Jornades de Lleure i Feminismes
Les Jornades de Lleure i Feminismes (anteriorment Jornades de Lleure i Sexisme) són un espai de trobada entre l’associacionisme d’educació en el lleure (o associacionisme educatiu) i el moviment feminista i LGBTIQ. Són un espai que neix de la necessitat d’algunes entitats d’afrontar la qüestió sexista, com a conseqüència d’una anàlisis prèvia: també a les associacions educatives es reprodueixen rols, dinàmiques i formes de relació sexistes.
La voluntat és trobar un espai comú entre els dos mons, bàsicament per dos motius: D’una banda, perquè l’associacionisme educatiu (Casals de Joves, Esplais i Agrupaments) integri en la seva tasca de transmissió de valors, la perspectiva de gènere. De l’altra, perquè les entitats feministes i LGBTIQ facin arribar el seu discurs més enllà dels àmbits habituals i puguin transmetre’l a agents que cada dia treballen amb infants i joves. La idea és trobar un espai de col·laboració que ens permeti, a totes i totes estendre discursos, teixir complicitats i intercanviar experiències.
La XV edició de les Jornades de Lleure i Feminismes tindrà lloc el diumenge 9 de novembre de 2025 a l’Ateneu l’Harmonia (Sant Andreu, Barcelona).

JORNADES DE LLEURE I FEMINISMES 2025
Entre l’algoritme i el carrer: lluites feministes en entorns digitals
XV Jornades de Lleure i Feminismes. Entre l’algoritme i el carrer: lluites feministes en entorns digitals
La quinzena edició de les Jornades de Lleure i Feminisme porta com a títol Entre l’algoritme i el carrer: lluites feministes en entorns digitals i es proposa explorar el vincle entre les mobilitzacions feministes dels últims anys i els algoritmes, la intel·ligència artificial i les xarxes socials. Les jornades, organitzades per Esplac i l’Escola Lliure el Sol, desgranaran alguns dels debats actuals servits en l’entorn digital, permetent trobar noves eines per fer un acompanyament pedagògic més complet i crític amb els infants i joves de l’esplai.
Podeu consultar tota la informació actualitzada als comptes d’instagram i twitter de les Jornades de Lleure i Feminismes.


PONÈNCIA INICIAL. Xarxes socials, algoritmes i IA: de qui són les eines digitals?
Ponència inicial per emmarcar les Jornades a través de l’aproximació a la tecnologia des d’una perspectiva crítica de gènere i decolonial. La ponència parlarà sobre qui té la propietat de les eines tecnològiques i de com s’entrellaça l’oligarquia del tecnocapitalisme amb les estructures del cisheteropatriarcat i el supremacisme blanc.
A càrrec de… Judit Membrives i Llorens. Docent universitària, investiga sobre el poder i la tecnologia a la UOC, en el marc dels estudis crítics de la dada i la IA. La seva recerca és sobre l’impacte cognitiu, social i ètic de de la innovació i interacció amb les noves tecnologies. Com a responsable d’IA i Drets Humans a Lafede – justícia global i membre d’Algorights, incideix per evitar que els avenços en intel·ligència artificial esdevinguin retrocessos en drets humans, des d’una perspectiva centrada en la justícia social, els transfeminismes i la resistència al colonialisme digital.
TALLERS MATÍ.
Més enllà de la pornografia: violències masclistes en entorns digitals.
Taller enfocat a reflexionar al voltant del fenomen del porno des d’una mirada crítica i centrada en la nostra tasca pedagògica. Cal repensar com adrecem la qüestió del porno per a poder oferir un bon acompanyament a infants i joves en la construcció de sexualitats conscients, lliures i plaents.
A càrrec de… Mandràgores. Projecte cooperatiu que neix el 2016 amb la voluntat de contribuir en l’educació sexual i afectiva des d’una perspectiva feminista interseccional integrada de manera transversal en tot el procés educatiu. Duen a terme aquesta tasca a través de tallers participatius i vivencials que facilitin una revisió crítica de la sexualitat, la societat i les relacions per avançar cap a un nou paradigma de la sexualitat, lliure de violències.
(Des)mobilització al carrer i (des)mobilització a les xarxes?
Aquest taller proposa una mirada crítica sobre les tendències actuals de mobilització social, relacionat l’auge reaccionari amb les dinàmiques de desmobilització social. A partir d’exemples concrets, s’analitzarà com les xarxes socials poden actuar alhora com a eines de participació i com a mecanismes de control o dispersió del conflicte. Es treballaran les tensions entre l’activisme i l’àmbit digital, la construcció de xarxa i comunitats i els límits i potencialitats de l’acció col·lectiva en l’era digital. L’objectiu és comprendre millor com es generen, sostenen o s’esvaeixen els moviments socials en el context actual de (des)mobilització permanent.
A càrrec de… Fundació Neus Català. Fundació que té per objectiu la memòria històrica democràtica, la lluita antifeixista i la construcció d’espais comunitaris i de formació per a la cultura crítica on analitzar les necessitats i reptes de les classes populars. En un moment en què el capitalisme es demostra incompatible amb la vida, persegueix l’objectiu de crear pensament crític i emancipador a través de l’aprenentatge polític, social i humà, amb la voluntat de ser un espai obert, per la trobada i el diàleg.
ESPECTACLE. Recital de poesia des(bi)ada.
A càrrec de… Enira Guirao. Poeta, activista transfeminista i antipunitivista, una persona transmasculina, bi i neurodivergent. Els seus recitals són una barreja d’emocions, tant pot llegir sobre transodi com pel seu pas per la psiquiatria com fer cinc bromes seguides sobre el seu passat com a lesbiana intensa (que probablement no és tan “passat”).
TALLERS TARDA.
Extrema dreta i antifeminisme a les xarxes socials.
La lluita dels moviments feministes ha generat un consens social sobre la necessitat d’implementar la perspectiva feminista en qualsevol estat democràtic. En contraposició, els partits polítics i think tanks feixistes utilitzen el relat antifeminista per promoure un moviment contracultural que està calant, principalment, entre els homes joves. Quins interessos s’amaguen rere aquests discursos? Com hi han respost els moviments feministes? Quines eines tenen els moviments socials per contrarestar-los?
A càrrec de… Isaura González Cots · Escola de Formació Guillem Agulló. L’Escola neix al 2021 amb l’objectiu de fer front a l’onada reaccionària actual, oferint recursos i formacions a la societat civil organitzada dels Països Catalans. A través de la recerca, la formació, la divulgació i l’enfortiment juvenil l’escola aborda i dona resposta a les qüestions vinculades amb la desafecció política i l’extrema dreta, l’identitat, la llengua i la cultura i futurs possibles.
Ciberactivisme i comunicació feminista.
Enviar un correu electrònic és un acte polític. Descarregar un arxiu és un acte polític. Penjar una fotografia a una xarxa social privativa és un acte polític. Aquest taller posa al centre la necessitat de repensar la nostra relació amb la tecnologia, aprofundint en les diferents eines d’autodefensa digital que el ciberactivisme pot brindar-nos alhora d’esdevenir entitats crítiques i conscients amb qui regalem les nostres dades. La comunicació des d’una perspectiva anticapitalista: el que passa al núvol també afecta a les nostres entitats. Autodefensa digital, antirepressió i tecnologia autònoma, busquem l’equilibri entre les necessitats dels esplais i les eines tecnoètiques.
A càrrec de… hacklab logout. Col·lectiu ubicat a Can Vies que explora i divulga sobre les llicències obertes, l’anonimat online, la desconnexió de les xarxes socials privatives i la propietat de les dades, d’entre molts altres temes. Tal i com es presenten “portem coses de tecnologia a gent polititzada i coses polítiques a gent tecnologitzada”.


