrit sempre hem de dir ‘entre 12.000 i 15.000’.
  6. S’expressen sempre amb números, sigui quina sigui la xifra: 
    1. L’edat de les persones. 
    2. Els dies del mes, excepte en el cas de títols o noms propis: ‘els fets de l’Onze de Setembre’. 
    3. Els números del carrer (casa, pis, porta…). 
    4. Els anys, quan en citem la xifra completa (1984, 2002…), que a més van sempre sense punt. En canvi, escrivim sempre amb lletres els noms de les dècades (‘anys vuitanta’ i no ‘anys 80’). . 
    5. Números d’identificació de lleis i decrets (que també s’han d’escriure sense punt darrere de les unitats de miler, igual que els números dels articles). 
    6. Les xifres amb decimals
    7. Els percentatges, que s’escriuran sempre amb el símbol ‘%’ (i no amb lletres) amb un espai inseparable entre el símbol i el número. Escriurem, doncs, ‘200 %’ i no ‘200 per cent’, i ‘7 %’ i no ‘set per cent’, però podem usar ‘cent per cent’ com a expressió (‘la samarreta està feta cent per cent de cotó’). 
    8. Les hores, quan s’expressen amb fraccions exactes de minuts, i, ocasionalment, segons. És a dir, en agendes, programes d’activitats i quan expressem temps de marques esportives o la durada precisa d’alguna activitat, separarem la xifra de les hores i dels minuts amb punt (.) o dos punts (:) i no amb coma, ja que es tracta d’una divisió sexagesimal i no decimal, com indica una coma. En agendes i programacions, usarem el símbol de l’hora (‘h’) i el separarem de la xifra precedent amb un espai inseparable.
      Exemples:    9.00 h       Recollida de la documentació
      10.30 h     Inauguració de la jornada
      11.00 h     Treball de grups
    9. Les mesures de longitud i latitud (en els textos escriurem, per exemple, ‘10 graus 30 minuts de latitud nord’). 
  7. Dins dels textos escriurem sempre les dates sense abreujar (‘l’última reunió de sector es va realitzar el 7 de maig de 2018’). No direm mai la preposició que precedeix l’any (escriurem ‘maig de 2018’ i no ‘maig 2018’). En cas que sigui necessari abreujar la data (encapçalaments, llistes, gràfics, taules), usarem preferentment la fòrmula dd/mm/aaaa, amb xifres per al dia mes i any. Mai començarem la data amb el mes, a la manera anglosaxona. Tot i així, es podrà utilitzar en cartes, articles, notícies i textos similars (si cal abreujar de manera més formal) l’abreujament amb el més escrit (‘7-Juny-2018’).
  8. La forma recomanada per escriure números de telèfon és ### ### ###. En qualsevol cas, no usarem mai punts per separar els grups de dígits.

1.4. Majúscules i minúscules

Les majúscules s’accentuen sempre. Les majúscules, en títols, el mínim possible.

Escriurem en majúscula:

  1. Els noms propis d’institucions i entitats s’escriurien amb majúscules inicials (substantius i adjectius), en la seva llengua original i en rodona: Institut Català de les Dones, Consell Nacional de Juventut de Catalunya, etc.
  2. Els noms oficials de congressos, conferències internacionals, festivals culturals, simposis i actes semblants s’escriuen també amb majúscula inicial en substantius i adjectius (exemple: ‘participem en la Conferència sobre Desenvolupament Sostenible organitzada per l’Ajuntament’).
  3. Les inicials dels noms de:
  • Esdeveniments històrics i efemèrides
    (‘Dia de la Dona Treballadora’, ‘la Revolució Francesa’, etc.)
  • Regions geogràfiques i continents

(‘Europa,’ ‘Àsia’, ‘Pròxim Orient’, etc.)

  • Topònims històrics i geopolítics

(‘Hospitalet de Llobregat’, ‘Sant Adrià de Besòs’, etc.)

  • Premis i condecoracions

(‘Premi Nobel’, etc.)

  • Lleis, decrets i altres normes legals: només s’escriu amb majúscula inicial el primer element d’aquests documents

(‘Llei de cooperació internacional’)

  • Declaracions i manifestos.
  • Departaments, àrees, unitats i serveis

(‘Àrea de Comunicació’ ‘Sector Barcelonès Nord’, ‘Departament de Cooperació Internacional’).

  • Plans, programes, projectes i eixos estratègics

(‘Pla Estratègic de Comunicació’, ‘Programa Drets dels Infants’ ‘Projecte Infància’).

  • Institucions, organismes, entitats, empreses i grups

(‘Ajuntament de Granollers’, ‘Universitat de Barcelona’, ‘Diputació de Barcelona’, ‘Escola Lliure El Sol’, ‘Associació de Veïns del Poble Nou’, l’Ateneu Flor de Maig’).

  • Òrgans de consulta, gestió i govern.

(Consell Executiu, Equip de Coordinació, Equip General del Sector Vallès, Assemblea General Ordinària, Comissió de Gènere, etc.)

Alerta! s’escriuen amb minúscula quan s’utilitzen en sentit genèric:
(els equips generals del sector’, ‘els esplais’)

  • Cursos, formacions, assignatures:

(‘curs en Perspectiva de Gènere’, ‘curs en Prevenció de Riscos Laborals’)

  • Els noms de monuments i edificis singulars
    (‘el Palau de la Música’, ‘la Casa Batlló’).
  • Els noms genèrics de llocs i edificis, quan formen part d’un nom propi compost: (‘mar Mediterrani’ ‘l’acte es va celebrar al Teatre Nacional’).
  • S’escriurà en majúscula l’inicial de cada substantiu dels noms dels esplais (‘esplai Timó del Gat’, ‘esplai Guineueta’, ‘esplai Xiruques del Roc de la Mel’’) i si ‘esplai’ forma part del nom s’escriurà aquest també en majúscula (‘Esplai Saurus’)

Escriurem en minúscula:

  1. Els càrrecs, encara que la institució de referència s’escrigui amb majúscula inicial, excepte quan van acompanyats del tractament protocol·lari. Exemple:
    ‘L’acte ha comptat amb la presència d’Irene Torrecilla , presidenta d’Esplac, i del rector de la Universitat Autònoma’.
  2. Les denominacions genèriques de les vies (carrer, avinguda, plaça, etc.). Eventualment, s’escriurà amb majúscula la denominació genèrica d’una via que hagi adquirit caràcter de nom propi (‘aquest any Un Dia per a l’Esperança s’ha traslladat a la Rambla’). Aquestes denominacions s’escriuen sempre senceres (‘l’acte va transcórrer pel carrer Gran i l’avinguda del Sol’) i només es poden abreujar com a part d’una adreça de referència en fullets, invitacions, agendes i similars.
  3. Edificis, residències oficials, urbanitzacions
    (‘la torre de Collserola’, ‘l’edifici Fòrum’).
  4. Els noms de disciplines, assignatures, plans d’estudi, doctrines i ideologies
    (‘la formació professional’, ‘els avenços de l’educació’, ‘el marxisme’).
  5. Els títols de campanyes, projectes de cooperació, obres literàries i musicals, o articles, només porten majúscula inicial al principi i en els noms propis. Escriurem, doncs, la cançó ‘Som capaces de tot!’ i no ‘Som Capaces de Tot’, i si és un article, per exemple, ‘No caminem per caminar’.
  6. Els dies de la setmana i els mesos, en qualsevol tipus de document.
  7. Els termes genèrics que no formen part d’un nom propi (‘cooperació’, ‘desenvolupament’, ‘deute’, ‘drets humans’, etc.) fins i tot quan els abreugem amb sigles.
  8. Els punts cardinals —nord, sud, est i oest— excepte quan formen part d’un topònim o d’una designació geopolítica (‘Corea del Nord’, ‘l’Oest americà’).
1.5. Títols i càrrecs

Els càrrecs sempre van en minúscula, tant si acompanyen el nom propi com si s’escriuen sols. Exemples: 

‘secretari general’, ‘cap de comunicació’, ‘gerent’, ’informàtic’, etc. (A excepció d’aquells  càrrecs que son sigles com ‘EGS’). 

1.6. Abreviatures i símbols

Una abreviatura és la representació gràfica reduïda d’una paraula o d’un grup de paraules, obtinguda per eliminació d’algunes de les lletres o síl·labes de la paraula completa i que sempre es tanca amb un punt.

De forma general, intentarem no utilitzar abreviatures dins dels textos i en restringirem l’ús a gràfics i taules, notes, encapçalaments de cartes, llistes, adreces postals i aquells textos en què la manca d’espai justifiqui la necessitat d’abreujar paraules. Tampoc usarem abreviatures en els comiats de cartes i correus (‘att.’ per ‘atentament’, etc.).

Com s’ha dit anteriorment, dins dels textos, els noms genèrics de les vies s’escriuen sencers i només usarem les abreviatures en correspondència, fullets, agendes, correus, etc. Per tant, quan parlem de carrers, utilitzarem l’abreviatura i escriurem ‘c.’, per exemple ‘c. Avinyó’.

La resta d’abreviatures s’escriuen de la següent manera:

ABREVIATURA DESCRIPCIÓ
apmt. apartament
apt. apartat
àt. àtic
av. avinguda
b. barri / barriada
bda. baixada
bxs. baixos
cant. cantonada
cró. carreró
pg. passeig
ctra. carretera
ed. edifici
pl. / pça.            plaça
pl. planta
pol. polígon
pral. principal
prov. província
pta. porta
ptge. passatge
rbla. rambla
s/àt. sobreàtic
trav. travessera
trv. / trav. travessia
urb. urbanització

El símbols indiquen magnituds físiques, monedes, elements químics, etc. i normalment són internacionals. S’escriuen sense marca de plural i sense punt al darrere:

  • km/h (quilòmetres per hora)
  • m (metre)
  • min(minut)
  • h (hora)
  • l (litre)
  • kW (quilowatt)
  • V (volt)
  • € o EUR (euro)
  • aC (abans de Crist)
  • dC (després de Crist)

Si al davant hi ha una xifra, com a norma general deixem un espai entre els dos elements (excepció: percentatges):

  • 24 h (24 hores)
  • 12:30 h (12:30 hores)
  • 23 € o 23 EUR (23 euros)
  • 23 M (23 milions)
  • 23 M€ (23 milions d’euros)
  • 31 ºC (31 graus Celsius)
  • 125 cc (125 centímetres cúbics)
  • 12 km (12 quilòmetres)

No s’apostrofa davant de símbols:

  • 23 milions de €

Els símbols són d’ús freqüent en gràfics, xarxes socials, o informacions concretes que tinguin poc espai. En canvi, no són recomanables ni habituals enmig d’un text convencional, on generalment només els fem servir si les formes desenvolupades no hi caben o si s’han de repetir moltes vegades.

1.7. Sigles i acrònims

La sigla és una paraula composta per les inicials de cada un dels termes que integren una denominació llarga o complexa. S’escriuen amb majúscula totes les lletres que la formen i sempre sense punts i sense separació entre elles (CNJC, CJB, XCSIJ, ONU, OMC, IPC, etc.). 

CAP, CIA, ESO, IVA, OTAN (se sil·labegen)

ATS, BBC, IPC, TDT, UGT (es lletregen)

  • La primera vegada que apareixen en un text s’escriuen entre parèntesis després del seu enunciat complet. L’enunciat complet s’escriu amb majúscules si correspon a un nom propi; si correspon a un nom comú, s’escriu en minúscules.

Equip General del Sector (EGS)

Secretaria Tècnica (ST)

Coordinadora de Projectes del Sector (CPS)

Centre d’Assistència Primària (CAP)

La norma pot obviar-se en documents de treball interns quan les organitzacions són molt conegudes, però mai en textos públics de caràcter divulgatiu. També és recomanable seguir la norma rigorosament en documents interns per evitar el mareig que suposa l’abús de sigles i acrònims. 

  • No s’afegeix mai una ‘s’ a una sigla com a forma de plural, però sí que van en plural l’article o altres determinants que puguin portar:

‘les i els EGS’ (no ‘els EGSs’)

‘les i els CPS (no ‘ les CPSs’)

‘dos PC’ (no ‘dos PCs’ / dos ‘PC’s’)

‘tots els CAP d’Osona’ (no ‘tots els CAPS d’Osona’)

‘les ONG’ (no ‘les ONGS’ o ‘ONG’s)

  • Les sigles s’escriuen en la versió catalana sempre que existeixi. 
  • Algunes sigles inclouen minúscules (generalment, conjuncions o preposicions): ‘UVic’, ‘UdG’, ‘UdA’, etc.
  • A l’hora d’apostrofar les sigles, si es pronuncien com paraules corrents, seguirem la norma general d’apostrofació (consultar l’apartat 6): ‘l’OTAN’, ‘l’ONG’, ‘la UEFA’. Davant de les sigles que es lletregen, apostrofarem l’article i la preposició si la sigla comença per vocal o amb una consonant que es llegeix amb una vocal inicial: ‘L’EGS’, ‘L’ST’, ‘l’ATS’, ‘l’OIT’, ‘l’FM’, ‘d’FP’.

Un acrònim és una paraula composta per la combinació de fragments o apòcopes del títol o nom que es resumeix. Els acrònims s’escriuen com un nom propi, en rodona i amb majúscula inicial (Equico, Renfe, Adena, Esmuc, etc.). De la mateixa manera que les sigles, no poden tenir forma plural amb una ‘s’. Per exemple seria ‘els Equico’ i no ‘els Equicos’.

  • Quan sigles i acrònims esdevenen paraules d’ús comú les escrivim amb minúscula, es converteixen en noms propis. Exemples: ‘sida’ (acrònim de ‘síndrome d’immunodeficiència adquirida’), ‘làser’ (sigles de ‘Light Amplification by Stimulated Emission of Radiation’), ‘radar’ (acrònim de ‘Radio Detection And Ranging’), ‘mòdem’ (acrònim de la combinació de paraules angleses ‘modulator-demodulator’).

A l’apartat 2 trobareu un llistat de sigles i acrònims referents a Esplac

1.8. Disseny del text (justificació, interlineat, paràgrafs, colors, etc.)

Text justificat

Interlineat d’1,15

Lletra cos: PT Serif

Lletra títols: DIN Next LT Pro

Color títols: #f69d0b

Per a les gràfiques, formatgets, boles de destacats, etc. utilitzem aquest colors i els seus degradats. No podem fer servir altres colors. Hi ha tots els tipus de codis en que es pot escriure el color per tal de que tothom pugui fer servir el mateix i no un que s’hi assembli. Cal seguir l’ordre de prioritat: principals, secundaris i variacions.

Color Principal i variació

#F69D0B R246   G157   B11
#FFC779 R255   G199  B121


Colors secundaris i variacions

#B3232A R181  G32  B37
#d28b78 R212  G139  B118
#16954B R4  G150  B72
#96BE97 R149  G191  B150
#007CAE R0  G123  B176
#82afd4 R128  G174  B214

Per a la creació de documents concrets, existeixen unes plantilles per a cada format de document (document llarg, document curt, projectes, per assemblees generals de sector, etc.).  Aquestes s’han de fer servir per tenir una mateixa línia d’estil (logotip, títols, apartats, etc.). Si no hi teniu accés directe, podeu demanar a les persones tècniques de cada sector (CPS) que us les facilitin, o enviar un correu a comunicacio@esplac.cat.

1.9. Disseny i estructura d’un correu electrònic

A l’hora d’escriure un correu electrònic haurem de tenir en compte els següents punts importants: 

  • Tenir clar l’objectiu del correu electrònic i valorar si aquesta és la eina a emprar per a aquest objectiu.
  • Definir bé els destinataris que introduïm: ‘Per a’ (adreça principal), ‘Cc’ (posar en còpia visible) o ‘Cco’ (posar en còpia oculta, no apareix enlloc, seran invisibles).
  • Valorar si cal escriure un correu o varis segons la quantitat d’informació i la relació que hi hagi entre ella.
  • Organitzar bé la informació: de més important a menys per tal d’emfatitzar allò que és prioritari. Ser curts, sintètics i concisos.
  • Per norma general, després de la salutació va coma i es comença un nou paragraf amb majúscula. I, després del comiat també utilitzarem coma (abans de la firma):

‘Bon dia/Hola/Benvolgudes/etc,

Comencen les inscripcions per l’Escola d’Esplac que xxxxx xxxxxx xxxxxx xxxxxx xxxxx xxxxx xxxxx xxxxx.

Atentament/Una abraçada/etc,

Firma

  • Ressaltar conceptes importants amb negretes i fer ús dels punts per organitzar la informació i fer una lectura més àgil.
  • Correcció en l’escriptura: revisar les faltes d’ortografia, no utilitzar frases amb estructures complicades i ser ben clars perquè la lectura sigui fàcil i entenedora.
  • Utilitzar la 1a persona plural sempre que sigui possible: fer ús de “l’hem”. Si no és possible, utilitzar el genèric “s’ha fet”.
  • Si hi ha adjunts, explicar què són i vincular-los a l’apartat de redacció en el correu electrònic. Revisar que el nom dels adjunts tingui sentit i sigui entenedor per al destinatari. A més, és molt important el format de l’arxiu adjuntat: 
    • per documents escrits: arxiu en format PDF (mai en word o programes similars d’edició)
    • per imatges: arxius en PNG o JPG
  • Fer ús d’hipervincles en el redactat (no enganxar enllaços web, especialment si són molt llargs).
  • Valorar si és necessari adjuntar una imatge i/o cançó que il·lustri el correu electrònic. No fer-ho per sistema.
  • Si es vol fer un afegit final, s’ha d’escriure precedit de la sigla PS (post scriptum). D’aquesta informació no en podem dir postdata, ja que en els correus electrònics no escrivim la data.
  • Si té un to més informal, acabar amb un ganxo que animi i engresqui.
  • La firma corporativa és la següent, podeu demanar-la, si escau, enviant un correu electrònic a comunicacio@esplac.cat o suportcomunicacio@esplac.cat. No és el taronja corporatiu (#f69d0b) però és el que més s’hi assembla disponible a la paleta de colors del correu electrònic.

2. L’ESTIL D’ESPLAC

2.1. ‘‘Som’’ – Primera persona del plural

‘Esplais Catalans som una associació d’esplais laica i progressista en què treballem des del voluntariat per a la transformació social. En la nostra entitat, l’esplai esdevé una escola de ciutadania per a infants, joves, famílies, monitors i monitores; una forma d’educació popular. Esplais Catalans és el resultat de la voluntat dels esplais i de les persones membres de comptar amb espais d’intercanvi, d’aprenentatge i d’acció conjunta. Fem promoció de la igualtat, la llibertat, la participació associativa, l’educació ambiental i els drets dels infants. En aquest sentit, a Esplais Catalans facilitem la formació dels monitors i monitores, organitzem trobades, impulsem campanyes i promovem la creació de comissions de treball sobre aspectes rellevants per als esplais.’

Així es defineix Esplac, per tant, seguirem els punts següents des del punt de vista formal i estilístic:

  1. Farem servir la primera persona del plural per referir-nos a les accions d’Esplac (com a ST/Equips) i als esplais. L’objectiu és reforçar la idea que som una organització despersonalitzada i formada per un ampli conjunt de persones.

Utilitzarem Esplac com a subjecte plural amb el verb ‘ser’ (‘Esplac som’) i per a la resta ens ajudarem de les preposicions ‘a’ o ‘des de’, o dels girs que facilitin la identificació amb un plural col·lectiu. Exemples:

‘Esplac som una associació d’esplais laica i progressista…’

‘A Esplac defensem que…’

‘Des d’Esplac hem denunciat reiteradament aquest situació.’

‘Els membres d’Esplac construïm…, els equips d’Esplac…’

 

Problemes quan separem ST/Equips dels esplais:

  • Si parlem dels esplais en general utilitzarem la primera persona (‘Els esplais d’Esplac ja hem començat les activitats d’estiu!’).
  • Si el to és més informatiu, utilitzarem la tercera persona (‘Enguany, 59 esplais d’Esplac realitzaran…’).
  • Si és una advertència, consell o ordre, utilitzarem la segona persona: ‘Recordeu seguir els protocols de seguretat… ‘
  • Farem servir frases clares, construccions simples i adaptades al públic receptor. Sempre que puguem i que no suposi una disminució de la qualitat dels textos, apostarem per estructures simples (subjecte – verb – predicat) i frases no excessivament llargues. Tindrem especialment en compte les persones destinatàries, i per això adaptarem cada producte al nivell de llenguatge adequat. Volem que ens entenguin i per això ens volem apropar a la gent amb un llenguatge natural i accessible.
  • Mostrarem entusiasme, implicarem a la gent. Des de la perspectiva estilística, això aconsegueix utilitzant la primera persona del plural o amb la segona del singular/plural quan ens dirigim a algú en concret (o a determinats esplais). També s’aconsegueix amb construccions en vocatiu i dirigint interrogacions i interpel·lacions directes a qui llegeix el text. L´ús d’adjectius permet no només fer més vives les descripcions, sinó que també afavoreix apel·la més a la implicació de qui llegeix.
2.2. Llistat de sigles i acrònims

Equico: Equip de Coordinació

ST: Secretaria Tècnica

EGS: Equip General del Sector

CT: Coordinació Tècnica

GC: Gran Comitè 

Corte: Coordinació Territorial

CIM: Curs d’Iniciació al Monitoratge

GSDD: Comissió de Gèneres i Sexualitats Diverses i Dissidents

BB: Bages i Berguedà

BLL: Baix Llobregat

BCNN: Barcelonès Nord

CdT: Camp de Tarragona

PGA: Penedès, Garraf i Anoia

ROM: Ripollès, Osona i Moianès

VOR: Vallès Oriental

VOCC: Vallès Occidental

VOCC: Vallès Occidental

IFM: International Falcon Movement

FCEG: Federació Catalana d’Escoltisme i Guiatge

MEG: Minyons Escoltes i Guies

CJB: Consell de la Joventut de Barcelona

CNJC: Consell Nacional de la Joventut de Catalunya

CRAJ: Centre de Recursos per a les Associacions Juvenils de Barcelona

FOCIR: Federació d’Organitzacions Catalanes Internacionalment Reconegudes

2.3. Vocabulari d’Esplac

Des d’Esplac tenim mots recurrents que utilitzem constantment i que defineixen l’entitat. És important escriure’ls d’una manera concreta per donar coherència i unitat als escrits. 

  • Si parlem d’un sector geogràfic en concret, tant la S com la G i la primera lletra del territori va en majúscules. Quan parlem de diferents sectors a la vegada, la S i la G passaran a ser minúscules. D’aquesta manera s’atorga una entitat de nom propi al sector en concret del que es parla. Per exemple:

✓  El Sector Geogràfic Baix Llobregat / El Sector Baix Llobregat

X sector Baix Llobregat

X Sector geogràfic Baix Llobregat

✓   Els sectors d’Esplac 

X Els Sectors d’Esplac

✓  Els sectors Barcelona i Barcelonès Nord

X Els Sectors Barcelona i Barcelonès Nord

  • De la mateixa manera, tota la resta de noms propis aniran amb majúscules:

Equip General de Sector

En plural es perden les majúscules (els equips generals de sectors)

Coordinadora de Projectes de Sector

Secretaria Tècnica

Coordinació Tècnica

Coordinació Internacional

Comissió Reduint Petjada / de Gèneres i Sexualitats Diverses i Dissidents

Aquest en plural la C va en minúscula (Les comissions)

Grup de Treball de Gestió de Conflictes

En plural perd les majúscules “grups de treball”. Per exemple, “Els grups de treball de Gestió de Conflictes i d’Infància”

Assemblea General de Sector

Assemblea General Ordinària

Assemblea General Extraordinària

En tots els casos d’assemblea, si és en plural passa a minúscula “les assemblees generals de sectors”

Jornades de Lleure i Feminismes / Ambientals / d’Interculturalitat

Curs d’Iniciació al Monitoratge

La Monifesta’t / l’Esplaiada / l’Escola d’Esplac

De la mateixa manera, per norma general, cada inicial dels noms dels esplais aniran amb majúscula, a no ser que el propi esplai ho escrigui amb minúscula per elecció pròpia. 

3. LLENGUATGE INCLUSIU

Per a utilitzar un vocabulari inclusiu és important tenir present la forma com les persones volem ser anomenades sense que existeixi cap discriminació. Cal reflectir en la comunicació la diversitat per construir un món més just i igualitari. Per això, a continuació indiquem algun dels exemples que més ens poden sorgir en el dia a dia però també podem disposar del recurs de l’Ajuntament de Barcelona Guia de Comunicació Inclusiva.

3.1. Llenguatge no sexista (perspectiva de gènere)

Per aconseguir comunicar amb un llenguatge no sexista, hem d’incorporar la perspectiva de gènere en el disseny, l’execució i l’avaluació de totes les nostres estratègies, polítiques i accions, i evidentment, també l’hem d’incorporar a l’hora de redactar-les i de comunicar-nos.

Per ajudar en la reivindicació d’un llenguatge no sexista haurem de fer una redacció respectuosa, sense que es mostri forçada, que sigui concisa, coherent i eficaç. Per aconseguir-ho seguirem els següents punts:

  1. Utilitzarem sempre que sigui possible la forma genèrica (termes col·lectius que incloguin tots els gèneres). A continuació posem un llistat d’exemples recurrents (basats en la proposta del CRAJ):
ENLLOC DE PROPOSEM
Adolescents Adolescència
Alumnes Alumnat
Ciutadans Ciutadania, població, poble
Consellers Consell Executiu, Govern
Electors Electorat
Enginyers Enginyeria
Fills Descendència
Funcionaris Funcionariat
Homes Gent, humanitat, població
Joves Jovent, Joventut
Jutges Judicatura
Membres Agrupació, assemblea
Metges Medicina, equip mèdic
Mestresses de casa / dona de la neteja (Persona de) feines de la llar / Personal de neteja / Equip de neteja
Monitors Equip de monis (en un to informal, sinó desdoblarem)
Nens Infància, canalla, quitxalla
Professors Professorat, claustre
Socis Associació, agrupació
Tots Tothom, tota la gent, totes les persones
Treballadors Personal, plantilla, equip
Veïns Veïnat, comunitat
Voluntaris Voluntariat

     2. Si no existeixen termes col·lectius, desdoblarem en femení i masculí, però si no podem desdoblar, utilitzarem el femení genèric com a forma no marcada per evidenciar i compensar la discriminació de gènere que existeix en la majoria de llengües romàniques.

Exemple: ‘Les monitores i monitors’ o ‘les monitores’

     3. L’ús de barres i paraules amb terminació doblada ho utilitzarem excepcionalment quan no existeixi una paraula neutra, el to de l’escriptura sigui formal i el desglossament quedi molt feixuc. S’ha de fer amb coherència amb tot el text.

     4. Utilitzarem el femení gèneric en xarxes socials i similars (cartells, eslògans, etc) com a caràcter més directe i intern, i pel poc espai d’escriptura del que es disposa, a més de les raons exposades al primer punt d’aquest apartat.

     5. No es pot utilitzar en cap ocasió el tractament ‘senyoreta’ tant en la seva forma completa com abreviada (‘Srta.’), per dirigir-se a una dona, sigui quina sigui la seva edat. És un terme sexista que posiciona només a la dona a diferents nivells socials depenent del seu estat civil.

6. No utilitzarem l’ús del masculí en oficis i rols socials que tenen una forma femenina. Per exemple, ‘la metge’, ‘l’arquitecte’ o ‘l’advocat’ quan tenen el seu femení ‘la metgessa’, ‘l’arquitecta’ o ‘l’advocada’. Tanmateix, aquells oficis que socialment es veuen relacionats amb el gènere femení, s’ha d’utilitzar la forma neutra per no estigmatitzar (‘Personal de neteja’ en comptes de ‘dones de fer feines’, ‘personal mèdic’ en comptes de ‘els metges i les infermeres’).

3.2. Racisme i prejudicis ètnics i culturals  

És molt important tenir present de quina manera les persones volem ser anomenades. Vivim en una societat plural i diversa i el nostre vocabulari ho ha de tenir present i ser respectuós. 

En el nostre vocabulari molt sovint ens referim a persones d’altres ètnies amb expressions que són conseqüència directa de l’etnocentrisme i el racisme. Per evitar-ho,  a continuació presentem una graella amb alguns exemples.

EXPRESSIONS NO RESPECTUOSES PROPOSEM
persona immigrant persona migrant
immigrant il·legal  persona en situació (administrativa) irregular
persona de color / negret persona negra / racialitzada / persona afrodescendent
moro / mora persona del Magrib / persona marroquina / persona algeriana…
immigrant de segona generació descendent de persones que van migrar
terrorisme islàmic/terrorisme gihadista al Qaeda, Daesh, Boko Haram…
raça gitana  ètnia gitana / poble gitano / poble romaní
anar al paki / anar al badulake / comprar al xino  anar al supermercat/anar al “nom del supermercat” / comprar a la botiga / comprar al “nom de la botiga”

Teniu l’explicació i justificació més detallada a la Guia de comunicació inclusiva de l’Ajuntament de Barcelona, a més d’altres exemples sobre llenguatge inclusiu.

3.3. Persones amb discapacitat

Hi ha un debat sobre quin és el terme a utilitzar que sigui més respectuós: diversitat funcional o discapacitat. Des d’Esplac encara no ens hem posicionat perquè el nou terme “diversitat funcional” no acaba d’agradar a tot el sector  i, com diu el Termcat, “Si analitzem aquesta denominació des del punt de vista lingüístic, diversitat funcional es podria definir, basant-nos en el diccionari normatiu, com la qualitat de funcionar de manera diversa. Això es pot considerar aplicable a tot el gènere humà: les persones som diverses en tot, en el nostre aspecte físic, en la manera de moure’ns, la manera de pensar, la manera d’expressar-nos. Les persones amb diversitat funcional, doncs, som totes les persones, perquè la diversitat funcional és una característica inherent a l’ésser humà. Aleshores, sembla que no serveix per a referir-se a un col·lectiu concret”. Per tant, Esplac de moment utilitzarem el terme “amb discapacitat” especificant de quina mena, posant així èmfasi en la persona i no en la discapacitat. 

També, hem d’evitar descripcions negatives o sensacionalistes (víctima de, pateix de, relegat a una cadira de rodes), una infantilització permanent (sordet, ceguet, malaltó…) o ser condescendents (campions, herois…).

A continuació posem alguns exemples.

EXPRESSIONS NO RESPECTUOSES PROPOSEM
Discapacitat Persona amb discapacitat / persona en situació de discapacitat
Incapacitat El nom de la persona
Deficient  Persona amb discapacitat intel·lectual
Minusvàlid / invàlid / paralític / coix / disminuït Persona amb discapacitat física / persona amb mobilitat reduïda
Defecte de naixement  Discapacitat congènita
El cec / invident  Persona cega / persona amb ceguesa
El sord / el sordmut / el sordcec Persona sorda / persona amb sordesa / persona sordcega / persona amb sordceguesa
Llenguatge de signes  Llengua de signes

3.4. Salut mental 

Una de cada quatre persones experimentarà algun problema de salut mental al llarg de la vida. És per això que hem d’evitar banalitzar termes i utilitzar un vocabulari inclusiu per millorar la convivència. 

Per exemple, no utilitzarem expressions que estigmatitzin i frivolitzin la salut mental,  com la bipolaritat, la esquizofrènia o la depressió en frases com “ets bipolar” “estic depre” o “això és una situació esquizofrènica”. De la mateixa manera, no utilitzarem termes com dement / boig / trastornat / malalt mental / esquizofrènic, sinó que recomenem utilitzar “persona que té un diagnòstic de… / persona amb problemes de salut mental / persones que tenen o conviuen amb un trastorn mental”.

EXPRESSIONS NO RESPECTUOSES PROPOSEM
Discapacitat Persona amb discapacitat / persona en situació de discapacitat
Incapacitat El nom de la persona
Deficient  Persona amb discapacitat intel·lectual
Minusvàlid / invàlid / paralític / coix / disminuït Persona amb discapacitat física / persona amb mobilitat reduïda
Defecte de naixement  Discapacitat congènita
El cec / invident  Persona cega / persona amb ceguesa
El sord / el sordmut / el sordcec Persona sorda / persona amb sordesa / persona sordcega / persona amb sordceguesa
Llenguatge de signes  Llengua de signes

4. TOPONÍMIA I GENTILICIS

  • Escriurem els noms dels territoris en la seva traducció al català sempre que sigui possible. 
  • Quan el lloc porta un article, aquest s’ha d’escriure en minúscula.

5. EL VOCABULARI DEL LLEURE

5.1.  Traduccions traïdores

Què és un esplai?

CASTELLÀ: ¿Qué es un esplai?

Es el lugar donde nos divertimos y descubrimos el mundo jugando. Donde aprendemos, hacemos excursiones y nos implicamos en nuestro entorno para transformar la sociedad. En el esplai hacemos nuevos amigos y amigas! 

ANGLÈS: What is an Esplai?

It’s a place where we have fun and discover the world by playing. We learn, go on trips and we get involved in our community to transform the society for the better. In the esplai we make new friends! 

Traduccions recurrents

Català Castellà Anglès
monitores (f) 

monitors (m)

monitoras (f)

monitores (m)

leaders 
colònies colonias country houses
campaments campamentos (summer) camps
rutes rutas hiking
gimcana gincana o yincana group dynamics
tallers talleres workshops
infants niñas (f)

niños (m)

children
adolescents adolescentes teenagers
joves jóvenes young people
excursions excursiones excursions

6. ERRORS GRAMATICALS COMUNS

Com s’indica en els Principis bàsics, un llibre d’estil no és una gramàtica ni una normativa exhaustiva, sinó un recull d’errors comuns que generen dubtes amb freqüència i que comentem a continuació. Per a qualsevol qüestió que no aparegui en aquest capítol o en un altre, recomanem consultar fonts com el Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans, el Termcat, el servei de consultes en línia Optimot, que inclou un diccionari castellà – català, la Gran Enciclopèdia Catalana, etc. 

És important recordar que els verificadors ortogràfics dels editors de text dels ordinadors no sempre recullen adequadament les normes del català. Sovint, les serpentines vermelles indiquen que la paraula marcada no apareix en els seus diccionaris interns, sense que això signifiqui que sigui incorrecta. 

6.1. Accentuació

No repetirem les normes bàsiques d’accentuació gràfica del català, per a les quals remetem a la Gramàtica de la llengua catalana, però sí que volem recollir alguns casos que sovint indueixen a error. 

Moltes paraules catalanes divergeixen quant a la síl·laba tònica respecte del castellà i les pronunciem i escrivim erròniament. Per aquesta raó, si teniu dubte és important consultar referències pertinents per a assegurar-vos. Alguns exemples són:

Agudes Planes Esdrúixoles 
interval atmosfera període
oboè tetraplegia pneumònia
xiclet amoníac vàlua
alfil policíac diòptria
xassís termòstat olimpíada
elit omòplat i altres mots acabats en -ode: tríode, elèctrode, càtode
futbol / hoquei  medul·la
xandall mimesi
fluor míssil
poliglot rèptil
tiquet tèxtil
radar intèrfon
6.2. Article davant de noms de persona

Es prescindirà sempre que es pugui (i sempre que no es vulgui tenir un ús massa informal a la redacció, tot i que si és un text més distès podria ser utilitzat) de l’article personal davant de noms propis. Depèn del context a més de fer el text molt col·loquial, pot arribar a vulgaritzar. Per tant, usarem el registre més formal per dirigir-nos a persones concretes, sempre que sigui possible: 

La Maria Garcia (registre informal)

Maria Garcia ha…(registre formal)

6.3. Apostrofació

S’apostrofa: 

  1. L’article masculí davant de totes les vocals, però no quan els substantius comencen per ‘i’ o ‘u’ consonàntiques: ‘l’Ignasi’, ‘l’impetuós’, però ‘el Iemen’, ‘el iogurt’; 
  2. L’article femení davant de totes les vocals amb l’excepció de la ‘i’ i la ‘u’ àtones o consonàntiques: ‘l’Íngrid’, ‘l’Úrsula’, ‘l’índia’, però ‘la interpretació’, ‘la unitat’, ‘la hiena’; 
  3. La preposició de, excepte quan les paraules que precedeix comencen amb ‘i’ o ‘u’ consonàntiques o són paraules prefixades amb el prefix ‘a-’ negatiu: ‘derivat d’hidrogen’, ‘adreça d’Internet’, ‘compost de iode’, ‘signe de anormalitat’; 
  4. L’article i la preposició ‘de’ davant d’essa líquida: ‘l’statu quo’, ‘l’spin’, ‘d’Stradivari’; 

A l’hora d’apostrofar les sigles, si es pronuncien com paraules corrents, seguirem la norma general d’apostrofació: ‘l’OTAN’, ‘l’ONG’, ‘la UEFA’. Davant de les sigles que es lletregen, apostrofarem l’article i la preposició si la sigla comença per vocal o amb una consonant que es llegeix amb una vocal inicial: ‘l’ATS’, ‘l’OIT’, ‘l’FM’, ‘d’FP’. 

No s’apostrofen: 

  1. Les paraules que comencen amb el prefix ‘a-’ negatiu, per tal d’evitar ambigüitats: ‘la anormalitat’, ‘la atemporalitat’. 
  2. Les paraules que comencen per hac aspirada: ‘la haima’, ‘el hawaià’, encara que cal anar amb compte amb paraules que ja estan integrades en la llengua i que hem de pronunciar amb hac muda i, per tant, apostrofar-les quan calgui: ‘l’hàmster’, ‘l’henna’. 
6.4. Preposicions 

Canvi i caiguda de preposicions 

Un dels errors més freqüents és l’oblit del canvi i caiguda de la preposició que alguns verbs exigeixen. Segons la normativa, davant d’un substantiu pot aparèixer qualsevol preposició, mentre que si es tracta d’una oració, però, no pot anar precedida de cap preposició (ha de “caure”); en el cas que el que hi ha darrere de la preposició sigui un verb en infinitiu, aleshores hem de tenir en compte que només poden aparèixer les preposicions ‘a’ o ‘de’. Si el verb en qüestió requereix la preposició ‘en’ o ‘amb’, aleshores cal canviar-la per una de les altres dues. 

Així, direm: 

‘Es va acostumar al canvi horari fàcilment’ i ‘Es va acostumar a llevar-se més d’hora’, però no podrem dir ‘Es va acostumar a que li preguntessin sempre d’on era’, sinó ‘Es va acostumar que li preguntessin sempre d’on era’. 

‘Es va oblidar del seu aniversari’ i ‘Es va oblidar de trucar-li’, però no podrem dir ‘Es va oblidar de que la reunió era a les sis’, sinó ‘Es va oblidar que la reunió era a les sis’.

6.5.  Gerundis

El gerundi és una forma verbal que equival a un adverbi i que el podem trobar en oracions subordinades i perífrasis verbals. A més, sempre implica simultaneïtat o anterioritat: ‘va arribar plorant’, ‘el van enxampar copiant’. 

Així doncs, és incorrecte l’ús del gerundi per descriure accions posteriors o que són una conseqüència de l’acció representada pel verb de l’oració principal. No podem dir, per exemple, ‘van sortir cap al campament ben d’hora, arribant-hi al migdia’, sinó que hem de dir que ‘van sortir cap al campament ben d’hora i van arribar-hi al migdia’. 

6.6. Verbs trànsfugues

Per la influència del model verbal castellà, molts verbs de la segona conjugació catalana es conjuguen erròniament com si fossin de la tercera. Hem de tenir-ho en compte i conjugar-los tal com els correspon.

 Són verbs de la segona conjugació: ‘batre’ (i derivats: ‘abatre’, ‘combatre’, ‘debatre’, etc.), ‘cloure’ (i derivats: ‘concloure’, ‘excloure’, ‘recloure’, etc.), ‘concebre’, ‘córrer’ (i derivats: ‘concórrer’, ‘discórrer’, ‘recórrer’, ‘ocórrer’, etc.), ‘fondre’ (i derivats: ‘confondre’, ‘difondre’, ‘infondre’, etc.), ‘percebre’, ‘rompre’ (i derivats: ‘irrompre’, ‘interrompre’, etc.), així com tots els acabats en ‘-metre’ (‘admetre’, ‘emetre’, ‘ometre’, ‘remetre’, ‘trametre’, etc.). 

Això vol dir que els seus gerundis acabaran en ‘-ent’, com ‘batent’, ‘cloent’, ‘concebent’, etc., i els participis, en ‘-ut’ (o altres terminacions si són irregulars), com ‘corregut’, ‘percebut’, ‘romput’; ‘exclòs’, ‘admès’, ‘emès’, etc., però mai poden tenir com a vocal una ‘i’, ja que això implicaria un canvi de conjugació. 

6.7. Pronoms febles

El verb és el nucli de l’oració i és l’element que n’imposa l’estructura i que marca com han de ser els complements (des del punt de vista sintàctic, semàntic, etc.). En aquest sentit, és necessari recordar que, en català, els complements obligatoris del verb han d’aparèixer sempre en l’oració, ja sigui de manera “desplegada” o bé en forma de pronom

‘Participa a la Monifesta’t. Participa-hi!’ (I no pas ‘Participa!’, perquè s’ha de participar en algun acte.)

‘Si vols col·laborar amb Esplais Catalans, fes-te’n soci!’ (I no pas ‘fes-te soci’, perquè t’has de fer soci d’alguna entitat.)

Així mateix, convé recordar que hi ha d’haver tants pronoms com elements substituïts i que no n’hi pot haver de més ni s’han de duplicar, cosa que ocorre amb freqüència en el català col·loquial: 

‘Els vaig dir que vinguessin el més aviat possible.’ (I no pas ‘Els hi vaig dir’, en què hi no substitueix cap altre element de l’oració.) 

‘Recorda-te’n!’ (I no pas ‘enrecorda-te’n!’)
‘S’ha adonat de l’eficàcia del procés de selecció.’ (I no pas ‘Se n’ha adonat de l’eficàcia’.)

A més de complements del verb, de vegades també es pot substituir el 

complement del nom introduït per la preposició ‘de’ pel pronom en:
‘Després de recollir els resultats de les avaluacions externes, n’analitzarem les 

conclusions.’ (dels resultats)

‘A l’assemblea presentaran les noves propostes i en discutirem el contingut.’ (el contingut de les noves propostes) 

6.8. Pronoms relatius

Els pronoms relatius són peces que, com indica el nom, relacionen oracions i en substitueixen algun element. Poden presentar les formes següents: 

  • que sempre sense preposició; en frases substantives pot aparèixer precedit d’article, ‘això’ o ‘allò’: 

‘El món que volem.’ 

‘El que presentaran a la sessió d’aquesta tarda és molt interessant.’ 

  • què només substitueix coses, sempre ha d’anar precedit de preposició i es pot substituir per ‘el qual’ / ‘la qual’ / ‘els quals’ / ‘les quals’: 

‘La situació a què ens estem referint requereix una actuació urgent.’  

‘No troben la carpeta en què hi ha el contracte signat.’  

Atenció! No pot anar mai precedit d’article, per la qual cosa construccions com ‘No troben la carpeta en la que hi ha el contracte’ són incorrectes. 

  • qui només substitueix persones i en oracions adjectives es pot substituir per el qual / la qual / els quals / les quals

‘El fotògraf de qui et vaig parlar ens cedirà les imatges gratuïtament.’  

‘Oi que saps que qui matina fa farina? Doncs espavila’t!’ 

  • on només pot substituir llocs físics reals, mai metafòrics; es pot substituir per ‘en + què’ o ‘el qual’ / ‘la qual’ / ‘els quals’ / ‘les quals’: 

‘Les cases on s’allotgen les monitores són les mateixes en què ens vam allotjar nosaltres.’ 

  • la qual cosa / cosa que és el relatiu neutre i substitueix una oració sencera. No és correcte utilitzar la forma ‘el que’ amb aquesta funció: 

‘Hem rebut notícies dels infants que estan de ruta, la qual cosa ens ha alegrat molt.’ 

‘Ens han renovat la subvenció per a projectes de gènere, cosa que implica que podrem fer totes les accions que prevèiem.’ 

  • S’ha de vigilar també a no repetir dues vegades el complement substituït, un, en forma de pronom feble, i l’altre, com un pronom relatiu. Per tant, són incorrectes construccions com les següents: 

‘Aquesta és la casa on ens hi vam allotjar.’

‘El nou referent polític de qui ens en van parlar l’altre dia arriba sempre tard.’  

6.9. Lèxic

Intentar fer un recull de qüestions de lèxic conflictives és quasi impossible en l’espai de què disposem. Per aquest motiu, ens hem centrat en dos grans blocs: les paraules redundants i els errors de precisió per confluència de formes. 

Paraules redundants 

És relativament fàcil trobar en alguns textos, orals i escrits, verbs com ‘traïcionar’, ‘reflexar’, ‘col·lisionar’, o substantius com ‘tamany’, ‘privacitat’, etc. Aquestes paraules, sovint calcades del castellà o de l’anglès, no existeixen en català, malgrat la forma aparent que prenen, i se n’ha d’evitar l’ús sempre, perquè ja hi ha una paraula catalana equivalent amb el mateix significat i les mateixes connotacions. A continuació, n’incloem una mostra no exhaustiva:

Paraula redundant  Paraula catalana 
aterroritzar  aterrir 
col·lisionar  col·lidir 
concretitzar  concretar 
customitzar  personalitzar 
decepcionar  decebre 
desprovist -a  desproveït -ïda 
espònsor, esponsoritzar  patrocinador, patrocinar 
explosionar  explotar 
fletar  noliejar 
insertar  inserir 
medir  mesurar 
novedós -osa  nou nova, innovador -a 
ofertar  oferir 
pertanyença  pertinença 
policial  policíac -a 
privacitat  confidencialitat, privadesa 
provisionar  proveir 
reflexar  reflectir 
revalorització, revaloritzar  revaloració, revalorar / revaluació, revaluar 
solventar  solucionar, resoldre 
sublevació, sublevar  revolta, revoltar 
suggerent  suggeridor -a 
tamany  mida, grandària, dimensió 

Recomanem sempre la consulta del DIEC o del Cercaterm per resoldre dubtes i, com a norma general, evitar sempre qualsevol paraula que tingui la sospita de calc d’alguna altra llengua, per “usual” que ens sembli. 

errors de precisió 

Sovint trobem en els textos alguns errors provocats per semblança amb altres formes existents i correctes en català. En llistem els més freqüents a continuació, amb exemples que n’aclareixen l’ús: 

o alhora/al’hora
‘No sé com s’ho fan, però la Marta i la Gemma sempre arriben alhora.’ ‘No facis tard a l’hora de dinar o t’ho trobaràs tot fred.’ 

o altre -a és un adjectiu de dues terminacions i, per tant, ha de concordar sempre amb el substantiu que acompanya: 

‘M’ha enganyat una altra vegada.’ 

‘Això ja t’ho explicarem un altre dia.’ 

o bastant / prou no són sinònims: ‘bastant’ indica una certa quantitat, mentre que ‘prou’ vol dir ‘suficient’: 

‘Ja em trobo bastant bé.’ 

‘És prou llesta per comprendre que la situació demana que hi dediquem més temps.’ 

o darrer -a / darrere ‘darrer -a’ és un adjectiu i, per tant, ha de concordar amb el substantiu que acompanya; en canvi, ‘darrere’ és una preposició o un adverbi invariable: 

‘Aquesta és la darrera vegada que t’ajudo a fer l’informe.’ ‘No saps on és el diccionari? Darrere teu!’
‘Ets l’últim de la cua. Darrere no hi ha ningú.’ 

  o en lloc/enlloc
‘En lloc de maduixes, ha portat cireres.’
‘No trobo les claus de casa enlloc. Potser me les he deixat a l’oficina.’ 

o gaire bé/gairebé
‘No ho ha fet ni gaire bé ni gaire malament: no sé si aprovar-lo o suspendre’l.’ ‘Ja hi som gairebé tots. Només hi falta l’Andreu!’ 

o nombre / número ‘nombre’ vol dir ‘quantitat’, mentre que ‘número’ fa referència a la xifra; no són intercanviables: 

‘El nombre de visitants de la web és de 30.000 persones mensuals.’ 

‘Dóna’m el teu número de telèfon.’ 

o posar / pondre ‘pondre’ es refereix al moviment final dels astres i a la reproducció de les aus, i ‘posar’, a tota la resta de significats. Els participis són diferents i no es poden intercanviar: ‘posat -ada’ i ‘post -a’, respectivament. 

‘La posta de sol d’avui ha estat magnífica perquè el cel era molt net.’ 

‘La posada en pràctica de la nova programació serà difícil, però ens en sortirem.’ 

o rendible / rentable ‘rendible’ ve del verb ‘rendir’ i ‘rentable’, del verb ‘rentar’. No es poden intercanviar: 

‘Que no veus que aquest jersei és massa delicat? No és rentable a màquina!’ ‘Els van aconsellar unes inversions que han estat molt rendibles.’ 

6.10. Anglicismes i traduccions

Actualment són molt recurrents els anglicismes en el nostre vocabulari diari, però sempre que sigui possible hem d’utilitzar la seva versió catalana. Alguns dels més utilitzats són: 

Anglicisme Paraula catalana 
app aplicació (per a mòbil)
banner bàner
bullying assetjament (escolar)
crowdfunding finançament col·lectiu
crowdsourcing proveïment participatiu
check-in facturació
e-mail correu electrònic
feedback retroacció
Hashtag etiqueta
link enllaç
merchandising merxandatge
network treball en xarxa
on line en línia
photocall fotoreclam / sessió fotogràfica
post publicació
self service autoservei
timing periodificació, temporalització
6.11. Altres
  • Endarrere / Darrere

Son correctes ambdues formes, però tenen significat diferent.

  •  Endarrere: En direcció a la banda que és darrere algú. ‘Fer una passa endavant i dues endarrere’ 
  • Darrere: Em combinació amb de, sol o amb un possessiu, expressa relacions que denoten: a) Posició al cantó oposat a la cara o aquell devers el qual tothom avança. ‘Amb les mans darrere l’esquena’, ‘Era darrere meu’, ‘Ho tenim darrere’.

Les formes que no existeixen son: radera / redere / en darrere / darrera / endarrera

  • Hàgim / Haguem

És correcte haguem/hagueu en català? No. Les formes auxiliars correctes del verb haver que es fan servir per formar el perfet de subjuntiu són hàgim i hàgiu. Exemples:

‘Què hàgim comprat això no vol dir que cada vegada que passem per aquí ho hàgim de comprar.’

‘Quan us hàgiu instal·lat, truqueu-nos i us vindrem a buscar.’

  1. Correu electrònic / adreça electrònica 

L’adreça electrònica, amb l’@, és el lloc on s’envien i es reben els missatges i, en canvi, el correu electrònic és el sistema que ens permet enviar-los i rebre’ls, o bé és sinònim del missatge electrònic. En català, hem d’utilitzar aquests termes en lloc de l’anglicisme e-mail

‘Si em dónes la teva adreça (electrònica), t’enviaré la invitació per correu electrònic.’

  • Vist i plau / vistiplau

Vist i plau: la presidenta / Aquest certificat ha de dur el vistiplau del gerent.

  • Accents diacrítics

L’any 2016 es van suprimir alguns accents diacrítics. A continuació hi ha alguns dels més recurrents que ja no s’escriuen amb accent i que poden ser errors comuns.

Paraules que ja NO porten accent diacrític
os/ossa (animal)
dóna, dónes (verb donar)
féu (passat de fer), desfeu, refeu…
soc, so, fora (del verb ser)
mèu (miol)
mòlt (participi de moldre)
véns, vénen (verb venir)
móra (fruita)
vés (verb anar)
nét/néta (descendència familiar)
véu (passat del verb veure)
nós (pronom fort)
  • Altres errors freqüents: 
Ús incorrecte S’ha de substituir en el sentit de
comptar amb disposar, tenir
contemplar preveure, considerar, incloure
en el seu defecte si no, si no n’hi ha, quan no n’hi hagi
obrar fer constar
ofertar oferir, fer oferta
posar de relleu posar en relleu
recolzar donar suport, defensar

7. RECULL ALFABÈTIC DE DUBTES FREQÜENTS EN ELS TEXTOS DE L’ORGANITZACIÓ

  • Monis, monitors, monitores i monitors, equip de monis, equip de monitors, equip de monitores… Com ho diem? 

Com s’explica a l’apartat 3.1. sobre llenguatge no sexista, utilitzarem per norma general el desdoblament amb el femení en primer lloc: “monitores i monitors”. Tanmateix, si el text té un to més informal o és un format amb poc espai d’escriptura, es pot abreujar a “monis”. En aquest últim cas, si l’han d’acompanyar adjectius o articles, en femení.

  • Com escric un correu electrònic? 

La redacció dels correus electrònics dependrà del to que es vulgui fer servir (formal o informal), però sempre ha de ser clar i concís. Es recomana seguir les pautes explicades a l’apartat i) del punt 1.

  • Fem servir paraules en anglès? (hashtag, link, e-mail…) o tot en català? 

Els anglicismes són molt recurrents en el nostre vocabulari actual, no obstant, utilitzarem la seva forma catalana sempre que sigui possible. Podeu consultar l’aparat j) del punt 6. 

  • Podem fer servir les paraules “Nadal”, “setmana santa”, “pasqua”, “Sant Joan”… o hem de dir “vacances d’hivern/primavera/estiu”, solsticis, etc.?

Prioritzarem sempre els termes que no tinguin connotacions religioses si no es essencial per fer-se entendre. Per tant, “vacances d’hivern” en comptes de nadal, “vacances de primavera” en comptes de setmana santa, o “solstici d’estiu” en comptes de Sant Joan. 

8. GLOSSARI ESPLAC

Assemblea General Ordinària (AGO): espai de decisió format per tots els esplais d’Esplac on s’aprova principalment: la Memòria, el Pla de Treball, les línies d’actuació, el Pressupost i s’escullen les persones que s’incorporen a l’Equip de Coordinació. Es celebra anualment, amb caràcter ordinari.

Assemblea General Extraordinària (AGE): es reuneix necessàriament una vegada a l’any, dins dels sis mesos següents al tancament de l’exercici econòmic. Té, principalment, la funció de revisar i aprovar el balanç econòmic de l’exercici anterior. Totes les AGE, van precedides d’assemblees preparatòries als sectors geogràfics en les quals, necessàriament, es tractarà el mateix ordre del dia que s’hagi acordat per a l’AGE. A més, una AGE també es pot convocar per fer una modificació del Reglament de Règim Intern o Estatuts de l’associació.

Equip de Coordinació (Equico): persones voluntàries que lideren l’associació i que són escollides a l’Assemblea General Ordinària per un mandat de 2 anys.

Gran Comitè: Hi són representats tots els òrgans de decisió i els espais de treball de l’associació. En ell es proposen, es discuteixen i s’aproven línies de treball, accions i projectes concrets. Se celebren un mínim de dos Grans Comitès a l’any, un dels quals en format de cap de setmana, que anomenem Trobada de Dirigents.

Equip General de Sector (EGS): són les persones que coordinen l’acció dels sectors geogràfics amb unes funcions semblants a l’Equip de Coordinació però en l’àmbit del sector geogràfic.

Comissions i Grups de Treball: Per tal de millorar i aprofundir en la tasca educativa dels esplais i de la pròpia associació, s’estableixen espais de trobada amb diferents formats per al treball en projectes concrets, dividits en comissions permanents (Comissió Reduint Petjada i Comissío de Gèneres i Sexualitats Diverses i Dissidents) i Grups de Treball per cada projecte anual. 

Secretaria Tècnica:  les persones que treballen per donar una atenció personalitzada als esplais i contribueixen a l’execució de les línies d’actuació d’Esplais Catalans.

Coordinadora de Projectes de Sector (CPS): són les treballadores que desenvolupen la feina tècnica donant resposta a les necessitats dels seus sectors. 

L’Era: l’intranet d’Esplais Catalans.

Esplais socis observadors

CiM: Curs d’Iniciació al Monitoratge

Jornades de Lleure i Feminismes: Les Jornades de Lleure i Feminismes organitzades anualment per l’Escola Lliure El Sol, Casals de Joves de Catalunya, Escoltes Catalans i Esplac, són un espai de trobada entre l’associacionisme d’educació en el lleure i el moviment feminista i LGTBI. 

Jornades Ambientals: son les jornades organitzades per la comissió Reduint Petjada que se celebren anualment. Són un espai de formació per les monitores i monitors de l’associació, en el que reflexionem al voltant de temes relacionats amb l’educació ambiental. 

Els valors d’Esplac:

  • Associacionisme: som una eina per a l’autodeterminació de les persones i l’autogestió dels grups a través de la participació democràtica i assembleària i de la vertebració federal dels esplais en el territori.
  • Feminisme(s): concebem les relacions, l’educació i l’organització social des d’una mirada interseccional que examina totes les categories biològiques, socials i culturals. Posem les cures i les persones al centre per tal d’arribar a una societat equitativa.
  • Internacionalisme: desenvolupem una consciència de responsabilitat global compartida vers el planeta i les persones fomentant la capacitat de mirar cap enfora, de treballar en xarxa i de compartir experiències per tal d’entendre el nostre context quotidià i transformar-lo.
  • Laïcitat: som un moviment crític a favor de la llibertat de pensament i d’acció de tota la ciutadania, especialment d’infants i joves, amb els drets humans i dels infants com a marc de referència.
  • Voluntariat: la nostra via per una ciutadania activa i plena es basa, es sustenta, passa per- el compromís, la responsabilitat i el rol de lideratge que assumeixen els monitors i les monitores dels esplais.

Entitats en xarxa: 

  • Incoop: és una cooperativa de treball i de consum sense ànim de lucre que té per missió generar, dissenyar, gestionar i desenvolupar projectes i serveis educatius, culturals i socials, acompanyant i assessorant entitats, col·lectius i persones.
  • Escola Lliure El Sol: impulsa el coneixement i el creixement dels activistes, dirigents i treballadors/es i formadors/es de l’educació popular i l’economia social.
  • Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia:, és una entitat sense afany de lucre que dona suport al moviment associatiu. És un think tank generador de coneixement que des de la investigació social aplicada treballa en l’àmbit de la joventut, l’educació, la participació democràtica, la ciutadania europea i les polítiques públiques, en general. 
  • Acció Escolta de Catalunya: constitueix una proposta d’educació en la llibertat des de l’escoltisme; una escola de ciutadania activa, democràtica, laica, progressista i catalana.
  • Cooperacció: és una associació de cooperació internacional que contribueix, des de les seves accions, a l’empoderament de les dones, al ple exercici dels seus drets i a l’assoliment de l’equitat de gènere, com a condicions imprescindibles per arribar a la justícia social, al desenvolupament humà sostenible i a la pau.

Monifesta’t: és la trobada general de monitores i monitors d’Esplac, en què fem formacions, activitats i festa. Es duu a terme generalment cada tres anys.

Esplaiada: és la trobada general de tots els esplais d’Esplac. Inclou infants, joves i monitores i monitors. És un espai per escoltar i fer sentir la veu dels infants i joves sobre temes del seu interès, a través d’assemblees, jocs i activitats. Es duu a terme generalment cada tres anys.

Escola d’Esplac: l’’Escola d’Esplac és un espai de formació anual on hi participen les monitores d’Esplais Catalans, però també obert a sòcies col·laboradores i persones externes vinculades al món de l’associacionisme educatiu. Durant un cap de setmana, fem debats i compartim experiències sobre algun tema relacionat amb la pràctica educativa dels esplais (escollit prèviament pels mateixos esplais) i hi convidem persones de referència per a què ens ofereixin la seva visió i coneixements.

9. BIBLIOGRAFIA

  • Intermon Oxfam (2010), Llibre d’estil Intermon Oxfam.
  • Institut d’Estudis Catalans , Diccionari de la llengua catalana. Disponible a: https://dlc.iec.cat/

Aquesta guia ha estat realitzada per l’àrea de comunicació d’Esplais Catalans, en base a diferents Llibres d’Estil i recursos existents exposats a la bibliografia. 

Qualsevol dubte que tingueu, podeu enviar un correu a comunicacio@esplac.cat o suportcomunicacio@esplac.cat i intentarem resoldre’l. 

Document viu, subjecte a canvis i transformacions. Última revisió:  Octubre 2020

Segueix-nos!